Tomba dels jagants
Les tombes dels jagants són monuments funeraris constituïts per sepultures colectives de l'época nurágica presents per tota l'illa de Cerdenya.

Com els nuragues, estes particulars construccions megalítiques no tenen cap equivalent en el continent europeu i són construïts en planta rectangular en un àbsit per mig de grans lloses de pedra empotrades en terra.
Estructura
Estes particulars tombes consistixen essencialment en una cambra funerària d'entre 5 i 15 metros de llarc i entre 1 i 2 metros d'alt. La part frontal de l'estructura està delimitada per una espècie de semicírcul, que simbolisava les banyes d'un bou, i per una tomba més antiga en el centre del semicírcul en una chicoteta obertura per la qual s'accedia a la tomba. Junt a l'obertura s'erigia un obelisc (cridat en sardo betile) que provablement simbolisava a deus o a ancestros que velaven pels morts.
Funció
Les tombes dels jagants varen ser llocs en els que, en l'época nurágica, els sardos enterraven als seus morts. Es trobaven llunt del núcleu habitat i podien hostajar entre cent i trescents fallits.[1]
Els membres de la tribu, clan o llogaret, venien a rendir homenage als morts de la comunitat, sense distinció de classes i sense privilegis particulars. Provablement els difunts eren descarnats abans de la seua sepultura (existixen evidències en els ossos que recolzen esta teoria), i eren enterrats quan el seu número començava a ser significatiu.
Vore també
Referències
- ↑ Montalbano, op. cit.
Bibliografia
- Montalbano, Pierluigi (2009). Shrdn. Signori del mare i del metallo (en italià), Zènìa. ISBN 9788890415715. Consultat el 24 de giner de 2010.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tumba de los gigantes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.