Anar al contingut

Tons únics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un concepte de quatre tons únics del sicòlec Charles Hubbard Judd (1917)

El to únic és un terme utilisat en la psicologia perceptiva de la visió del color i generalment s'aplica als tons més purs de blau, vert, groc i roig. Els defensors de la teoria del procés oponent creuen que estos tons no poden descriure's com una mescla d'atres tons i, per lo tant, són purs, mentres que tots els demés tons són composts.[1] El correlato neuronal dels tons únics s'aproxima als extrems dels canals oponents en la teoria del procés oponent.[2] En este context, els tons únics a voltes es descriuen com «primaris sicològics», ya que poden considerar-se anàlecs als colors primaris de la teoria tricromática del color.[3][4]

Teoria del procés oponent

Aproximacions dins de la gama sRGB als «colors objectiu» del Sistema de Color Natural, un model basat en la teoria del procés oponent de la visió del color.

El concepte de que certs tons són «únics» va sorgir en l'introducció de la teoria del procés oponent, que Ewald Hering va introduir en 1878.[5][6] Hering va ser el primer en propondre l'idea de que el roig, el vert, el blau i el groc eren tons únics («Urfarben»), basant-se en el concepte de que estos colors no podien percebre's simultàneament. Estos tons representaven els extrems de dos eixos perpendiculars de color: un eix roig-vert i un eix blau-groc. Encara que esta teoria en quatre tons únics va ser considerada inicialment contradictòria en els tres colors primaris de la teoria tricromática de Young-Helmholtz, les dos teories varen ser reconciliades teòricament per Erwin Schrödinger[7] i el descobriment posterior de cèlules oponents al color en la retina i el núcleu geniculado lateral (NGL) va relacionar les dos teories fisiológicament.[8]

Fisiologia

Diagrama del procés oponent
Ruta de la senyal des dels ulls fins al NGL.

Fins ara no s'ha conseguit trobar una via fisiològica des dels cons de la retina fins a un correlato neuronal per als tons sicològics únics.[9] Mollon i Jordan afirmen que «...la naturalea dels tons únics seguix sent misteriosa i no sabem si nos diuen alguna cosa sobre l'organisació neuronal del sistema visual».[10] La primera transformació de la llum en una senyal neuronal (fototransducció visual) produïx tres canals, cada u proporcional a la captura quàntica d'un tipo de con (L-, M- i S-), estimada per l'espai de color LMS. La segona transformació ocorre en les cèlules oponents al color i produïx els canals del procés oponent: L+M (luminancia), L-M (roig-vert) i S-(L+M) (blau-groc), estos últims formen els eixos cardinals.[9]


Hering i atres investigadors fins a mediats de el XX esperaven que els eixos cardinals correspongueren als tons únics, és dir, que els tons únics existirien quan un canal oponent s'estimula al màxim i l'atre canal oponent està en equilibri.[5][4] No obstant, proves psicofísicas posteriors varen demostrar que mentres que el roig únic es troba en l'extrem de l'eix L-M els atres tons únics no es troben en els extrems de cap dels canals oponents (eixos L-M i S-(L+M)).[11][12] Per lo tant, els eixos cardinals no són un correlato directe de la nostra experiència de tons únics i es deu aplicar una tercera transformació adicional per a identificar correlatos, és dir, cada to únic és una síntesis dels canals del procés oponent. Una teoria sugerix una conversió en un punt posterior al NGL, i que açò produïx combinacions no llineals que donen com a resultat que la nostra experiència del color no siga llineal sobre els eixos cardinals.[13] No obstant, encara que s'han trobat cèlules oponents en el NGL que responen a combinacions de cons diferents als dels eixos cardinals, com M-S,[14] no existix una comprensió fisiològica d'esta tercera transformació. Per lo tant, una teoria oposta sugerix que els tons es deprenen en funció de les variacions en l'entorn visual; que els tons únics representen una adaptació que s'allunta dels eixos cardinals i que els tons únics no es poden explicar pels números relatius de cons L i M excitats o les seues sensibilitats.[10][15]


Existix evidència mixta sobre si els tons únics són perceptualment privilegiats en comparació a atres colors. Algunes investigacions sugerixen que no hi ha una major sensibilitat per als tons únics en comparació a atres colors,[16] pero atres proves sugerixen que hi ha una major sensibilitat per als grocs i blaus, lo que pugues deure's a que coincidixen en el lloc geomètric de la llum diürna.[17] No hi ha evidència directa de que majors poblacions de neurones estiguen dedicades a tons únics en comparació a atres colors, pero algunes investigacions de EEG sugerixen que la latencia d'alguns components de EEG pot ser més curta per a tons únics en comparació a tons no únics,[18] i que els colors poden decodificarse en major precisió a partir de senyals de EEG quan són tons únics.[19]

