Tranquillo
El tranquillo és el modo o hàbit especial que es deprén empírica o casualment i per mig del qual una operació o treball es realisa en més èxit i destrea, o una màquina es maneja en més facilitat. Se sol usar en les expressions agarrar el tranquillo o trobar el tranquillo.
Tauromàquia
En tauromàquia el tranquillo és la manera, forma o manya especial que els destres adquirixen unes voltes en la pràctica en l'eixecució d'una sòrt, i en ocasions intuïtivament des del primer moment, molt particularment en determinats llances, en els que la precisió de les regles no és absoluta i l'èxit de la seua eixecució depén de l'eficàcia del tranquillo amprat. Aixina, per eixemple, en la sòrt de matar i més especialment a volapié, cada estoqueador que ha descollat ha posseït el seu tranquillo particular i en la majoria dels casos intuïtiu, fins al punt de que a alguns els ha sorprés la seua revelació, puix inconscientment, sense donar-se conte, ho ampraven.[1]
En ocasions (com s'ha vist en la nota anterior), és un recurs que sugerix l'experiència i que l'hàbit transforma en manya, gràcies a lo que s'evita més fàcilment un risc o una dificultat. El tranquillo res té que vore en l'estil, com no ho altere o modifique fins al punt de perjudicar-lo.
En els primers tractats de tauromàquia, el de Pepe Hillo,[2] per eixemple, es parla del tranquillo com "per a expressar que u sap una o l'atra sòrt; verbigràcia: ha agarrat el tranquillo a la capa, a les retallades, etc." Sánchez de Neira[3] la fa sinònim de trampa, manya censurable, astúcia, etc.
Referències
- ↑ Penya i Goñi, Antonio. Lagartijo i Frascuelo i el seu temps. [Biblioteca de la Lidia. Madrit. 1887]. Ed. Llibreries “Paris-Valéncia, S.L.”. Valéncia. 2001. Pgs, 240-241, a on analisa el "tranquillo" que va ser adoptant Lagartijo en la sòrt del volapié. Ho marca en connotació de consol per a eixir-se d'estretors en l'embroc. ISBN: 84-8339-190-2.
- ↑ Prim, José (Pepe Illo [sic]). Tauromaquia o Art de torejar [Càdis, 1796]. Ed. Egartorre. Madrit. 1994. ISBN: 84-87325-10-6.
- ↑ Sánchez de Neira, José. Gran diccionari tauròmac. Nova edició corregida i notablement aumentada pel seu autor. 1896. 2 volums. Edicions Giner. Madrit. 1985. ISBN del Tom I: 84-7273-130-6. Depòsit llegal: M. 15.839- 1985.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tranquillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.