Tractament de residus
En el nom de tractament de residus es fa referència a l'operació o al conjunt d'operacions que tenen per objecte modificar les característiques físiques, químiques o biològiques d'un residu per a reduir o neutralisar les substàncies perilloses que conté, recuperar matèries o substàncies valorizables, facilitar l'us com a font d'energia o adequar el rebuig per al seu posterior tractament finaliste.[1][2]
Introducció
[editar | editar còdic]En l'actualitat, en tot lo món, es produïxen una gran cantitat de rebujos sòlits com a subproducte de les diferents activitats humanes. Estos rebujos poden ser tan simples com a restants de menjar, cendres d'incendis i excrements humans i animals o de major complexitat, com a metals, vidre, restants d'embalages o material informàtic obsolet.[3]Per un atre costat, les activitats industrials manegen gran cantitat de substàncies al mateix temps que generen residus que si no es manegen o tracten adequadament, poden plantejar sérios perills per la seua toxicitat, en uns casos, o a que són inflamables o tendents a explotar, en uns atres. [4]Les cantitats de rebujos que produïx l'agricultura intensiva i l'indústria moderna són sorprenents, per no parlar dels rebujos generats pels ciutadans comuns en un entorn urbà orientat al consum. Els residus generats en l'àmbit domèstic representen un important percentage del conjunt de residus sòlits produïts per les diferents activitats que realisa l'espècie humana. La següent taula mostra els diferents productes de rebujos sòlits associats en diverses activitats humanes.[3]
| Activitat humana | Rebujos produïts |
|---|---|
| Producció d'aliments | Residus vegetals; femta, purines, ... |
| Consum d'aliments | Restants d'aliments; material d'embalage de rebuig (cartó, plàstic, alumini, vidre, etc.), ... |
| Transporte | Ferralla, goma i rebujos de construcció de carreteres i vies ferroviàries |
| Productes de consum | Metals, ceràmica, plàstic o atres polímero, paper i fibres vegetals o animals |
| Construcció i activitats urbanístiques | Restants de materials de construcció, enrunes, rebujos de jardineria, cendres i restants de materials de combustió |
Orige dels residus
[editar | editar còdic]Hi ha molts tipos de residus sent el seu orige molt divers i variat:[2]
- Residus domèstics. Són els residus que es generen en la llar, conseqüència de l'activitat domèstica. Inclou una gran cantitat de materials, des de restants de menjar a envasos de productes utilisats en la llar. També es consideren com a residus domèstics els aparats elèctrics o electrònics rebujats, roba, piles, acumuladors i mobles, aixina com els residus i enrunes procedents d'obres de construcció i reparació domiciliària. A nivell global, els residus generats en àmbit domèstic representen el major percentage de residus generats per les diferents activitats humanes. S'estima que cada habitant de la Terra produïx un promig d'un kg de residus urbans cada dia. [5]
- Residus comercials. Són els generats per l'activitat pròpia del comerç, tant al por mayor com al por menor. També s'inclouen ací els residus generats pels servicis de restauració i bars, les oficines i els mercats i en general, qualsevol residu generat des del sector servicis.
- Residus industrials. Són els resultants dels processos de fabricació, de transformació, d'utilisació, de consum, de neteja o de manteniment generats per l'activitat industrial.
- Biorresiduos. Són els residus orgànics biodegradables procedents de la naturalea, com a restants de podes, desherbado i similars, generats en jardins i parcs. També s'inclouen els residus procedents del cuinat i processat d'aliments, com els restants d'oli procedent de llars, restaurants, servicis de restauració colectiva i establiments de venda al por menor.
- Enrunes i residus de la construcció. Són els que es generen en obres, tant de construcció com de derrocament.
- Residus sanitaris. Són residus sanitaris els generats en centres, servicis i establiments sanitaris inclosos els d'investigació biomèdica i sanitària i els de veterinària assistencial.
- Residus miners. Es consideren residus de mineria les substàncies sòlides, acuosas o en pasta que queden despuix de l'investigació i aprofitament dels recursos geològics.
- Residus radioactius. Són substàncies que contenen elements químics radiactius i que no tenen un propòsit pràctic. Es classifiquen en exents, de baixa, mija i alta radioactividad.
- Subproductes animals. Són els restants d'animals, o parts de l'animal que no van destinats al consum humà. Poden incloure des de cossos sancers a pèl, pell o atres parts d'animals que són rebujats.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri per a la Transició Ecològica. «Sistemes de tractament» (en és). Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ 2,0 2,1 ECOLEC. «Tractament de residus» (en és). ECOLEC Waste Hub. Consultat el 2024-10-27.
- ↑ 3,0 3,1 VanLoon, Gary W.; Duffy, Stephen J. (2005). «Cap. 19. The chemistry of solid wastes», Environmental chemistry: a global perspective, 2. ed., reprinted edició, Oxford Univ. Press, p. 433. ISBN 978-0-19-927499-4.
- ↑ Manahan, Stanley I. (2007). «Cap. 13 Química verda i ecologia industrial per a la prevenció i tractament de resíduos», Introducció a la química ambiental, Reimpr edició, Barcelona: Reverté Eds. [o. a.], p. 605. ISBN 978-84-291-7907-1.
- ↑ Domenéch, Xavier (1993). «Cap. 5 Aprofitament de residus», Química Ambiental. L'impacte ambiental dels residus, Madrit: Miraguano, p. 151. ISBN 84-7813-109-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratamiento de residuos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.