Tractat d'Armistici i Regularisació de la Guerra
El Tractat d'Armistici i Regularisació de la Guerra, també conegut simplement com el Armistici de Trujillo, varen anar dos acorts firmats entre la Gran Colòmbia i el Regne d'Espanya el 25 i el 26 de novembre de 1820 en Trujillo, Veneçola. Per mig d'estos tractats quedava oficialment derogada la guerra a mort, s'acordava una treua de sis mesos ademés de constituir de facto un reconeiximent de l'estat colombià.
Història
[editar | editar còdic]El capità general Pablo Morillo rep instruccions el 6 de juny de 1820 des d'Espanya per a que arbitre en Simón Bolívar una cessació a les hostilitats. Morillo informa a Bolívar sobre la cessació al fòc unilateral de l'eixèrcit espanyol i l'invitació per a negociar un acort de regularisació de la guerra. Els plenipotenciarios d'abdós bandos s'entrevisten en Trujillo el 25 de novembre de 1820 i el mateix dia es firma l'Armistici entre la República de la Gran Colòmbia i Espanya, el qual suspenia totes les operacions militars en mar i terra en Veneçola i confinava als eixèrcits d'abdós bandos a les posicions que sostenien el dia de la firma segons la qual cosa la llínea de demarcació territorial seria la següent:
El Tractat de Regularisació de la Guerra va ser firmat en Trujillo pels plenipotenciaros el 26 de novembre de 1820. Per mig d'este acort abdós bandos es comprometien a fer la guerra "com ho fan els pobles civilisats", acordant el respecte als no combatents, el bescanvi de presoners i a acabar definitivament en les velles pràctiques de la guerra a mort.
Simón Bolívar i Pablo Morillo es varen entrevistar personalment el 27 de novembre celebrant-se el célebre abraç de Santa Ana de Trujillo. Eixe mateix dia varen ser firmats abdós acorts pels caps dels dos bandos en guerra. Per a Bolívar, va anar un gran guany diplomàtic, puix va constituir de facto, encara que no de jure un reconeiximent de part d'Espanya de l'estat colombià com a interlocutor vàlit. A la seua volta es vanaglorio Bolívar per haver conseguit enganyar a Morillo per a que deixe al general Latorre al mando (qui era una persona menys eficient militarment).[1]
L'armistici es va trencar abans de lo pactat. El 28 de giner de 1821 es va produir un pronunciament en Maracaibo, que havia permaneixcut realiste casi des del principi de l'independència, en el qual declarava a la província de Maracaibo unida a la Gran Colòmbia. El general veneçolà Rafael Urdaneta va ocupar ràpidament la ciutat en varis batallons llaugers i va depondre al governador Francisco Prim. Miguel de la Torre va protestar la mida com una violació del tractat i Bolívar a la seua volta va argumentar la seua llegalitat. Al no aplegar a un acort sobre Maracaibo abdós bandos varen acordar el reinicie de les hostilitats el 28 d'abril. No obstant, a partir d'ací, el restant dels enfrontaments violents fins al final del conflicte de l'independència estarien regulats pel Tractat de Regularisació de la Guerra. La ciutat de Maracaibo seria ocupada de nou pels realistes en setembre de 1822, despuix de la seua victòria en la batalla de Salina Rica.
Llegat
[editar | editar còdic]El 24 de juliol de 1912 en la Plaça Armistici de Santa Ana s'inaugura el monument commemoratiu de l'abraç de Bolívar i Morillo al moment de verificar el Tractat de Regularisació de la Guerra considerat el principal antecedent del Dret Internacional Humanitari actual.
Vore també
[editar | editar còdic]- Capitulació de Sant Mateo
- Decret de Guerra a mort
- Batalla de Carabobo
- Santa Ana de Trujillo
- Dret Internacional Humanitari
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Els falsos plans d'unió dels insurgents (la confederació hispanocriolla de Bolívar)» (en és). Espanyols de Cuba. Consultat el 2024-01-12.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de Armisticio y Regularización de la Guerra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.