Anar al contingut

Travancore

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El regne de Travancore (/ˈtrævənkɔːr/ en malayalam: തിരുവിതാംകൂര്, tiruvitāṁkūr) va ser un antic regne feudal indi (1729-1858), i posteriorment un principat indi (1858-1949), la capital del qual va ser la ciutat de Trivandrum i que estava governat per la família real de Travancore. El regne de Travancore s'ubicava majoritàriament de la regió que hui en dia correspon al sur de Kerala, i al districte de Kanyakumari (en la zona meridional de Tamil Nadu).

El història moderna de Travancore comença en el rei Marthanda Varma (1729-1758) qui va ser conegut com el "fundador del regne de Travancore". El seu regne va créixer en l'ajuda de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Va colaborar per a derrotar a la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals en la Batalla de Colachel en 1741 i va capturar a l'Almirant flamenc Eustaquio de Lannoy, per a ampliar la seua posició militar.

En 2011 s'ha trobat un gran tesor en unes criptes del temple Shri Padmanabhaswamy, que duyen tancades més de 150 anys.[1] El regne pren el seu nom de Thiruvithamcode en l'actual districte Kanyakumari de Tamil Nadu. A principis de el XIX, el regne es va convertir en un estat principesco de l'Imperi Britànic. El govern de Travancore va donar molts passos progressius en el front socioeconòmic i durant el regnat del maharajá Sri Chithira Thirunal Balarama Varma, Travancore es va convertir en un pròsper estat principesco modern en l'Índia britànica, en guanys reputats en educació, administració política, treball públic i social. reformes.

El Regne de Travancore estava ubicat en l'extrem sur del subcontinent indi. Geogràficament, Travancore es va dividir en tres regions climáticament distintes: les terres altes orientals (terreny montanyós accidentat i fret), les terres centrals centrals (tossals ondulats) i les terres baixes occidentals (planures costeres).

Monarques

Referències


Referències