Toxicitat dérmica

La toxicitat dérmica és la capacitat d'una substància de produir dany tòxic, en forma de lesió, irritament o alèrgia, a nivell de la pell.

La pell no és exclusivament una estructura de revestiment, sino que deu ser considerada com un orgue heterogéneu format per gran cantitat d'elements i apèndixs. Posseïx una série de funcions que estan involucrades en la homeostasis de tot l'organisme com pot ser la regulació tèrmica, hídrica, electrolítica, hormonal i metabòlica. També participa en la resposta immune i protegix d'agents externs físics, químics i biològics.

La pell presenta un paper molt important en la penetració de tòxics. L'estrat córneo és la primera barrera i està constituït per cèlules mortes i queratinizadas, aixina com també està format per lípits, la qual cosa favorix l'absorció, per mig de difusió passiva, de substàncies lipófilas. Sobre substàncies hidrosolubles, la permeabilidad es veu incrementada en l'hidratació de la pell, la qual vària en l'edat, sent major en chiquets. Ademés, les lesions en este orgue, com cremadas, escoriaciones o eczemas, entre unes atres, aumenten la permeabilidad a tot tipo de substàncies, estant també regida per l'estructura i tamany molecular del xenobiótico.

L'absorció percutánea en general no és igual en totes les zones del cos ya que la gruixa de l'estrat córneo varia d'unes localisacions a unes atres, podent ordenar-se de major a menor:

Genitals > Cap > Tronc > Palma de la mà o planta del peu

En definitiva, els composts que presenten absorció percutánea més ràpida són els apolares, de chicotet tamany molecular i liposolubles.

Aixina mateix, la pell posseïx la capacitat de biotransformar determinats xenobióticos, donant lloc a la seua degradació o la seua bioactivacón.

Processos fisiopatológicos d'orige tòxic

Entre els distints processos fisipatológicos causats per l'acció dels tòxics sobre la pell, podem distinguir:

Irritament agut primari

Es tracta d'una resposta inflamatoria de caràcter local i reversible conseqüència d'un únic contacte en l'agent tòxic. No implica cap mecanisme inmunitario aixina és majoritàriament causat per substàncies a Ph no fisiològic (7.4), és dir, àcit o bases, substàncies oxidants, desengrasantes i deshidratantes. Tòxics que la produïxen poden ser: substàncies a pH no fisiològic, oxidants, desengrasantes, deshidratantes

Irritament acumulat

Es tracta també d'un irritament primari pero que en este cas es produïx despuix de reiterdas o repetides exposicions al tòxic a una concentració menor a la que originaria un irritament agut primari (contacte únic).

Corrosió

Consistix en la desintegració o alteració irreversible de la pell en la zona de contacte donant lloc a l'aparició d'una cicatriu, úlcera o necrosis. De nou, la corrosió, és produïda per les substàncies prèviament citades en els processos d'irritament a diferència de que en este cas són necessàries majors concentracions o major persistència. En general la produïxen les substàncies que causen irritament, quan incidixen a majors concentracions o freqüència.

Dermatitis alèrgiques

Les dermatitis alèrgicas són produïdes a través d'un procés inmunitario en el que la substància tòxica actua com antígeno donant lloc a l'aparició d'una reacció localisada en el lloc de contacte (eczema o eritrema) o una reacció d'urticaria generalisada, acompanyada en certes ocasions de descamación de la pell.

Reaccions fotoquímiques

Com a conseqüència de l'absorció d'un agent tòxic per cual via i despuix d'una posterior exposició a la llum actínica o solar, es poden produir processos de reaccions fotoquímiques (taques, eritremas o lesions de tipo irritativo o corroent).

Dins de les reaccions fotoquímiques, incloem les reaccions de fotosensibilización que són reaccions cutànees anormals resultat de l'exposició solar i que solament apareixen en les zones expostes. Estes reaccions són produïdes en base en dos tipos de mecanismes:

• Fototoxicidad. Es produïx en presència en l'organisme de substància exógena que absorbix la radiació lluminosa i llibera radicals lliures que lesionen les membranes i orgànuls celulars.

• Fotoalergia. En este cas, la substància exógena (xenobiótico), no tòxica, es transforma en un compost antigénico que desencadena un procés inmunitario de resposta, en una reacció localisada o generalisada. Poden tindre lloc a dos nivells, sistémico o local. En el primer cas són causades per sulfonamidas (antimicrobianas, hipoglucemiantes, diuréticas, edulcorantes), fenotiazinas, tetraciclinas, àcit nalidíxico, xantoxina, cumarinas. Per un atre costat, a nivell local poden ser produïdes per bergaptén, sulfonamidas, fenotiazinas, tetraciclinas, salicilanilidas, hexaclorofeno, dicloroflucarbanilida, eosina, fluoresceïna, sulfur de seleni, cumarinas.

Pigmentació i despigmentación

Certes substàncies químiques en contacte en la pell o via oral tenen capacitat de produir despigmentación o leucodermia (trastorn de la pell caracterisat per l'aparició de taques clares anormals). Eixemples d'estes substàncies: hidroquinina i el seu monobenciléter, fenolés, catecolés, substàncies antioxidants d'aplicació industrial. En concret, l'alquitrán de hulla, fraccions del petròleu i els psoralenos produïxen hiperpigmentación.

Tumors

Diverses substàncies com les radiacions ionisants, les UV, els rajos X, els hidrocarburs policíclics, derivats inorgànics de l'arsènic, nitrosaminas, resines aromàtiques epoxi, psoralenos i atres substàncies han segut considerats com inductores de tumors en la pell i atres teixits.

Prevenció de la toxicitat dérmica

Existixen diferents substàncies i mides que poden usar-se com a preventives de la toxicitat dérmica. Entre elles es troben:

• Sucralfato: posseïx activitat antiulcerosa i antiinflamatoria, i també activa la proliferació celular. Per estes accions es creu que pot ser efectiu a nivell de la dermatitis.

• Higiene i emolientes: conseguir l'hidratació de la pell es relaciona en l'i aument de la comoditat del pacient, i no tant en la prevenció de l'aparició de la toxicitat.

• Àcit hialurónico: per la seua acció anitiinflamatoria i a la capacitat de favorir la formació de teixit i el remodelamiento de la matriu extracelular s'ha vist que reduïx l'intensitat de la dermatitis i aumenta el temps d'aparició de la mateixa.

• Antiestrés oxidativo: l'irradiació produïx un fenomen d'estrés oxidativo en la producció de radicals lliures desencadenant un procés inflamatorio. L'inhibició dels mateixos supon una mida de prevenció d'este procés.