Anar al contingut

Toxicitat per coure

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Toxicitat per coure

La toxicitat per coure és un tipo enverinament per metals causat per un excés de coure en el cos. Pot ocórrer per menjar aliments àcits cuinats en utensilis de coure sense recobrir, o per l'exposició a un excés de coure en l'aigua potable o atres fonts migambientals.

Senyals i síntomes

Síntomes aguts d'enverinament per coure per ingestió inclou vomitar, hematemesis (bossada en sanc), hipotensió (baixa pressió de la sanc), cabellam (heces de color negre "alquitranado"), menge, aliacrà (pigmentació groguenca de la pell), i malestar gastrointestinal.[1] Individus en deficiència de glucosa-6-fostato poden estar en un risc aumentat de contraure efectes hematológicos per coure. L'anèmia hemolítica resultant del tractament de cremades en composts de coure és infreqüent.

L'exposició crònica (a llarc determini) al coure pot danyar el fege i els renyons.[2] Els mamífers tenen mecanismes eficients per a regular les reserves de coure, de tal manera que estan generalment protegits de l'excés de nivells de coure en la dieta.[3]


Eixos mateixos mecanismes de protecció poden causar síntomes lleus, els quals a sovint són mal diagnosticats com a desórdens psiquiàtrics. Hi ha molta investigació en la funció de la proporció Cu/Zn en condicions neurològiques, endocrinològiques i fisiològiques.[4][5][6] Moltes de les substàncies que nos protegixen d'un excés de coure realisen funcions importants en els nostres sistemes neurològics i endocrins, lo que conduïx a dificultats de diagnòstic. Quan són usades per a enllaçar coure en el plasma i previndre que siga absorbit en els teixits, les seues pròpies funcions poden incomplir-se. Tals síntomes a sovint inclouen canvis d'humor, irritabilitat, depressió, fatiga, excitació, dificultat per a concentrar-se i sensació d'estar fora de control. Per a complicar encara més el diagnòstic, alguns síntomes de l'excés de coure són similars a aquells d'una deficiència de coure.


El Nivell Màxim de Contaminants (NMC) per l'Agència de Protecció Ambiental d'Estats Units (USEPA) en aigua potable és d'1.3 miligrams per litro.[1][7] El NMC per a coure està basat en l'expectativa del temps d'una vida consumint coure en l'aigua a este nivell sense efectes (gastrointestinals) adversos. La USEPA coloca al coure com un micronutriente i una toxina.[8] La toxicitat en mamífers inclou una àmplia gama d'animals i efectes com cirrosis hepàtica, necrosis en renyons i cervell, afeccions gastrointestinals, lesions, pressió de sanc baixa, i mortalitat fetal.[9][10][11] La Seguritat Ocupacional i Administració d'Administració de Seguritat i Salut Ocupacional (OSHA) ha posat un llímit de 0.1 mg/m³ per a fums de coure (vapor generat de calfar coure) i 1 mg/m³ per a pols de coure (partícules metàliques fines de coure) i boires (aerosol de coure soluble) en aire d'un lloc de treball durant una tanda de huit hores, semana laboral de 40 hores.[12] La toxicitat per a atres espècies de plantes i animals s'observa en nivells variables.

Toxicitat

El coure en la sanc i en el torrent sanguíneu existix en dos formes: vinculat a la ceruloplasmina (85–95%), i el restant "lliure", vagament vinculat a l'albúmina i molècules menudes. Nutricionalmente, hi ha una diferència distintiva entre coure orgànic i coure inorgànic, que ser si el ion de coure esta vinculat a un lligant orgànic.[13][14]

