Toxicocinética

Es definix a la toxicocinética com el conjunt de fenomens que experimenta el tòxic des de la seua entrada a un organisme fins a la seua eliminació.

Diferències entre farmacocinética i toxicocinética

Les principals diferències es produïxen en els objectius i métodos de cada u. Mentres que la farmacocinética estudia conforme a protocols i indicadors ya establits, la toxicocinética no pot dispondre d'ells perque els composts tòxics són impredictibles.^{cita requerida} Una atra diferència és que la farmacocinética contribuïx a la definició de l'activitat d'un medicament, mentres que la toxicocinética busca els efectes de l'exposició per a predir el risc i la tolerància.

Models compartimentales

Un model compartimental es produïx quan un producte no és retingut per cap teixit i no presenta afinitat en ell, sino que es difon per tota la massa corporal. No obstant quan el producte es distribuïx de forma no homogénea, més llentament i concentrant-se més en uns teixits que en uns atres llavors devem saber que hi ha dos o més compartimento:

• El central canalisa els processos cinètics. Encara que no de manera exacta es pot integrar a este model els sistemes digestiu, pulmonar i renal, cervell, cor i glándulas de secreció interna. És aproximadament el 10% del pes corporal, constituït per l'aigua plasmática intersticial i intracelular fàcilment accessible, i es representa per la sanc circulant.
• El perifèric no obstant reté el tòxic a distintes concentracions (models bi- o multicompartimentales). En este model s'integren el teixit adiposo, muscular i cutàneu. És el 70% del pes. Pot subdividirse en superficial i profunt.

El número d'compartimento es pot distinguir segons dos criteris fonamentals:

• Rec sanguíneu: com els tòxics són transportats per la sanc, els òrguens més vascularizados rebran i eliminaran els productes en major velocitat i cantitat.
• Característiques físic-químiques: depenent dels coeficients de repartiment i la capacitat del producte per a unir-se en proteïnes o lípits tisulares.

Sabent açò, els diferents compartimento que fan de depòsit dels xenobióticos seran:

1. Proteïnes plasmáticas circulants
2. Proteïnes tisulares o intracelulars
3. Àcits nucleicos
4. Lípits celulars

Els tres primers retenen el tòxic per absorció, per mig d'enllaços relativament estables (enllaç iònics, d'hidrogen, etc.). No obstant els lípits celulars els xenobióticos es dissolen conforme al seu coeficient de repartiment i re retenen per enllaços no-iònics i forces de Van der Waals.

També cal tindre en consideració els compartimento fisiològics que es referixen a un orgue o teixit en concret, és dir que oferixen una unitat de volum, fluix sanguíneu, i característiques de solubilidad de cada xenobiótico. Dins d'estos compartimento es troben:

• Secció vascular, que permet la irrigación sanguínea i l'excreció.
• Contingut intracelular (cèlules pròpies de l'orgue)
• Espai intersticial ocupat per líquit acuoso

Sabent açò es poden estimar els següents compartimento:

• Plasma, hematíes
• Òrguens ben irrigados: renyó, cor, fege pulmó i aquells que la seua característica és la proporció de lípits: cervell i medula espinal
• Teixits poc irrigados: pell, músculs i teixit adiposo
• Teixits en irrigación mínima: ossos, dents, pèls, ungles i cartílecs.

No obstant en la pràctica toxicológica es reduïxen a 4: sanc, vísceres molt irrigadas, teixit adiposo i, ossos, pèls i ungles.