Tremella mesenterica
Tremella mesenterica és una espècie de fongo del gènero Tremella, família Tremellaceae, orde Tremellales. Va ser descrita per Retz.[1]
_15-01-2026._(d.j.b.).jpg)
Sol aparéixer durant tot l'any, inclús en condicions de sequia.[2] No és comestible.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Fongo gelatinoso lluent de color groc, encara que pot variar a llima o taronja.[2] El seu carpóforo és amorfo i lobulado.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Espècie cosmopolita.[3][4] Sol habitar en troncs i branques caigudes de boscs.[2]
Noms vernàculs
[editar | editar còdic]En Espanya, Tremella mesenterica rep les següents denominacions populars:[5]
- Manteca de bruixes
- Sagí de donyets
- Cervell groc
Folklore i tradicions
[editar | editar còdic]L'aparició súbita d'este fongo despuix de periodos de fret i pluja ha generat diverses llegendes i creències en l'Europa rural:[5]
- Si apareixia en la porta d'una casa, s'interpretava com a senyal de que una bruixa havia fetillat a les seues moradores. L'única forma d'eliminar la fetilla era punchar la massa gelatinosa vàries voltes en alfileres fins que desapareguera.
- Si apareixia prop d'una quadra, es considerava que la bruixa havia fetillat als animals. No obstant, paradòxicament, també es recomanava colocar-la en la porta de l'estable per a protegir-los.
- En Suècia, es cremava el fongo per a protegir-se dels mals esperits.
- Si apareixia sobre un tronc propenc a la vivenda, s'interpretava com a senyal de que una bruixa havia passat per allí.
- En algunes zones de Escandinavia, es creïa que les bruixes la deixaven caure quan viajaven de nit.
Toponímia associada
[editar | editar còdic]En Zudaire (Valle de Améscoa, Navarra), es documenten topònims relacionats en bruixes (sorgin en vasca) en el Archiu de Protocols Notarials de Navarra, que evidencien la presència d'estes creències en la zona:[5]
- Sorguin iturria ondoa (junt a la font de la bruixa) - Censal de 1668
- Sorguin iturriazpia (baixe la font de la bruixa) - Censal de 1668
- Sorguin iturri gaina (sobre la font de la bruixa) - Censal de 1691
- Sorguin Iturrietagaina - Censal de 1710
- Sorguin iturriazpieta - Censales de 1688 i 1707
Usos
[editar | editar còdic]No es considera comestible pel seu caràcter insípido, encara que en China s'utilisa per a donar consistència a algunes sopes.[5]
Existixen investigacions en curs sobre composts biològics produïts per Tremella mesenterica que són d'interés mèdic i farmacològic, per tindre propietats antiinflamatorias i antialérgicas.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tremella mesenterica» (en en). Global Biodiversity Information Facility. Consultat el 2023-03-22.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Tremella mesenterica». Fiches Micológicas. Consultat el 2023-03-22.
- ↑ Roberts P. (1995). “British Tremella species I: Tremella aurantia and T. mesenterica”. Mycologist 9 (3): 110–114. doi:.
- ↑ Lowy B. (1971). Flora neotropica. Monograph no. 6. Tremelalles, Hafner Publishing Company Inc..
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Amescoa i Urbasa. «La "manteca de les bruixes" en Zudaire» (en és).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tremella mesenterica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.