Transició de Morin
La transició de Morin, o transició de spin-flop, és una transició de fase metamagnética que ocorre en certs materials en orde antiferromagnético, com per eixemple la hematita (α-Fe2O3)[1] [2] .[3] Este tipo de sistemes presenta orde antiferromagnético, és dir, la ret cristalina està composta per dos subredes, dins de les quals els moments magnètics o espin són paralels, i al mateix temps estos espin són antiparalelos entre subredes. A temperatures altes, majors que l'anomenada temperatura de transició de Morin (TM), este orde antiferromagnético no és perfecte i hi ha una chicoteta magnetisació (ferromagnética) en el pla perpendicular a l'eix d'anisotropía magnètica de la ret. Este orde ferromagnético es pot observar en aplicar un camp magnètic en una direcció paralela al pla, cridat pla de fàcil magnetisació. A temperatures menors que la temperatura de Morin, els espin s'alineen en l'eix d'anisotropía de forma perfectament antiparalela i el moment ferromagnético desapareix. En general, se li denomina transició de Morin a tota transició de fase en sistemes antiferromagnéticos, a on l'orientació dels espin canvia d'eix, de paralel a perpendicular a l'eix d'anisotropía magnètica.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Transición de Morin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.