Anar al contingut

Tooting (cràter)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tooting (cràter)

Tooting és un cràter d'impacte en característiques volcàniques a (23,1 °Nort, 207,1 °Est), en la zona coneguda com Amazonis Planitia, a l'oest del volcà Olympus Mons, en Mart .[1] Va ser identificat pel geólogo planetari Peter Mouginis-Mark en setembre de 2004. Els científics estimen que l'edat és de l'orde de centenars de mils d'anys, lo que és relativament jove per a un cràter marcianà.[2] Un estudi posterior confirma esta estimació de magnitut.[3] Un artícul preliminar que descriu la geologia i geometria de Tooting va ser publicat en 2007 per la revista Meteoritics and Planetary Science, vol. 42, pàgines 1615–1625. S'han publicat més artículs més recentment, inclós un anàlisis de 2010 dels fluix en les parets del cràter Tooting per A. R. Morris i col. ( Icarus vol. 209, p. 369–389), i un artícul de revisió de 2012 de PJ Mouginis-Mark i JM Boyce en Chemie der Erde Geochemistry, vol. 72, pág. 1-23. També es va enviar un mapa geològic en 2012 al Servici Geològic de EE. UU. Per a la seua consideració i publicació futura.

Topografia del cràter basada en MOLA

Toponímia

[editar | editar còdic]

Tooting du el nom del suburbi londinenc del mateix nom . Açò d'acort en les regles de l'Unió Astronòmica Internacional per a la nomenclatura planetària, que especifiquen que els cràters que en Mart que tenen menys de 60 quilómetros de diàmetro deuen dur el nom de "pobles del món en una població de menys de 100.000 habitants".[4] El descobridor li va posar el nom de la seua ciutat natal perque "va pensar que la seua mare i el seu germà es divertirien en tindre la seua ciutat natal emparellada en una forma terrestre en Mart".[5] Açò va causar revol en la prensa britànica, i molts mijos de comunicació coneguts varen informar sobre el tema.[6][7]

Geologia

[editar | editar còdic]

La joventut del cràter es infirió de la falta de cràters superposts, el derretimiento d'impacte conservat en el cràter i que el pico central del cràter no ha segut enterrat per sediment .

Una investigació publicada en la revista Icarus ha trobat pous en el cràter Tooting que són causats per eyecciones calents que cauen sobre un sol que conté gèl. Els pous estan formats per vapor formador de calor que ix de grups de pous simultàneament, alluntant-se de la eyección del pou.[8][9]

Archiu:Tooting Crater. caps block 10
Mur del cràter Tooting, vist per HiRISE.
Archiu:Tooting crater 512 caps block 12 .jpg
Orbitador vikingo 1 image de Tooting


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Gazetteer of Planetary Nomenclature». Consultat el 2007-05-18.
  2. «Tooting Crater's Tangled Tale». Consultat el 2007-05-18.
  3. «Cratering age considerations for young terranes in the inner Solar System». Consultat el 2007-05-18.
  4. «Categories for Naming Features on Planets and Satellites». Consultat el 2007-05-18.
  5. «[1]», BBC News. Consultat el 2007-05-18.
  6. «[2]». Consultat el 2007-05-18.
  7. «[3]». Consultat el 2007-05-18.
  8. Boyce, J. et al. 2012. "Origin of small pits in martian impact craters". Icarus. 221: 262-275.
  9. Tornabene, L. et al. 2012. "Widespread crater-related pitted materials on Mars. Further evidence for the role of target volatiles during the impact process". Icarus. 220: 348–368.