Senyes sobre càncer de EPA

La EPA (USEPA) establix que no hi ha evidència d'incidència per a càncer en humans relacionada en el coure i establix l'evidència trobada en animals que relaciona coure en càncer com "inadequada". Dos estudis en rates no han mostrat cap increment en l'incidència de càncer. Un d'ells va utilisar injeccions regulars de composts de coure, que varen incloure òxit de coure. Un estudi de dos ceps de rates alimentades en composts de coure va trobar un variable aument en l'incidència de sarcoma en cèlules reticulars en mascles d'un cep, pero no en l'atre cep (va haver un llauger increment en les femelles d'abdós ceps) Eixos resultats no s'han replicat.[15]

Causa

Utensilis de cuina

Els utensilis de cuina en els quals el coure és el principal element estructural (en oposició als revestiment de coure, coure en el seu interior o de color cobre) és algunes voltes fabricat sense un material que ho aïlle quan està destinat a ser usat en un número de tasques culinàries específiques, com la preparació de conserves o merengues. Existixen per una atra part, utensilis de cuina fets de coure que estan forrats en un metal no reactiu per a previndre el contacte entre aliments àcits i l'element estructural de coure d'estos utensilis.

Llevat para condicions agudes o cròniques, l'exposició al coure en elements de cuina és generalment considerada inofensiva.[16] Segons Paracelso, la dosis fa al verí; pel que fa al coure "un mecanisme de defensa aparentment ha evolucionat com a conseqüència de lo que la toxicitat en l'home és molt inusual."[17]

Aguda i concurrent exposició al coure és possible quan es cuina o es guarden aliments altament àcits en recipients de coure sense aïllament per periodos prolongats de temps, o per exposició de productes alimenticis a les sals reactives de coure (corrosió de coure, o verdigris). Contínues i chicotetes exposicions ("cròniques") d'aliments àcits al coure poden també resultar en toxicitat en casos a on, o be el potencial d'interacció en l'àrea de superfície és significant, o el pH és excepcionalment baix i concentrat (en el cas de cuinar per eixemple, en vinagre o vi), o abdós, i és insuficient el temps que transcorre entre les exposicions per a l'eliminació hemostática normal de l'excés de coure.

Es poden observar excepcions a lo anteriorment descrit en el cas de les melades, gelatina i preparats de conserves, a on els recipients de coure sense revestir són usats per a cuinar (no per a almagasenar) preparacions àcides, en este cas de frutes. Els mètotos per a fer melades i conserves especifiquen al sucre com químicament necessària per a l'acció de preservació (antibacterial), que té l'efecte adicional de mediar (amortiguar) l'interacció de la fruta àcida en el coure, permetent l'ús del metal per les seues eficients propietats de transferència tèrmica.[18][19]

Ferramentes antichispa

La OSHA ha determinat un conjunt d'estàndarts de seguritat per al desbaste i esmolat de ferramentes fetes coure i d'aleacions de coure, que són usades a sovint en aplicacions que no produïxen purnes. Estos estàndarts es troben en el Còdic de Regulacions Federals 29 CFR 1910.134 i 1910.1000.[20]

Nota: La més important aleació de coure que no produïx purna és el coure al berili, i que pot conduir a l'enverinament per berili.

Aigua potable

En una dosis letal mija DL50 de 30 mg/kg en rates, cantitats tan chicotetes com un gram de sulfat de coure són potencialment letals en humans.[21] El nivell segur sugerit de coure en l'aigua potable per a consum humà varia depenent de la font, pero tendix a situar-se en 1.3 mg/l.[22]

