Les Tombes de la dinastia Ming o Tombes Ming estan situades a uns 50 quilómetros de Pequín, en la República Popular China. En elles estan enterrats tretze emperadors de la dinastia Ming aixina com 23 emperatrius, cortesanos i concubinas de la cort.

Tombes de la dinastia Ming
Estàtua en el Camí Sagrat.

Es tracta en realitat d'una necròpolis que ocupa una extensió de més de 40 km². El conjunt està situat en una vall, al sur de la montanya Tianshou. Les tombes es varen construir entre els anys 1409 i 1609. En juliol de 2000 varen ser declarades com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, sofrint ampliacions de l'àrea protegida en els anys 2003 i 2004. En una zona de protecció de 338'34 ha i una zona de respecte de 2.365'04 ha.

Durant el periodo de la dinastia Ming existia la creència de que, una volta morta, una persona seguia tenint les mateixes necessitats que quan estava viva. Per això les tombes estan construïdes com si es tractara de palaus, seguint les regles de construcció marcades pel Feng Shui. En les tombes s'han trobat més de 3000 objectes diversos, molts d'ells d'us quotidià com a vestits de seda o adorns fabricats en or, argent o jade.

Encara que cada emperador dissenyava el seu propi mausoleu, totes les tombes tenen unes característiques estructurals comunes. Consten de tres parts distintes: la primera comprén els edificis destinats a realisar els sacrificis; despuix la torre de les esteles funeràries; finalment el sepulcro, realisat baix terra i que quedava sagellat despuix del funeral.

D'entre els tretze mausoleus descolla el de l'emperador Zhu Yijun. Va ser la primera que es desenterró en l'any 1957. No va ser saquejada pels lladres, aixina que en el seu interior es varen trobar numerosos objectes. La tomba està composta per quatre construccions d'entre les que destaca el Sepulcro Subterràneu, una construcció que ocupa 1.195 m² i que, a la seua volta, està formada per cinc palaus construïts en pedra. La construcció es troba a 27 metros baix el nivell del sol.

La major tomba de tot el conjunt funerari pertany al emperador Yongle.[1] En ella, ademés de l'emperador, està enterrada l'emperatriu Ren Xiaoxi. A uns dos quilómetros d'esta tomba es troben les sepultures de 16 concubinas seues que varen ser elegides per a acompanyar a l'emperador en el seu últim viage.

L'entrada a les tombes es realisa a través del camí sagrat, una passejada de 6,4 km rodejat de 12 escultures realisades en marbre en el XVI. Estes estàtues representen a la guàrdia d'honor de l'emperador. D'ahí s'accedix a la Avinguda dels Animals en la que es poden observar figures d'animals, reals o fantàstics, realisades també en marbre.

A l'inici del camí es pot observar una estela de 9 metros d'altura del emperador Hongxi. Als peus de l'estela es troba la figura d'una tortuga, símbol de la longevitat. El camí finalisa en la Porta del Dragó i el Fénix, realisada en marbre blanc i en una série de bajorrelieves en la seua base.

Disposició

 
Una vista general del Mausoleu de Changling
 
El pas del camí de l'esperit a través del pabelló de l'emperador.
 
Estàtua en el camí de les ànimes, en el recint de les tombes Ming.
 
Estàtues d'un guerrer i un funcionari en les tombes, periodo Ming.

L'emplaçament de les tombes imperials de la dinastia Ming s'elegia cuidadosadament segons els principis del Feng Shui (geomancia). Segons estos, els mals esperits i els vents malignes que descendixen del Nort deuen ser desviats; per lo tant, es va seleccionar una zona de vall en forma d'arc al peu de les Montanyes Jundu, al nort de Pequín. Esta zona de 40 quilómetros quadrats -tancada per les montanyes en una vall prístino i tranquil, ple de terra obscura, aigua tranquila i atres necessitats segons el Feng Shui- es convertiria en la necròpolis de la dinastia Ming.

Un camí 7 kilómetros (4.3 mi) cridat el "Camí de l'Esperit" () conduïx al complex, vorejat d'estàtues d'animals guardians i funcionaris, en una porta frontal de tres arcs, pintada de roig, i cridada la "Gran Porta Roja". La Via de l'Esperit, o Via Sagrada, comença en un enorme arc commemoratiu de pedra situat en la part davantera de la zona. Construït en 1540, durant la dinastia Ming, este arc és un dels majors arcs de pedra de la China actual.

