Tomba dels jagants

Les tombes dels jagants són monuments funeraris constituïts per sepultures colectives de l'época nurágica presents per tota l'illa de Cerdenya.

Tomba dels jagants

Tomba del jagant de sa Ena 'i Thomes, en Dorgali.

Com els nuragues, estes particulars construccions megalítiques no tenen cap equivalent en el continent europeu i són construïts en planta rectangular en un àbsit per mig de grans lloses de pedra empotrades en terra.

Estructura

Tomba del jagant de Is Concias, en Quartucciu.

Estes particulars tombes consistixen essencialment en una cambra funerària d'entre 5 i 15 metros de llarc i entre 1 i 2 metros d'alt. La part frontal de l'estructura està delimitada per una espècie de semicírcul, que simbolisava les banyes d'un bou, i per una tomba més antiga en el centre del semicírcul en una chicoteta obertura per la qual s'accedia a la tomba. Junt a l'obertura s'erigia un obelisc (cridat en sardo betile) que provablement simbolisava a deus o a ancestros que velaven pels morts.

Funció

Les tombes dels jagants varen ser llocs en els que, en l'época nurágica, els sardos enterraven als seus morts. Es trobaven llunt del núcleu habitat i podien hostajar entre cent i trescents fallits.

Els membres de la tribu, clan o llogaret, venien a rendir homenage als morts de la comunitat, sense distinció de classes i sense privilegis particulars. Provablement els difunts eren descarnats abans de la seua sepultura (existixen evidències en els ossos que recolzen esta teoria), i eren enterrats quan el seu número començava a ser significatiu.

Vore també

• Cultura nurágica
• Domus de janas
• Nuraga

Referències

Bibliografia

• Montalbano, Pierluigi (2009). Shrdn. Signori del mare i del metallo (en italià), Zènìa. ISBN 9788890415715. Consultat el 24 de giner de 2010.