Tractat d'Aranjuez (1793)
El tractat d'Aranjuez de 1793 va ser un acort provisional pel que Espanya i Gran Bretanya varen pactar una aliança defensiva despuix de l'eixecució de Luis XVI de França durant la Revolució francesa. El tractat va ser part dels acorts internacionals pels que es va formar la Primera Coalició. El alineamiento espanyol en Gran Bretanya va supondre el fi dels pactes de família que durant 60 anys havien mantingut unides a Espanya i França.
Acorts
[editar | editar còdic]El tractat va ser firmat el 25 de maig de 1793 en la localitat madrilenya d'Aranjuez per Manuel Godoy, ministre de Carlos IV d'Espanya, i pel baró de St. Helens Alleyne Fitz-Herbert, representant de Jorge III del Regne Unit. Segons les condicions de l'acort, abdós potències firmants s'assistirien mútuament en cas que els seus territoris anaren invadits per un tercer país i abdós interromprien les seues relacions comercials en França.[1]
L'acort va ser ratificat per Jorge III el 15 de juny i per Carlos IV el 4 de juliol del mateix any.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Text de l'acort, recopilat per Alejandro del Cantillo.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de Aranjuez (1793)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.