Més alvance, es pot vore el Pabelló d'Esteles de Shengong Shengde; en el seu interior, hi ha una estàtua de pedra de 50 tonellades d'un Bixi que du una làpida commemorativa. En cada cantó del pabelló d'esteles hi ha quatre Huabiao (pilars de glòria) de marbre blanc. En el cim de cada pilar hi ha una béstia mítica. Cada costat del camí està flanquejat per dos pilars la superfície dels quals està tallada en el disseny d'un núvol, i la part superior té forma de cilindre redonejat. El camí du a 18 parells d'estàtues de pedra d'animals mítics, totes elles esculpidas en pedres sanceres i de tamany superior al natural, que conduïxen a una porta de tres arcs coneguda com la Porta del Dragó i el Fénix.

En l'actualitat, només tres tombes estan obertes al públic. No s'han realisat excavacions des de 1989, pero han circulat plans de noves investigacions arqueològiques i d'obertura de tombes. Poden vore's en Google Earth: Changling, la major (Coordenades no vàlides</noinclude>; Dingling, el palau subterràneu del qual ha segut excavat (Coordenades no vàlides</noinclude>); i Zhaoling.

Les tombes Ming varen ser incloses en la llista d'UNESCO Patrimoni de la Humanitat en agost de 2003. Varen ser incloses junt en atres tombes baix la denominació de "Tombes imperials de les dinasties Ming i Qing".

 
Resum en aquarela de les tombes Ming.

Ruta de la processó

Una ruta de processó d'aproximadament 7 km de llarc conduïx des de la partix sur de les Tombes Ming cap a Changling. La ruta procesional comença en una porta de pedra gran i molt detallada en cinc entrades que conduïxen directament a Changling i al pico més alt de la montanya Tianshou. Una miqueta més d'un quilómetro despuix de la porta de pedra seguix la Gran Porta Roja en tres passera, que és l'entrada principal a les Tombes Ming. Continuant a través de la Gran Porta Roja, aplegarà al Pabelló de l'Estela, que és un edifici de pabelló que conté una estela alta duta per una tortuga de pedra. Despuix del Pabelló de les Esteles aplega la part més característica del recorregut procesional a on el recorregut està vorejat per 30 estàtues de pedra de dragons, lleons, camellos, elefants, cavalls, generals i oficials. Finalment, la ruta procesional passa per un pont de pedra, pero sèt ponts semicirculares s'estenen ans que la ruta continue cap a Changling.[2]

Excavació i inauguració de Dingling

Dingling ( chinenc :定陵; pinyin : Dìng Lìng ; lit.: "Tomba de l'estabilitat"), una de les tombes de les Tretze Tombes de la dinastia Ming, va anar el lloc de descans de l'emperador Wanli, el seu concubina imperial i mare de l'emperador Taichung. Dingling és la primera tomba imperial en China oberta i excavada oficialment per les autoritats chinenques. També seguix sent l'única tomba imperial intacta, de qualsevol época, que ha segut excavada des de la fundació de la República Popular China, una situació casi com a resultat directe del destí que va córrer Dingling i el contingut del seu lloc de descans despuix de l'excavació. Hi ha atres tombes imperials que han segut excavades, pero inicialment varen ser obertes per assaltants de tombes i després excavades formalment. A partir de maig de 1956 i durant un any, es va excavar Dingling i es varen trobar més de 3000 objectes en el palau subterràneu. Els objectes eren principalment tesors artístics d'or, argent, jade i porcelana. També es va trobar roba imperial, que proporciona informació valiosa sobre els ritos funeraris de la dinastia Ming. En 1959, el palau subterràneu es va obrir al públic.[2]

