Anar al contingut

Trànsit de Venus de 1761

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Trànsit de Venus de 1761 és el primer trànsit del planeta que va poder ser observat pel conjunt de tots astrònoms. És un fenomen astronòmic en el qual el planeta Venus apareix com un disc chicotet obscur movent-se a través de la faç del Sol. Com tots els trànsits de Venus, es va deure a que este planeta es va interpondre entre el Sol i la Terra. Es va poder apreciar des de gran part del nostre planeta.

En funció de la posició de l'observador, el moment exacte pot variar fins a en ± 7 minuts. Els trànsits de Venus es troben entre els fenomens celests previsibles més rars, presentant-se en parells de huit anys de diferència, en un patró regular de 121,5 i 105,5 anys entre parells consecutius.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 2 's Ultra-high Definition View of 2012 Venus Transit -- Path Sequence.jpg
Image d'un trànsit en el traçat del seu pas pel sol

El trànsit va tindre lloc el 6 de juny de 1761. Va ser visible en la seua totalitat en la casi globalidad d'Àsia, en l'oest d'Austràlia i en l'est d'Europa. Es va poder vore a l'eixida del sol en Àfrica i el restant d'Europa. Sent visible a la posada del sol en l'Oceà Pacífic, i en la mitat noreste de Norteamérica.

L'horari del trànsit va ser el següent (en temps universal ):

  • 1er Contacte: 02:02
  • 2º Contacte: 02:20
  • Trànsit màxim: 05:19
  • 3er Contacte: 08:18
  • 4º Contacte: 08:36
  • Temps total: 6 hores i 34 min.

Història

[editar | editar còdic]
L'efecte de la gota negra, segons lo descrit per Torbern Bergman en 1761.

El trànsit 1761 es va produir cap al final de la Guerra dels Sèt Anys (1756-1763), el principal conflicte que va involucrar a la majoria de les potències europees en una àmplia part del món (Europa, Amèrica del Nort, Índia, etc.). A pesar d'açò, va tindre lloc la primera colaboració científica multinacional, en la participació de xixanta llocs d'observació en Europa i Àsia i Àfrica.[2]

L'observació del trànsit es va resaltar per primera volta l'efecte de la gota negra, efecte òptic pel que una chicoteta llàgrima negra sembla conectar el disc negre del planeta en el llímit del llim solar just despuix del 2º contacte i abans del tercer, impedint cronometrar en precisió que el moment precís en que ocorre.

En 1761, el científic rus Mikhail Lomonosov va dedicar a este event un tractat titulat "El trànsit de Venus pel sol" .

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Venus -sol més rar cas de que el cometa Halley». el Omaha World Herald. el Omaha World Herald. Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2012. Consultat el 2 de juny de 2012.
  2. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada nao