Triàngul de la vida
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
El Triàngul de la Vida és una controvertida tècnica per a la supervivència davant terremots proposta per Douglas Copp i associats, els qui asseguren que el método de "acachar-se, cobrir-se i agarrar-se" és perillós i arriscaria més vides de les que salva.[1] Numeroses institucions tant públiques com a privades, neguen la validea general que li atribuïx Copp i sostenen que estos són de aplicabilidad llimitada a casos específics.
Definició
[editar | editar còdic]Evidencia a favor d'esta recomanació
[editar | editar còdic]Copp referix haver realisat l'experiment d'una solsida controlada d'un edifici en Turquia en el qual els maniquins colocats baix de mobles, serien esclafats en el 100% dels casos, i els maniquins colocats prèviament en els "triànguls de vida" resultarien 100% "fòra de perill".[1] No obstant, la solsida no va simular el moviment horisontal que provoca l'ona sísmica, i que podria arrastrar objectes pesats o derribar murs sense soport. Més encara, el "experiment" de Copp, hauria segut no un experiment dissenyat per a posar a prova la seua hipòtesis, sino un eixercici de rescat.[2]
En el lloc web del grup que dirigix,[1] afirma que en 2009 fins a 50,000 persones haurien fallit per usar la tècnica de "acachar-se i cobrir-se". Aixina mateix, senyala a els qui critiquen la seua teoria com "burócratas", acusant-los de beneficiar-se econòmicament en opondre's al seu cridat. Sense citar fonts, assegura que "universalment" el 98% de les persones que usen la tècnica de "acachar-se, cobrir-se i subjectar-se" fallixen.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Triángulo de la vida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.