Torreta esfèrica
La torreta esfèrica va ser una torreta en ensellament altazimutal, instalada en algunes aeronaus de construcció nortamericana durant la Segona Guerra Mundial.[1]
Estes eren tripulades, a diferència de les torretes operades remotamente, que també s'ampraven en esta época.[2][3] La torreta albergava al artillero, dos ametralladores pesades, munició i mires. La Sperry Corporation va dissenyar versions ventrales les quals varen anar la configuració més comuna, és per açò que en referir-se al terme "torreta esfèrica", generalment nos referim a esta versió ventral.[4]
Torreta esfèrica Sperry
[editar | editar còdic]
Tant Sperry com Emerson Electric varen desenrollar una torreta esfèrica, els dissenys de la qual eren idèntics en la versió destinada al morro de l'avió. El desenroll de la torreta de Emerson va ser detingut. La torreta en la seua configuració frontal/morro de l'avió, presentada per Sperry va ser provada i acceptada, pero el seu us va ser llimitat per l'escassea d'avions en dissenys aptes per a instalar-la. La versió de la torreta ventral Sperry va ser molt més produïda i utilisada, incloent varis subcontractes de producció. El disseny va ser majoritàriament amprat en els bombarders pesats B-17 Flying Fortress i B-24 Liberator, també aixina en el PB4Y-1, designació donada a el B-24 Liberator en servici en l'Armada nortamericana. La torreta ventral va ser utilisada en tàndem en el Convair B-32, el successor de el B-24. En les últimes versions de el B-24, es varen montar torretes esfèriques tant en la coa com en el morro, complementant aixina a la torreta ventral.
La torreta esfèrica Sperry era de chicotet tamany, en la finalitat de reduir la resistència a l'aire i era usual que esta anara operada pel tripulant de menor estatura. Per a entrar a la torreta, esta devia moure's fins que els canons apuntaren directament cap a avall. El artillero entraria des de cabal fins a quedar en el seu cos completament dins, es podria un arnés de seguritat i tancaria en un segur la porta de la seua torreta. Dins d'esta no quedava espai algun per a albergar un paracaigudes, per la qual cosa este era almagasenat en la cabina sobre la torreta, encara que alguns artilleros utilisaven un paracaigudes nugat al pit.
El artillero es vea forçat a adoptar una posició fetal dins de la torreta en el seu cap i esquena recolzats a la paret posterior d'esta, la seua cadera al fondo i les seues cames en dos recolza peus en la paret anterior. Açò ho posicionava just a nivell de la mira de les ametralladores en canó llauger Browning AN/M2 calibre 12,7 mm (.50), les quals s'estenien a través de tota la torreta, a abdós costats del artillero. Les manijas de amartillado de les ametralladores s'ubicaven massa prop del artillero per a ser operades en eficàcia per la qual cosa es va instalar un sistema de poleas que permetien al artillero operar-les en major confort en ubicar-se més llunt del seu cos, cap a la paret anterior de la torreta. Un factor que cal notar és que no totes les voltes que alguna de les ametralladores s'atollava, es podia desatascar jalando de la manija de amartillado. En molts casos, quan açò ocorria, el artillero es vea forçat a "recarregar" l'ametralladora, la qual cosa es conseguia accedint al caixó de mecanismes de l'arma. L'accés estava molt restringit a causa de l'ubicació de les ametralladores en el confinat espai de la chicoteta torreta. Normalment, un artillero accediria al caixó de mecanismes de les ametralladores en soltar un pestillo i alçar la coberta del caixó de mecanismes fins a una posició perpendicular a l'arma, pero açò no era possible dins d'estes torretes. Per a solucionar este problema, es ranuró l'àrea anterior de la coberta del caixó de mecanismes. Ara el artillero podria soltar el pestillo, retirar la coberta i accedir al caixó de mecanismes per a desatascar l'arma. La munició s'almagasenava en chicotetes caixes en la part superior de la torreta i cintes de bales adicionals alimentaven les ametralladores de la torreta per mig d'un sistema de rampa. Una mira réflex penjava des de la part superior de la torreta, posicionada aproximadament entre els peus del artillero.
