Tinta compatible
Es denomina tinta compatible al cartuig de tinta o kit de reblit alternatiu al consumible original de les marques d'impressora. Normalment la tinta dels consumibles originals sol ser prou cara, es calcula que el litro ix 2000-3000€. Per això han aparegut fabricants de tinta que produïxen tinta a menor cost.
Els fabricants d'impressores avisen de que poden causar problemes a l'impressora o reduir la calitat d'impressió. Els fabricants de tintes clónicas, també cridades compatibles, responen que buscant tinto de calitat i no comprant qualsevol cosa es poden obtindre bons resultats aforrant molts diners, i no anulen la garantia de l'impressora. L'us de cartuchos compatibles és també un benefici per al mig ambient, mentres que la tinta compatible també es troba en cartuchos reciclats o remanufacturados. Ademés, en el pijor dels casos solament pots estropejar el cartuig i els seus cabezales, que es van a canviar en següent cartuig de tinta. Atres impressores que no tenen cabezales intercanviables, sí podrien necessitar una reparació més costosa en el cas de que estos cabezales s'estropejaren.
No obstant, hi ha líquits netejadors d'injectors que solen solucionar el problema en la majoria dels casos.
Els cabezales també es poden estropejar per atres motius tant en tinta oficial com en tinta clónica: si no s'usen de tant en tant es poden obstruir per la tinta reseca, també si s'intenta imprimir quan no hi ha tinta, els cabezales es poden cremar. Per lo general a la veta d'uns pocs cartuchos, s'acaba compensant el cost equivalent a una atra impressora per la gran diferència entre cartuchos clónicos i originals.
També hi ha un estudi de el "Centre de Perquisicions do Institut Mauá de Tecnologia" (IMT) de Brasil que va deduir que l'impressió podia resultar millor en tinto clónicas. Encara que l'estudi va ser solicitat per un fabricant de tinta.[1]
l'administració d'EE. UU. dus usant des de 1998 tinta compatible. En 1998, la ministra espanyola de Mig ambient en aquell moment, Isabel Cansalada, també va iniciar un pla per a que s'utilisara tinto clónica en el seu ministeri.
A voltes, el consum és molt alt i encara que el preu de la tinta siga reduït resulta una molèstia tindre que reblir els cartuchos molt a sovint. Per a estos casos hi ha un sistema cridat CISS, que té uns depòsits externs de gran capacitat (uns 100ml), que es reblixen fàcilment sense necessitat de xeringues.
Chips de protecció
[editar | editar còdic]
Fa alguns anys i per l'aparició de gran cantitat de marques alternatives de cartuchos de tinta, les empreses fabricants d'impressores varen decidir introduir en els seus cartuchos uns chips de detecció que conten la cantitat de caràcters impresos i identifiquen de manera única el cartuig. En açò han conseguit:
- Evitar el reblit dels cartuchos.
- Detectar i rebujar els cartuchos no originals.
Les empreses han tingut que claudicar en els governs i deuen suministrar-los màquines que no verifiquen ni el cartuig, ni el número d'impressions, encara que no és aixina per al restant d'usuaris. La lletra chicoteta de certs cartuchos (Lexmark) diu que en trencar el sagell s'està acceptant la prohibició de reblir-ho, en això varen guanyar un pleit en la cort suprema.
Per a evitar l'efecte d'este tipo de dispositius s'han creat els cartuchos en "autoreset" i els sistemes d'impressió continus.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Aclantis - Cartuchos Reciclats de Tinta...». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 24 d'octubre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tinta compatible» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.