Anar al contingut

Torque de Burela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Torque de Burela

El Torque de Burela és el major dels torques trobats en Galícia. La va trobar per casualitat en any 1945 un agricultor en el poble de Burela (Lugo), en el lloc del Chao de Castro, i inicialment s'havia considerat que era el torra d'un caldero. No obstant, es tracta d'un torque, una espècie de collar característic de periodos de l'Edat Antiga que es podria datar entre els sigles III i II a. C.

Descripció

Representació del torque de Burela en l'escut municipal de Burela.

Es tracta d'un torque d'or similar als trobades en el marc de la cultura dels castros,[1] format per un núcleu decorat en filigrana en forma de ochos entrellaçats en la part central externa, mentres que en els terços inferiors la decoració pren la forma d'un filament que es enrolla al voltant del núcleu i es finalisa per un arremate geomètric de dimensions considerables en cada extrem. Mentres que es tracta d'un torque excepcional per les seues dimensions i pes, es considera que este element podia ser una joya votiva, una ofrena o un símbol de poder amprat en ocasions molt determinades.[1]

Conflicte al voltant de la peça

Inicialment, el torque va pertànyer a la colecció de Ricardo Blanco-Cicerón, per a després passar a formar part de la colecció d'Álvaro Gil Varela.[n. 1][2] Al voltant dels anys 70 de el XX, el torque va ser depositat en la cridada Sala do Tesouro del Museu Provincial de Lugo.[n. 2][3] Les autoritats provincials havien negociat en els hereus de Gil Varela l'adquisició de la colecció i la seua incorporació al fondo del Museu Provincial, pero la falta d'un acort en l'import va precipitar l'obertura dels tràmits per a protegir el conjunt de la colecció. Davant este gest de les autoritats, els hereus de Gil Varela varen decidir retirar el fondo del Museu en octubre de 2013, un dia despuix d'incoar-se l'expedient per a la declaració de be d'interés cultural del conjunt.[3][4][5]


L'orige del conflicte es va situar en el desinterés del llavors (1999) president de la Diputació provincial de Lugo, Francisco Cacharro, per a permetre que els nets de Gil Varela veren vàries pintures que ya havien segut depositades pel mateix coleccioniste en vida en el fondo del Museu provincial.[2] Este fet va detonar una guerra judicial entre els hereus de Gil Varela i les autoritats provincials, combinada en contactes infructuosos per a adquirir la colecció i arrematada en l'incoació de la declaració del conjunt com be d'interés cultural. Despuix de manifestar que no es tenia intenció de fragmentar la colecció o posar-l'en mans d'un coleccioniste privat,[2] els hereus de Gil-Varela i la Diputació provincial de Lugo varen aplegar a un acort, que incloïa la tornada de la colecció al fondo del museu provincial de Lugo a canvi d'un pagament fraccionat de 2,3 millons d'euros en cinc anys. D'esta manera, en l'any 2018, data prevista la finalisació del pagament, tota la colecció Gil Varela tradicionalment depositada en el fondo del museu provincial de Lugo -també el Torque de Burela- passarà a ser de titularitat pública.[6]

Notes

  1. ↑ El coleccioniste va pagar, per tota la colecció de Blanco-Cicerón, huit millons de pessetes i des de 1955 havia anat depositant per peces en el Museu provincial de Lugo.
  2. ↑ La colecció depositada en el Museu consistia en 44 peces d'orfebreria prerromana (incloent el Torque de Burela) i diverses pintures.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Ajuntament de Burela (ed.): «El Torques de Burela i el nostre passat». Consultat el 4 de maig de 2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «El Torque hiberna en un banc».El País.Consultat el 4 de maig de 2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 Història i arqueologia (ed.): «El Museu de Lugo pert la seua valiosa colecció de joyes prerromanas». Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2015. Consultat el 4 de maig de 2016.
  4. ↑ «La Xunta declararà BIC la colecció d'orfebreria del Torque de Burela».El País.Consultat el 4 de maig de 2016.
  5. ↑ Deputacion Lugo (ed.): «A colecció d'Álvaro Gil volve a casa sendo patrimoni de tots vos lucense» (en gallec). Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2015. Consultat el 4 de maig de 2016.
  6. ↑ «El torques de Burela torna al Museu Provincial de Lugo».El País.Consultat el 4 de maig de 2016.

Bibliografia

  • (2000).«El torques de Burela».Estudis mindonienses: Anuari d'estudis històric-teològics de la diòcesis de Mondoñedo-Ferrol.ISSN 0213-4357.
  • Castro Pérez (1990). Vos torques prehistòrics, Servici de Publicacións dona Universidade de Santiago de Compostela, p. 165. ISBN 84-7191-695-9.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Torque_de_Burela&oldid=853420»