Anar al contingut

Trading algorítmic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El trading algorítmic, o trading basat en regles i processos, és una modalitat d'operació en mercats financers (trading) que es caracterisa per l'us d'algoritmes, regles i procediments automatizado en diferents graus, per a eixecutar operacions de compra o venda d'instruments financers.[1] És comú relacionar-ho en el trading automatizado. No tot el trading algorítmic és automàtic, pero tot el trading automàtic és algorítmic, ya que en l'automatisació està implícit l'us de regles estrictes i paràmetros definits.

Història del trading algorítmic

[editar | editar còdic]

El trading algorítmic està associat en els inicis de la computació, puix en els primers ordenadors ya s'eixecutaven models senzills per a predir el preu d'accions i abonaments. A lo llarc del sigle XX es varen assentar les bases de les finances informatisades per mig de models estadístics i quantitatius per a la gestió de carteres d'inversió.

Estos alvanços varen donar lloc a una nova etapa en dos alvertents: la possibilitat de realisar processos de backtesting en ordenadors domèstics i l'automatisació dels mercats electrònics, que va permetre operar des d'un ordenador sense necessitat d'un corredor present en la casa de canvi.[2]

Trading algorítmic en el XXI

[editar | editar còdic]

Els algoritmes poden amprar una o vàries fonts de senyes o entrades. Lo habitual és que a lo manco una siga el preu actual de l'actiu, encara que també poden ser-ho les notícies publicades en temps real en sistemes com Bloomberg o l'informació sobre la microestructura del mercat, com les subastes d'obertura o tanque, els spreads mínims entre cotisacions i la variació mínima del preu.[3] Un dels errors d'eixecució més coneguts va ocórrer el 6 de maig de 2010, lo que va desencadenar una investigació federal que va produir un informe detallat al respecte.

Les operacions poden anar des dels promijos mòvils simples fins a models estocàstics que requerixen una alta capacitat de càlcul, raó per la qual el trading algorítmic s'associa en freqüència en el trading quantitatiu.

En la pràctica, l'automatisació sol adoptar dos formes: l'us de bots o assessores experts (expert advisors) que eixecuten operacions quan es complixen regles predefinides, com a estratègies de reversión a la mija, de seguiment de tendència o d'arbitrage, i el copy trading o trading social, en el que un inversor replica de forma automàtica les operacions d'uns atres.[4] S'ha observat que l'accés a informació sobre els resultats d'atres participants pot aumentar l'assunció de riscs.[5]


Una de les principals ventages del trading algorítmic és que, en guiar-se per un conjunt de regles que no depenen de la emocionalidad humana, ajuda a evitar els biaix conductuales més comuns entre els inversors, com l'excés de confiança, els biaix heurístics o l'aversió a l'ambigüitat, estudiats per les finances conductuales.[6]

Per un atre costat, també presenta desventages, sobretot en crear backtests en senyes històriques, a on és comuna incórrer en errors com el biaix del supervivent, l'us de senyes de mala calitat o la sobreoptimización. S'ha demostrat que un rendiment simulat elevat pot obtindre's provant un número reduït de configuracions, fenomen conegut com sobreajuste del backtest.[7]

Segons estimacions del sector, el mercat mundial de solucions de trading algorítmic es va valorar entorn a 21 000 millons de dólars en 2024 i es proyecta que alcance uns 43 000 millons en 2030.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cartea, Á.; Jaimungal, {{{nom2}}}; Penalva, {{{nom3}}} (2015). Algorithmic and High-Frequency Trading (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-09114-6.
  2. Aldridge, Irene (2013). High-Frequency Trading: A Practical Guide to Algorithmic Strategies and Trading Systems (en en), Wiley. ISBN 978-1-118-34350-0.
  3. (2015).Journal of Financial Economics.116
    257-270.doi:10.1016/j.jfineco.2015.01.003.
  4. «Tipos de solucions de trading automatizado». AvaTrade. Consultat el 25 de juny de 2026.
  5. (2020).Management Science.66
    5608-5622.doi:10.1287/mnsc.2019.3508.
  6. (2000).The Journal of Finance.55
    773-806.doi:10.1111/0022-1082.00226.
  7. (2014).Notices of the American Mathematical Society.61
    458-471.doi:10.1090/noti1105.


Referències

[editar | editar còdic]