L'excavació de Dingling ha segut criticada per no haver segut tan planificada i estructurada com s'afirma oficialment. Hi ha dubtes sobre si es va aprovar formalment l'obertura de la fossa. Ademés, s'ha criticat el maneig de les troballes. Sobretot, es critica la forma en que es manipulaven els restants imperials i atres materials orgànics com a ataüts de fusta i roba. Gran part de la matèria orgànica es va destruir despuix d'haver estat exposta a la humitat. Els restants dels ataüts de fusta varen ser rebujats en acabant de que es produïren rèpliques i els esquelets imperials anaren cremats en 1966 per la Guàrdia Roja durant l'inici de la Revolució Cultural. L'excavació fallanca de Dingling s'ha utilisat com a argument en contra de l'obertura d'atres mausoleus imperials com Qianling. de la dinastia Tang i el mausoleu del primer emperador Qin Shi Huangdi.[3][4]

L'excavació de Dingling va començar en 1956, en acabant de que un grup de destacats erudits encapçalats per Guo Moruo i Wu Han començaren a advocar per l'excavació de Changling, la tomba de l'Emperador de la Selva, la més gran i antiga de les tombes Ming prop de Beijing. A pesar de l'aprovació del primer ministre Zhou Enlai , els arqueòlecs varen vetar el pla per l'importància i el perfil públic de Changling. En canvi, Dingling, la tercera tomba Ming més gran, va ser elegida com a lloc de prova en preparació per a l'excavació de Changling. Les excavacions es varen completar en 1957 i el museu es va fundar en 1959.

Les excavacions varen revelar una tomba intacta en mils d'objectes fets de seda, textils, fusta i porcelana, i els esquelets de l'emperador Wanli i les seues dos emperatrius. No obstant, no hi havia ni la tecnologia ni els recursos per a preservar adequadament els artefactes excavats. Despuix de varis experiments desastrosos, una gran cantitat de seda i uns atres textils simplement es varen almagasenar en una bàssia subjecta a corrents d'aire i humitat per filtració. Com a resultat, la majoria dels artefactes que sobreviuen en l'actualitat estan greument danyats i, en canvi, moltes rèpliques s'exhibixen en els museus. Ademés, l'impuls polític darrere de l'excavació va crear pressió per a terminar l'excavació ràpidament; la pressa va resultar en un registre deficient de l'excavació.

Un problema molt més serie pronte es va presentar en el proyecte quan el país es va vore envolt en una série de moviments polítics de masses que ràpidament es varen convertir en la Revolució Cultural de 1966. Durant els següents dèu anys, tot el treball arqueològic es va detindre. Wu Han, un dels principals defensors del proyecte, es va convertir en el primer objectiu important de la Revolució Cultural, va ser condenat i va morir en presó en 1969. Els apassionats Guàrdies Rojos varen irrompre en el Museu Dingling i varen arrastrar els restants de l'Emperador i l'Emperatriu Wanli fins al front de la tomba, a on varen ser "denunciats" i cremats póstumamente. Molts atres artefactes també varen ser destruïts.[5]


Llista dels mausoleus de les tombes Ming

 
Palau Ling'en Changling.

