Tintinnabulum (Antiga Roma)
Un tintinnabulum o tintinábulo (o menys freqüent, tintinnum) era un tipo de carillón de vent o conjunt de campanillas que té el seu orige en les religions mistéricas dedicades a Mitra o a Dioniso de l'época de l'Antiga Roma.[1][2] A sovint prenia la forma d'una figura fàlica de bronze o fascinum, un falo màgic-religiós pensat per a protegir-se del mal d'ull i dur bona fortuna i prosperitat.
_flying_phallus_with_bells.jpg){kind=link}
El tintinnabulum es penjava a l'aire lliure en llocs com jardins, pòrtics, domus i tavernes romanes, a on el vent les feya sonar. Es creïa que el sò de les campanillas alluntava els mals esperits similar al paper apotropaico de la campana en el ritual de la "campana, llibre i vés-la" de l'Iglésia catòlica en els seus principis.[3]
S'han trobat campanillas de mà en diferents santuaris i atres llocs, lo que indica un us religiós, com les utilisades en el temple de Júpiter Tonante.[4] S'han trobat colgantes elaboradament decorats per als tintinnabula etruscs, representant per eixemple, dònes cardando llana, hilando o teixint.[5] També eren penjades les campanillas dels colls dels animals domèstics com a cavalls o ovelles per a que foren fàcilment localisables, pero tal volta tinguera ademés, fins apotropaicos.[6]
Vore també
Bibliografia
- Sex or symbol: erotic images of Greece and Rome. Catherine Johns, The British Museum Press (1982) ISBN 0-7141-8042-4.
- Eros in Pompeii: the erotic art collection of the Museum of Naples. Michael Grant, Antonia Mules, Museu nazionale vaig donar Napoli (1997).
- Experiencing Rome: culture, identity and power in the Roman Empire. Janet Huskinson, Routledge, (2000) p. 171.
- Herculaneum, Italy's buried treasure. Joseph Jay Deiss (1989) p. 38.
- The Roman cultural revolution. Thomas N. Habinek, Alessandro Schiesaro (1997) p. 171.
Referències
- ↑ https://www.cervantesvirtual.com/research/tintinnabula-de-mrida-i-de-sasamn-burcs-0/017b449c-82b2-11df-acc7-002185ce6064.pdf
- ↑ En el llatí del sigle VI de la Gàlia romana; J. N. Adams, The Regional Diversification of Latin, 200 BC–AD 600 (Cambridge University Press, 2007), p. 321.
- ↑ Bronze phallic wind chime (tintinabulum), British Museum. Consultat el 18 d'octubre de 2012.
- ↑ Duncan Fishwick, Imperial Cult in the Latin West (Brill, 1990), vol. II.1, p. 505.
- ↑ Larissa Bonfante, Etruscan Life and Afterlife: A Handbook of Etruscan Studies (Wayne State University Press, 1986), p. 252.
- ↑ Adams, Regional Diversification, p. 321.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tintinnabulum (Antigua Roma)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.