Togo (gos)
Togo (octubre de 1913 - 5 de decembre de 1929) va ser el gos líder de l'equip de gossos de trineu de Leonhard Seppala, que va dur l'antitoxina diftérica en el tram més llarc i difícil de la Carrera del sèrum a Nome de 1925, a través del gèl de Norton Sound, en el nort d'Alaska.

Història
Togo va ser un dels descendents de l'ex gos líder, Suggen. Va ser cridat aixina en recort de l'almirant japonés Tōgō Heihachirō. Inicialment, no semblava tindre potencial com a gos de trineu. Solament va créixer a aproximadament 48 lliures (22 kg) en l'edat adulta i tenia un pèl negre, marró i gris que ho feya semblar perpètuament brut.
Togo va estar malalt quan era un jove cadell i va requerir contes intensius de l'esposa de Seppala. Era molt audaç i sorollós, per lo tant considerat com "difícil i trabucant", mostrant "totes les senyals de convertir-se en un ... delinqüent canino", segons un periodiste. Al principi, este comportament es va interpretar com a evidència de que havia segut mimat per l'atenció individual que se li havia brindat durant la seua malaltia. Com no semblava apte per a ser un gos de trineu, Seppala ho va regalar per a que fora gos mascota als 6 mesos d'edat.
Despuix de solament unes poques semanes com a mascota de la casa, Togo va botar a través del cristal d'una finestra tancada i va córrer vàries milles de tornada a la gossera original del seu amo. Esta devoció per l'equip va impressionar a Seppala, per lo que no va intentar regalar-ho novament. No obstant, Togo va continuar causant problemes en eixir de la gossera quan Seppala va traure a l'equip a córrer. Atacaria als gossos principals dels equips que s'aproximen, "com si ... rebujara el camí per al seu mestre". No obstant, un dia, va atacar a un líder malamute molt més fornido i va ser mutilat i greument ferit. Quan es va recuperar, Togo va deixar d'atacar als gossos líders d'atres equips. Açò eventualment resultaria una experiència primerenca valiosa, ya que era difícil ensenyar a un gos líder a mantindre una gran cantitat d'equips que s'aproximen.
Quan Togo tenia 8 mesos, va demostrar el seu valia com a gos de trineu. Havia corregut despuix de l'equip una volta més i dormia, sense ser vist, prop de la cabanya a on Seppala passava la nit. Al sendemà, Seppala ho va vore a lo llunt i va entendre per qué els seus gossos estaven tan nerviosos. Togo va continuar dificultant el treball de Seppala, tractant de jugar en els gossos de treball i guiant-los en "càrrecs contra renos", traent-los del camí. Seppala no va tindre més remei que posar-li un arnés per a controlar-ho, i es va sorprendre de que Togo es calmara instantàneament. A mida que alvançava la carrera, Seppala va seguir movent a Togo per la llínea fins que, al final del dia, estava compartint la posició de liderage en el gos líder (cridat "Russky"). Togo havia recorregut 75 milles en el seu primer dia en el arnés, lo que era desconegut per a un gos de trineu jove sense experiència, especialment un cadell. Seppala ho va cridar un "chiquet prodigi", i després va agregar que "havia trobat un líder nat, alguna cosa que havia tractat de criar durant anys"
Togo va començar a entrenar, i despuix d'uns anys va ocupar el lloc de gos guia. Es va convertir en un dels gossos més preciosos de Seppala, una relació propenca i mútuament beneficiosa que continuaria fins al final de la vida de Togo. En el moment del històrica Serum Run, tenia 12 anys i havia segut un gos guia durant 7 anys.
El Servici de Parcs Nacionals senyala que en 1960, Seppala va dir: "Mai vaig tindre un gos millor que Togo. La seua resistència, llealtat i inteligència no podien millorar-se. Togo va ser el millor gos que jamai haja recorregut la sendera d'Alaska".
Conseqüències
Despuix del regrés, el gos Balto es va convertir en el canino més famós de la carrera. Molts mushers hui en dia consideren a Balto el gos secundari, puix l'equip de Seppala dirigit per Togo va cobrir la part més llarga i perillosa. Varen fer un anada i regrés de 587 quilómetros (365 milles).
Immediatament despuix del relleu, Togo i un atre gos en l'equip varen escapar a perseguir als renos, just en retornar a la seua gossera en Little Creek. Seppala estava consternado de que el campeó va ser descuidat per la prensa, comentant que era casi més de lo que podia soportar quan el gos Balto va rebre una estàtua pels seus guanys gloriosos.
En octubre de 1926, Seppala, Togo, i el seu equip de gossos varen fer una gira des de Seattle (Washington) a Califòrnia; Seppala i Togo varen dur grans multituts als estadis i grans almagasens, i inclús varen aparéixer en una campanya de cigarrets de Lucky Strike.
En la ciutat de Nova York, Seppala va conduir al seu equip des de les escales de l'Ajuntament a lo llarc de la Quinta Avinguda i va fer una passejada a través del Central Park. L'equip va aparéixer vàries voltes en el Madison Square Garden, que estava sent dirigit per Tom Rickard, i a on Togo va ser guardonat en una medalla d'or pel reconegut explorador noruec Roald Amundsen.
En Nova Anglaterra, varen competir en vàries carreres de trineus tirats per gossos contra locals i varen guanyar per màrgens enormes. Després d'açò, Seppala va vendre la major part del seu equip a una gossera local.
Togo es va retirar en Poland Spring, Maine, a on se li va practicar l'eutanàsia el 5 de decembre de 1929, als seus 16 anys. El titular de The New York Sun Claves al sendemà va ser: "Gos heròic part a la seua mort. Togo va ser elogiat també en molts atres periòdics.
Despuix de la seua mort, Seppala ho va fer disecar. Hui en dia es troba en exhibició en una vitrina en el museu Iditarod Trail Sled Dog Race en Wasilla, Alaska. El Museu Peabody de Història Natural de l'Universitat de Yale té el seu esquelet en la seua colecció.
Llegat
Els gossos de trineu de Seppala es varen conservar durant molts anys, pero últimament s'han convertit en una espècie rara. El criador actual ha decidit deixar de treballar en ells, ya que la gent no els reconeix. Aixina mateix, els que els compren els creuen en gossos de tir moderns, en lo que es pert aixina l'idea principal de tindre un pura-raça de gos de trineu de Seppala.
En decembre de 2019, Walt Disney Pictures va estrenar la película Togo en la plataforma Disney+, en Willem Dafoe en el paper de Leonhard Seppala.[1]
Vore també
- Balto, gos que va finalisar la carrera del sèrum
- [[Archiu:{{#switch:Gossos|20px|Vore el portal sobre Gossos]] Portal:Gossos. Contingut relacionat en Gossos.
Referències
- ↑ https://variety.com/2018/film/news/willem-dafoe-joins-togo-disney-dog-sled-movie-1202872340/ Consultada el 10 de giner de 2019
- Este artícul conté una traducció derivada de «Togo (perro)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.