Control de natalitat

Hi ha condicions en les quals el metabolisme de coure d'un individu es compromet de tal forma que s'estén més allà del control de natalitat lo que pot causar un problema d'acumulació de coure. Estos inclouen toxicitat o simplement increment de coure des d'atres fonts, aixina com també increments (per via de la placenta de la mare) en els nivells de coure de l'individu abans del seu naiximent.[23]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Casarett & Doull's Toxicology, The Basic Science of Poisons, Fifth Edition, Edited by Curtis D. Klassen, Ph.D., McGraw-Hill, New York. pp 715.
  2. ↑ Copper: Health Information Summary, Environmental Fact Sheet. New Hampshire Department of Environmental Services, ARD-EHP-9 2005, Available Online at: http://des.nh.gov/organization/commissioner/pip/factsheets/ard/documents/ard-ehp-9.pdf
  3. ↑ Lutsenko, Svetlana; Barnes, Natalie L.; Bartee, Pixe Y.; Dmitriev, Oleg Y.(2007).«Function and Regulation of Human Copper-Transporting ATPasses».Physiological Reviews.87(3): 1011–1046.doi:10.1152/physrev.00004.2006.
  4. ↑ Desai, Vishal; Kaler, Stephen G.(2008).«Role of copper in human neurological disorders».The American Journal of Clinical Nutrition.88(3): 855S–858S.doi:10.1093/ajcn/88.3.855S.Consultat el 20 de decembre de 2015.
  5. ↑ Kaplan, Bonnie J.; Crawford, Susan G.; Gardner, Beryl; Farrelly, Geraldine(2002).«Treatment of Mood Lability and Explosive Rage with Minerals and Vitamins: Two Case Studies in Children».Journal of Child and Adolescent Psychopharmacology.12(3): 205–219.doi:10.1089/104454602760386897.
  6. ↑ Faber, Scott; Zinn, Gregory M.; Kern Ii, John C.; Skip Kingston, H. M.(2009).«The plasma zinc/serum copper ràtio as a biomarker in children with autism spectrum disorders».Biomarkers.14(3): 171–180.doi:10.1080/13547500902783747.
  7. ↑ Federal Register / Vol. 65, No. 8 / Wednesday, January 12, 2000 / Rules and Regulations. pp. 1976.
  8. ↑ US EPA Region 5 (28 de decembre de 2011). «Ecological Toxicity Information». US EPA. Consultat el 17 de juny de 2015.
  9. ↑ «Toxicological Profile for Copper». Agency for Toxic Substances and Disease Registry, U.S. Department of Health and Human Services. Consultat el 17 de juny de 2015.
  10. ↑ Kabata-Pendias (2011). «Trace Elements in Soils and Plants, Fourth Edition». Taylor and Francis Group. Archivat des de l'original, el 16 de juliol de 2015. Consultat el 17 de juny de 2015.
  11. ↑ Ware, George W. (1983). Pesticides: Theory and application, New York: W.H. Freeman. OCLC 669712126.
  12. ↑ Occupational Safety and Health Administration, U.S. Department of Llabor, Copper, Available Online at: https://www.osha.gov/SLTC/metalsheavy/copper.html
  13. ↑ Batley, G. E., & Florence, T. M. (1976). Determination of the chemical forms of dissolved cadmium, lead and copper in seawater. Marine Chemistry, 4(4), 347-363.
  14. ↑ Van Donen Berg, C. M. (1984). Organic and inorganic speciation of copper in the Irish Siga. Marine Chemistry, 14(3), 201-212.
  15. ↑ EPA results for copper and cancer. Accessed March 11, 2011
  16. ↑ «The Dispatch - Google News Archive Search».
  17. ↑ Sternlieb, Irmin(June 1967).«Gastrointestinal Copper Absorption in Man».Gastroenterology.52(6): 1038–1041.doi:10.1016/S0016-5085(67)80160-4.
  18. ↑ «Jam Making 101: The Tools and Techniques for Success».
  19. ↑ Escoffier, Auguste; Gilbert, Pliléas (1961). Larousse Gastronomique, New York: Crown, p. 546.
  20. ↑ «Occupational Safety and Health Standards». Consultat el 18 de setembre de 2012.
  21. ↑ «Pesticide Information Profile for Copper Sulfate». Cornell University. Consultat el 10 de juliol de 2008.
  22. ↑ «The Water Supply (Water Quality) Regulations 2000».
  23. ↑ (2008).«Copper and iron transport across the placenta: regulation and interactions».Journal of Neuroendocrinology.20(4): 427–31.doi:10.1111/j.1365-2826.2008.01658.x.