Anar al contingut

Transformació diàdica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
xy es traça quan x = x0 ∈ [0, 1] és un número racional i i = xn per a tot n

Una transformació diàdica (també coneguda com a aplicació diàdica, aplicació bit a bit, aplicació 2x mod 1, aplicació de Bernoulli, aplicació duplicadora o aplicació en dent de serra[1][2]) és un tipo de correspondència recurrent tal que

d:[0,1)→[0,1)∞
x↦(x0,x1,x2,…)

produïda per la regla:[3]

x0=x
∀n≥0,xn+1=(2xn)mod1.

De manera equivalent, la transformació diàdica també es pot definir com una funció llineal per parts iterativa

f(x)={2x0≤x<0.52x−10.5≤x<1.

El nom de aplicació de desplaçament de bits sorgix perque, si el valor d'una iteración s'escriu en notació binaria, la següent iteración s'obté desplaçant el punt binari un bit a la dreta, i si el bit a l'esquerra del nou punt binari és un "un", es reemplaça en un zero.

La transformació diàdica proporciona un eixemple de cóm un simple mapa unidimensional pot donar lloc a una forma caòtica.

Relació en el mapa de la tenda i en el mapa llogístic

La transformació diàdica és un element semiconjugado topológicamente para:

Quan r=4, el cas dcorrespondiente del mapa llogístic és zn+1=4zn(1−zn); açò està relacionat en un operador a nivell de bits sobre la variable x per

zn=sin2(2πxn).

Es dona una correspondència de semiconjugación entre la transformació diàdica (ací denominada mapa de duplicació d'ànguls) i el polinomi quadràtic. Ací, l'aplicació duplica els ànguls medits en regressos. També existix una semi-conjugació topològica entre el mapa diàdic i l'unitat d'altura del mapa de la tenda.

Periodicitat i no periodicitat

Per la naturalea simple de la dinàmica quan les iteraciones es veuen en notació binaria, és fàcil categorizar la dinàmica segons la condició inicial:

  • Si la condició inicial és irracional (com lo són casi tots els punts en l'interval unitat), llavors la dinàmica no és periòdica. Açò es deriva directament de la definició d'un número irracional de posseir una expansió binaria no repetitiva. Est és el cas caòtic.
  • Si x0 és racional, l'image de x0 conté un número finit de valors distints dins de [0,1) i l'òrbita alvance de x0 és finalment periòdic, en un periodo igual al periodo de l'expansió binaria de x0. Específicament, si la condició inicial és un número racional en una expansió binaria finita de k bits, despuix de les k iteraciones, les iteraciones alcancen el punt fix 0; si la condició inicial és un número racional en un transitori de bit k,k≥0 seguit d'una seqüència de q bits q>1 que es repetix infinitament, despuix de les k iteraciones s'alcança un cicle de llongitut q. Aixina, són possibles cicles de qualsevol llongitut.

Per eixemple, l'òrbita d'alvanç de 1124 és:

1124↦1112↦56↦23↦13↦23↦13↦⋯,


que ha alcançat un cicle del periodo 2. Dins de qualsevol subintervalo de [0,1), no importa cuán chicotet siga, hi ha un número infinit de punts les òrbites dels quals són eventualment periòdiques, i un número infinit de punts les òrbites dels quals mai són periòdiques. Esta dependència sensible de les condicions inicials és una característica de les funcions caòtiques.

Vore també

Referències

  1. ↑ Chaotic 1D maps, Evgeny Demidov
  2. ↑ Wolf, A. "Quantifying Chaos with Lyapunov exponents," in Chaos, edited by A. V. Holden, Princeton University Press, 1986.
  3. ↑ Dynamical Systems and Ergodic Theory - The Doubling Map [enllaç trencat], Corinna Ulcigrai, University of Bristol

Bibliografia


Referències