Tracció vacuna
La tracció vacuna o tracció de bous és la tracció que es fa en esta raça, especialment els bous, que s'utilisen com animals de tir. De fet, els vacuns són dòcils,[1] desenrollen una bona força de treball i són resistents a l'esforç.
Història
[editar | editar còdic]S'estima que l'home va escomençar a aprofitar bous per a treballar parceles o tirar de vehículs de càrrega en rodes durant el IV mileni a. C. Estes tècniques, inventades en l'antic Creixent Fèrtil o en Ucrània, varen experimentar posteriorment un desenroll mundial.[2] Aixina, els bous s'utilisaven per a tirar de carros o treballar el sol en una gran part d'Europa, pero també en Àsia i Egipte. Esta pràctica encara es va estendre en Europa fins a el XIX, el bou va continuar sent l'animal principal de tracció, inclús si es va desenrollar l'us del cavall.[3] En els països industrialisats, la mecanisació va seguir els passos de la tracció del ganado, pero encara s'utilisa en algunes chicotetes granges de França (es confirmen uns 180 parells de bous, tots els usos inclosos, inclosa l'agricultura i l'animació).cita requerida
Descripció
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Els bous en el treball són majoritàriament en parelles, els animals estan units per un equip per a permetre-li alvançar en la mateixa fila i, per tant, de manera sincrónica. Hi ha vàries maneres d'aprofitar el ganado. Es diu que el sistema més antic és el jou de banyes, o simplement jou, l'us del qual es remonta al antic Egipte i que consta en una barra de fusta que es coloca entre les banyes de dos bóvidos. L'atre sistema que ho va substituir és el jou de la creu que s'adapta al coll dels animals.[4]
_-_Siena_-_Carro_e_contadini.jpg){kind=link}
Les yuntas de bou encara s'utilisen àmpliament en alguns països africans i el sur d'Àsia, especialment en l'Índia. Aixina, la tracció dels bous es desenrolla en una gran part de l'Àfrica subsahariana, a on substituïx el treball manual. Aixina, el ganado s'utilisa per al transport en zones àrides i per a la preparació bàsica del terreny en zones semiáridas. La tracció vacuna també establix fortament en les zones subhúmedas a on són possibles cultius anuals com el cotó, la mandioca, l'arròs i el dacsa, pero també està present en zones més montanyoses, com les montanyes etíope, a on té mil anys.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gérard Li Thiec (1996). Agriculture africaine et traction animale, Editions Quae edició (en fr), Montpeller, p. 376. ISBN 2-87614-240-6.
- ↑ Pierre Pétrequin, Rose-Marie Arbogast, Anne-Marie Pétrequin, Samuel Van Willigen, Maxence Bailly (16 de novembre de 2006). Premiers chariots, premiers araires, CNRS edició (en fr), París, p. 397. ISBN 2-271-06426-0.
- ↑ Plantilla:DHS vaig consultar li 5 mars 2009.
- ↑ André-Georges Haudricourt (1987). La technologie, science humaine, MSH, edició (en fr), Paris, p. 343. ISBN 2-7351-0227-0.
- ↑ Gérard Li Thiec (1996). Agriculture africaine et traction animale, Editions Quae edició (en fr), Montpeller, p. 376. ISBN 2-87614-240-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tracción bovina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.