Tombes Ming dels Emperadors

Mausoleu1 Enterrat(s)1 Construcció1 Posició1 Nota1
Changling Emperador Yongle
Emperatriu Xu
16 concubinas
1409–1427 40°17′60″N 116°14′35″E / 40.2999, 116.2431 (Changling)</noinclude> Obert als turistes
La major de les tombes Ming
Xianling Emperador Hongxi
Emperatriu Zhang
5 concubinas
1425 40°18′18″N 116°14′14″E / 40.3049, 116.2372 (Xianling)</noinclude>
Jingling Emperador Xuande
Emperatriu Sun
10 concubinas
1435–1463 40°17′55″N 116°15′05″E / 40.2986, 116.2514 (Jingling)</noinclude> La més chicoteta de les tombes Ming
Yuling Emperador Zhengtong
Emperatriu Qian
Emperatriu Zhou
1464 40°18′49″N 116°13′54″E / 40.3137, 116.2317 (Yuling)</noinclude>
Maoling Emperador Chenghua
Emperatriu Wang
Emperatriu Ji
Emperatriu Shao
1487–1488 40°18′52″N 116°13′35″E / 40.3143, 116.2264 (Maoling)</noinclude>
Tailing Emperador Hongzhi
Emperatriu Zhang
1505–1506 40°19′24″N 116°13′01″E / 40.3232, 116.2168 (Tailing)</noinclude>
Kangling Emperador Zhengde
Emperatriu Xia
1521–1522 40°19′09″N 116°12′16″E / 40.3191, 116.2045 (Kangling)</noinclude>
Yongling Emperador Jiajing
Emperatriu Fang
Emperatriu Du
Emperatriu Chen
1536–1543 40°17′18″N 116°15′02″E / 40.2883, 116.2505 (Yongling)</noinclude>
Zhaoling Emperador Longqing
Emperatriu Li(I)
Emperatriu Chen
Emperatriu Li(II)
?–1573 40°17′26″N 116°12′40″E / 40.2906, 116.2110 (Zhaoling)</noinclude> Oberta als turistes
Ha segut àmpliament renovada
Dingling Emperador Wanli
Emperatriu Wang(I)
Emperatriu Wang(II)
1584–1590 40°17′40″N 116°13′01″E / 40.2945, 116.2170 (Dingling)</noinclude> Oberta als turistes
El palau subterràneu ha segut excavat des de 1956
Incendiat per Li Zicheng en 1644
Qingling Emperador Taichang
Emperatriu Guo
Emperatriu Wang
Emperatriu Liu
1621–1626 40°18′30″N 116°13′60″E / 40.3082, 116.2333 (Qingling)</noinclude>
Deling Emperador Tianqi
Emperatriu Zhang
1627–1632 40°17′18″N 116°15′33″E / 40.2882, 116.2591 (Deling)</noinclude>
Siling Emperador Chongzhen
Emperatriu Zhou
1644–1660 40°16′08″N 116°11′31″E / 40.2688, 116.1920 (Siling)</noinclude> La tomba va ser construïda per la dinastia Qing
La tomba va ser originalment per a la noble concubina Tian
1 A on no s'indique lo contrari, Font: Yonglin Wang (2011). Thirteen Imperial Tombs of the Ming Dynasty, Foreign Languages Press. ISBN 978-7-119-06755-1.

Tombes satèlit de les tombes Ming

Mausoleu1 Enterrat1 Posició1 Nota1 Mapa
Pou de l'este Concubinas de l'Emperador Yongle 1 40°17′06″N 116°15′21″E / 40.2851, 116.2559 (Östra Well)</noinclude> Estaven ubicades originalment
a l'est i a l'oest de Changling.
<mapframe frameless width="300" height="300">

{

 "type": "FeatureCollection",
 "features": [
   {
     "type": "Feature",
     "properties": {
       "title": "Östra Well",
       "marker-symbol": "-number",
       "marker-color": "302060"
     },
     "geometry": {
       "type": "Point",
       "coordinates": [
         116.2559,
         40.2851
       ]
     }
   },
   {
     "type": "Feature",
     "properties": {
       "title": "Västra Well",
       "marker-symbol": "-number",
       "marker-color": "302060"
     },
     "geometry": {
       "type": "Point",
       "coordinates": [
         116.2118,
         40.2944
       ]
     }
   },
   {
     "type": "Feature",
     "properties": {
       "title": "Ädla konkubinen Wans grav",
       "marker-symbol": "-number",
       "marker-color": "302060"
     },
     "geometry": {
       "type": "Point",
       "coordinates": [
         116.1993,
         40.2824
       ]
     }
   },
   {
     "type": "Feature",
     "properties": {
       "title": "Daograven",
       "marker-symbol": "-number",
       "marker-color": "302060"
     },
     "geometry": {
       "type": "Point",
       "coordinates": [
         116.1881,
         40.2715
       ]
     }
   },
   {
     "type": "Feature",
     "properties": {
       "title": "Kejsare Jiajings prins och konkubingrav",
       "marker-symbol": "-number",
       "marker-color": "302060"
     },
     "geometry": {
       "type": "Point",
       "coordinates": [
         116.1885,
         40.2728
       ]
     }
   },
   {
     "type": "Feature",
     "properties": {
       "title": "Konkubinen Xians grav",
       "marker-symbol": "-number",
       "marker-color": "302060"
     },
     "geometry": {
       "type": "Point",
       "coordinates": [
         116.1899,
         40.2746
       ]
     }
   },
   {
     "type": "Feature",
     "properties": {
       "title": "Kejsar Wanlis konkubingrav",
       "marker-symbol": "-number",
       "marker-color": "302060"
     },
     "geometry": {
       "type": "Point",
       "coordinates": [
         116.1929,
         40.2757
       ]
     }
   },
   {
     "type": "Feature",
     "properties": {
       "title": "Wang Cheng'ens grav",
       "marker-symbol": "-number",
       "marker-color": "302060"
     },
     "geometry": {
       "type": "Point",
       "coordinates": [
         116.1919,
         40.2671
       ]
     }
   }
 ]