El control direccional de la torreta era accionado per dos manillas en botons de dispar. El peu esquerre controlava l'alcanç en la retícula de la mira reflex. El peu dret operava l'interruptor d'un intercomunicador. La torreta era accionada per motors elèctrics tant en azimut com en altitut. Se li podia instalar una manivela d'emergència per a poder ser operada des de l'interior de l'avió. En cas d'una falla d'energia, un atre tripulant podia operar esta manivela per a posicionar la torreta en posició vertical i permetre-li al artillero eixir d'esta.[5]
En el B-17, la torreta A-2 es trobava pròxima al sol, pero açò no interferia en els aterrisages ni en els envolaments. cal dir que el artillero no entrava a la seua torreta fins que l'avió es trobara ya en l'aire, com a mida de seguritat en cas d'algun fallo del tren d'aterrisage. Durant l'envolament i aterrisage, esta torreta devia ser apuntada horisontalment cap a la coa de l'avió. Degut a que la torreta devia ser apuntada verticalment per a que el artillero entrara i ixquera d'ella, es varen instalar controls externs per a poder reposicionar la torreta mentres el artillero es trobara en la cabina de l'avió.[6]
En el cas de el B-24, el seu tren d'aterrisage tipo "tricicle anterior" dictava que la torreta Sperry i els seus soports devien ser completament retràctils. La torreta Sperry model A-13 s'elevava cap a l'interior de la part inferior del fuselage de l'aeronau abans de l'envolament i de l'aterrisage. El tren d'aterrisage convencional de el B-17 feya que la torreta esfèrica fora montada en un soporte fijo, pero si l'avió devia efectuar un aterrisage forçós (com en cas d'averia del sistema del tren d'aterrisage), la torreta esfèrica seria destruïda i la seua artillero moriria en cas de no poder evacuar-la.
Torreta esfèrica ERCO
[editar | editar còdic]
Despuix de ser provada a mitan de 1943, la torreta esfèrica produïda per ERCO va ser l'acceptada per a ser montada en el morro dels bombarders PB4Y-1 Liberator i PB4Y-2 Privateer, abdós bombarders de patrulla en servici en l'Armada nortamericana. Dissenys més primerencs de dita torreta varen ser instalats en atres avions de patrulla marítima. Complia més d'un propòsit: defendre contra atacs frontals, proveir fòc de supressió i brindar poder de fòc en la guerra antisubmarina. L'elevació i l'azimut de la torreta eren controlats pel artillero per mig de dos manillas, lo que provocava este es moguera junt als seus dos canons i la mira. Entre els primers dissenys es trobava la torreta esfèrica Martin 250SH del PBM-3, un hidrocanoa bimotor de patrulla, de similar disseny i configuració que la torreta esfèrica de ERCO.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aircraft Fire Control, Great Neck, Nova York: Sperry Gyroscope Company.
- ↑ Holley, Irving B., Jr. (Juny de 1947). Development of Aircraft Gun Turrets in the AAF, 1917-1944, AAF Historical Office, Headquarters, Army Air Forces.
- ↑ «My Doneu Was A Ball Turret Gunner In World War II» (en anglés). HuffPost. Consultat el 16 de juny de 2020.
- ↑ (1944) Aircrewman's Gunnery Manual, Aviation Training Division, Office of the Chief of Naval Operations.
- ↑ Kenneth Cleveland Drinnon (2004). Wings of Tru Love: A WW II B17 Ball-turret Gunner Memoir, Xlibris Corporation, p. 57. ISBN 978-1-4653-9776-8.
- ↑ Kenneth Cleveland Drinnon (2004). Wings of Tru Love: A WW II B17 Ball-turret Gunner Memoir, Xlibris Corporation, p. 35. ISBN 978-1-4653-9776-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torreta esférica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.