Vore també

Referències

  1. ↑ Allen, Keith(2010).«Locating the Unique Hues.».Rivista vaig donar estetica.43(43): 13–28.doi:10.4000/estetica.1786.
  2. ↑ Valberg, Arne(2001).«Unique hues: an old problem for a new generation.».Vision Research.41(13): 1645–1657.doi:10.1016/S0042-6989(01)00041-4.
  3. ↑ Wright, Wayne (2013). «Psychologically Pure Colors», Encyclopedia of Color Science and Technology, pp. 1–4. doi:10.1007/978-3-642-27851-8_78-8. ISBN 978-3-642-27851-8.
  4. ↑ 4,0 4,1 Hurvich, Leo(1955).«Some quantitative aspects of an opponent-colors theory. II. Brightness, saturation, and hue in normal and dichromatic visió.».JOSA.45(8): 602–616.doi:10.1364/JOSA.45.000602.
  5. ↑ 5,0 5,1 Hering, Ewald (1878). Zur Lehre von Lichtsinne.
  6. ↑ Hering, Ewald (1964). Outlines of a Theory of the Light Sense, Harvard.
  7. ↑ Niall, Keith K.(1988).«On the trichromatic and opponent-process theories: An article by E. Schrödinger».Spatial Vision.3(2): 79–95.doi:10.1163/156856888x00050.
  8. ↑ Svaetichin G, Macnichol EF(November 1959).«Retinal mechanisms for chromatic and achromatic visió».Annals of the New York Academy of Sciences.74(2): 385–404.doi:10.1111/j.1749-6632.1958.tb39560.x.
  9. ↑ 9,0 9,1 Wuerger, Sophie M.; Atkinson, Philip; Cropper, Simon(2005-11-01).«The cone inputs to the unique-hue mechanisms».Vision Research.45(25): 3210–3223.doi:10.1016/j.visres.2005.06.016.
  10. ↑ 10,0 10,1 Mollon, J. D.; Jordan, Gabriele (1997). «On the Nature of Unique Hues», Dickinson, C. (ed.). John Dalton's Colour Vision Legacy, Taylor and Francis, pp. 381–392.
  11. ↑ Krauskopf, John; Williams, David R.; Heeley, David W.(January 1982).«Cardinal directions of color space».Vision Research.22(9): 1123–1131.doi:10.1016/0042-6989(82)90077-3.
  12. ↑ Webster, Michael A.; Miyahara, Eriko; Malkoc, Gokhan; Raker, Vincent E.(2000-09-01).«Variations in normal color visió II Unique hues».Journal of the Optical Society of America A.17(9): 1545.doi:10.1364/josaa.17.001545.
  13. ↑ De Valois(1993).«A multi-stage color model.».Vision Research.33(8): 1053–1065.doi:10.1016/0042-6989(93)90240-W.
  14. ↑ Valberg, Arne(1986).«Neurones with strong inhibitory S-cone inputs in the macaque lateral geniculate nucleus.».Vision Research.26(7): 1061–1064.doi:10.1016/0042-6989(86)90040-4.
  15. ↑ Mollon, J.D.(1982).«Color visió».Annual Review of Psychology.33: 41–85.doi:10.1146/annurev.ps.33.020182.000353.
  16. ↑ Krauskopf, John; Karl, Gegenfurtner(1992).«Color discrimination and adaptation».Vision Research.32(11): 2165–2175.ISSN 0042-6989.doi:10.1016/0042-6989(92)90077-v.
  17. ↑ Danilova, M. V.; Mollon, J. D.(2014-02-12).«Symmetries and asymmetries in chromatic discrimination».Journal of the Optical Society of America A.31(4): A247-53.ISSN 1084-7529.doi:10.1364/josaa.31.00a247.
  18. ↑ Forder, Lewis; Bosten, Jenny; He, Xun; Franklin, Anna(2017-02-10).«A neural signature of the unique hues».Scientific Reports.7(1): 42364.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/srep42364.
  19. ↑ Chauhan, Tushar; Jakovljev, Ivana; Thompson, Lindsay N.; Wuerger, Sophie M.; Martinovic, Jasna (2021-06-17). "Decoding of EEG signals reveals senar-uniformities in the neural geometry of colour".


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tons_únics&oldid=1446582»