} </mapframe>

Pou occidental 2 40°17′40″N 116°12′43″E / 40.2944, 116.2118 (Västra Well)</noinclude>
Tomba de la noble concubina Wan Concubina Wan del Wan, la concubina de l'emperador Chenghua 3 40°16′57″N 116°11′58″E / 40.2824, 116.1993 (Ädla konkubinen Wans grav)</noinclude> La tomba està parcialment coberta d'edificis.
La tomba de Dao Concubinas de l'emperador Jiajing Shen, Wen i Lu 4 40°16′17″N 116°11′17″E / 40.2715, 116.1881 (Daograven)</noinclude> Originalment, la tomba estava destinada a
l'emperatriu Chen de Jiajing.
Tomba del príncip i la concubina de l'emperador Jiajing Els dos príncips de l'emperador Jiajing
Les quatre concubinas de l'emperador Jiajing
5 40°16′22″N 116°11′19″E / 40.2728, 116.1885 (Kejsare Jiajings prins och konkubingrav)</noinclude>
Tomba de la concubina de Xians Zheng, la concubina de l'emperador Jiajing 6 40°16′29″N 116°11′24″E / 40.2746, 116.1899 (Konkubinen Xians grav)</noinclude>
Tomba de la concubina de l'emperador Wanli Les cinc concubinas de l'emperador Wanli 7 40°16′33″N 116°11′34″E / 40.2757, 116.1929 (Kejsar Wanlis konkubingrav)</noinclude> La tomba de concubina més gran.
Tomba de Wang Cheng'en L'eunuc Wang Cheng'en 8 40°16′02″N 116°11′31″E / 40.2671, 116.1919 (Wang Cheng'ens grav)</noinclude> Wang Cheng'en es va suïcidar junt
en l'emperador Chongzhen en 1644.
1 A on no s'indique lo contrari: Yonglin Wang (2011). Thirteen Imperial Tombs of the Ming Dynasty, Foreign Languages Press. ISBN 978-7-119-06755-1.

Referències

  1. ↑ Vés-la-Rodrigo, Alberto A.(2018).«Les tretze tombes Ming de China: coneixent un tesor únic».Revista Cultural Ecos d'Àsia.ISSN 2341-0817.Consultat el 27-03-2022.
  2. ↑ 2,0 2,1 Wang, Yonglin (2011) (på engelska). Thirteen Imperial Tombs of the Ming Dynasty. Peking: Foreign Languages Press. ISBN 978-7-119-06755-1
  3. ↑ ”To Dig or Not to Dig: Qianling Mausoleum in the Spotlight Again” (på engelska) (htm). China Heritage Quarterly. Läst 30 april 2015.
  4. ↑ ”Imperial Tombs of the Ming and Qing Dynasties” (på engelska) (htm). New World Encyclopedia. Läst 30 april 2015.
  5. ↑ (MIng Xiaoling Scenic Area); at the Nanjing city Government site Mu, Baoang; Wang, Yan; Yang, Xiaohua (2010), „The Feasibility Study on Adding Roof in Square City of the Ming Tomb”, Advanced Materials Research, 163–167: 2618—2624,

Bibliografia

  • Wang, Yonglin (2011). Tretze Tombes Imperials de la Dinastia Ming . Beijing: Prensa d'Idiomes Estrangers. ISBN 978-7-119-06755-1
  • Lu, Baouchun (2006). Mausoleus imperials de China 中国皇帝陵. Editorial de fotografia d'art nacional de China. ISBN 7-80069-732-0
  • Paludan, Ann (1991). Les Tombes Ming . Hong Kong: Oxford University Press. ISBN 0195850033

Vore també

Enllaços externs

Commons