En els últims dèu anys, l'ús de les tecnologies de l'informació i les comunicacions (TIC) ha creixcut significativament en China. No obstant, com el país en desenroll més gran del món, China enfronta una marcada btrenc digital, tant en comparació als països desenrollats com dins del seu propi territori, afectant a diferents regions i grups socials.[1]

Descripció general

El sector de les telecomunicacions en China ha experimentat un creiximent anual del 30% al 50% durant l'última década, impulsat per ràpits canvis en els àmbits polític, econòmic i social. A pesar d'açò, com succeïx en molts països en desenroll, la densitat telefònica i la proporció d'usuaris d'Internet en el país seguixen sent baixes, alcançant solament el 23% i el 2,18% respectivament en 2001. Ademés, persistix una important trenc digital entre distintes regions i grups socials dins de China.[2]

El concepte de trenc digital fa referència a la diferència entre els qui conten en accés regular i efectiu a la tecnologia digital i de l'informació, i els qui carixen d'eixe accés. Inclou tant la disponibilitat d'equips tecnològics com les habilitats i recursos necessaris per a utilisar-els. Esta brecha pot observar-se tant a nivell internacional com dins d'un mateix país.

Des de la posada en marcha del Dècim Pla Quinquenal de China (2001-2005), el govern de la República Popular China ha subrallat la rellevància de la tecnologia de l'informació per al progrés econòmic del país. Existix un optimisme oficial respecte a que "Internet i la tecnologia de l'informació (TU) són elements essencials per a enfortir la competitivitat econòmica internacional i reduir les breches de desenroll entre les regions del país". Este pla considera la creació d'una societat de l'informació com una prioritat per a la modernisació i el creiximent econòmic de China, confiant que el desenroll de la TU contribuirà de manera natural a aliviar la pobrea en les zones més desfavorides.

Les estadístiques revelen que gran part de les zones rurals en China estan quedant ressagades, mentres que les àrees urbanes gogen dels beneficis d'Internet i la tecnologia. Segons el Centre d'Informació de la Ret d'Internet de China (CNNIC), el número d'usuaris d'Internet ha creixcut de forma constant cada any, encara que este aument s'ha concentrat principalment en les ciutats, a on residix la majoria dels usuaris. Ademés, els proveïdors de servicis d'Internet (ISP) tenen pocs incentius econòmics per a expandir-se a regions en baix poder adquisitiu o densitat de població baixes. Açò deixa en mans del govern chinenc la responsabilitat de tancar una trenc digital que seguix creixent.[3]

Referències

  1. ↑ «CWDF Using Social Mija and Ecommerce to Educate Women». Social Brand Watch (2015-04-21). Archivat des de l'original, el 2018-08-13. Consultat el 2015-04-23.
  2. ↑ Understanding the Digital Dividix, OECD 2001, OECD Publications, 2rue Andre Pascal, 75775 Paris Cedex 16, France.
  3. ↑ The Growth of the Chinese Internet market