Tractat del astrolabio
El Tractat del astrolabio (en anglés, A Treatise on the Astrolabe) és un ensaig medieval de Geoffrey Chaucer sobre el astrolabio, un antic instrument de medició de la posició i el moviment dels cossos celests. L'ensaig data d'aproximadament 1392 i és el manual tècnic més antic conegut en la lliteratura anglesa.[1]
Encara que no es conserva cap autógraf, el tractat s'ha reconstruït a partir d'atres vintidós manuscrits, la major part dels quals procedixen de el XVI, més d'un centenar d'anys despuix de la redacció original.[2] En el pròlec de Els contes de Canterbury també es confirma l'autoria de l'obra.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Informació a càrrec del Rhodes College, Tractat del astrolabio.
- ↑ Tractat del astrolabio [1] archivat en Wayback Machine. en la supervisió d'un docent de l'universitat Adama Mickiewicz [2] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Pròlec general de Els contes de Canterbury
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado del astrolabio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.