Tifó Keith

El supertifón Keith (designació internacional: 9725, designació JTWC: 29W) va ser un cicló tropical extremadament poderós i el dècim d'un récort d'onze supertifones que es varen formar durant l'inusualment intensa temporada de tifons del Pacífic de 1997. Originat a partir d'una vaguada propenca a l'equador el 26 d'octubre, la depressió precursora de Keith es va organisar llentament fins a convertir-se en una tormenta tropical. Despuix de dos dies d'enfortiment gradual, la tormenta va experimentar un periodo de ràpida intensificació el 30 d'octubre, en vents que varen alcançar els 195 km/h (120 mph). L'1 de novembre, la tormenta es va intensificar encara més fins a convertir-se en un supertifón i posteriorment va alcançar vents màxims de 285 km/h (177 mph). Al sendemà, la poderosa tormenta va passar entre Trencada i Tinian, en les Islas Marianas del Norte. Despuix de fluctuar en la seua intensitat durant els dies següents, el 5 de novembre es va establir una tendència constant de carpiment a mida que el tifó accelerava cap al noreste. El 8 de novembre, Keith es va transformar en un cicló extratropical i va ser avistar per última volta a primera hora del dia següent prop de la llínea internacional de canvi de data.

A pesar de que el tifó Keith va passar prop de les illes de Trencada i Tinian com una poderosa tormenta, cap d'elles va registrar vents sostinguts superiors a 160 km/h (99 mph). No obstant, estos vents varen causar danys considerables en tot l'archipèlec. Més de 800 vivendes varen resultar danyades o destruïdes per la tormenta, i les pèrdues varen ascendir a $15 millons de dólars nortamericans. Una persona va morir en Japó per l'alt onage causada pel tifó.

Història meteorològica

Trayectòria de la tempestat

El tifó Keith es va originar durant la tercera semana d'octubre de 1997 a partir d'una vaguada propenca a l'equador, prop de les Islas Marshall. Junt en la seua bessona de l'hemisferi sur, la convecció va persistir al voltant d'una dèbil circulació de baix nivell, a partir del 18 d'octubre. El sistema, que es desplaçava llentament cap a l'oest, va permanéixer prou desorganisat ans que les condicions li permeteren desenrollar-se. Per al 26 d'octubre, la convecció es va consolidar al voltant del centre de circulació i es va establir un fluix d'eixida simètric sobre la tormenta. Més tart eixe mateix dia, el Centre Conjunt d'Alerta de Tifons (JTWC)Plantilla:Tag:ref va emetre una Alerta de Formació de Ciclons Tropicals (TCFA) per al sistema, ya que anticipaven desenroll en un cicló tropical. Hores més vesprada, l'Agència Meteorològica de Japó (JMA) va començar a monitorear el sistema com una depressió tropical. A pesar de les condicions favorables, la baixa pressió inicialment no es va desenrollar més, lo que va motivar l'emissió d'un segon TCFA el 27 d'octubre. Més tart eixe dia, el Centre Conjunt d'Alerta de Tifons (JTWC) va emetre el seu primer avís sobre la depressió, classificant-la com 29W.

A primera hora del 28 d'octubre, la depressió es va intensificar fins a convertir-se en tormenta tropical, moment en el que el Centre Conjunt d'Alerta de Tifons (JTWC) la va nomenar Keith. Seguint una trayectòria cap a l'oest-noroest en resposta a una cresta subtropical, la tormenta es va intensificar llentament a aproximadament la mitat de la velocitat pronosticada inicialment. No obstant, el 30 d'octubre, la tormenta va experimentar sobtadament un periodo de ràpida intensificació, en vents sostinguts que varen aumentar de 100 a 195 km/h en un lapsus de 24 hores. Ademés, la pressió baromètrica va disminuir en 43 mbar (1,27 polzades de mercuri) durant este temps. A lo llarc del dia següent, el tifó va continuar intensificant-se, convertint-se en un supertifón. una tormenta en vents d'a lo manco 240 km/h (149.1 mph)   a última hora del 31 d'octubre. Posteriorment, el sistema va alcançar els seus vents màxims de 285 km/h (177.1 mph) i una pressió estimada de 878 mbar (hPa). No obstant, segons l'Agència Meteorològica de Japó (JMA), els vents màxims sostinguts de dèu minuts de Keith varen ser de 205 km/h (127.4 mph) i la pressió va ser de 910 mbar (hPa).

Mantenint la categoria de supertifón, Keith es va desplaçar per les Islas Marianas del Norte entre les 06:00 i les 12:00 (hora universal coordinada, UTC) del 2 de novembre en vents de 260 km/h (160 mph). El centre del tifó es va moure entre les illes de Trencada i Tinian; no obstant, es va descobrir que la tormenta tenia un camp molt compacte de vents huracanats intensos, estimat en 55 km de diàmetro. Despuix de travessar les illes, Keith es va debilitar breument per baix de la categoria de supertifón el 3 de novembre, ya que l'ull va quedar parcialment enfosquit per un cicló de tongada de la paret de l'ull. No obstant, va tornar a alcançar vents de 250 km/h (155.3 mph) al sendemà, quan va començar a girar cap al nort i després cap al noreste. Una volta que la tormenta va completar el seu gir, Keith va accelerar i es va debilitar constantment en entrar en el fluix de l'oest al nort de la cresta que prèviament ho dirigia cap a l'oest. A primera hora del 8 de novembre, la tormenta es va transformar en un cicló extratropical en ser degradada a tormenta tropical. Els restants extratropicals de Keith varen ser observats per última volta per l'Agència Meteorològica de Japó (JMA) el 9 d'octubre prop de la llínea internacional de canvi de data.

Impactes

Image de radar de Guam que mostra al tifó Keith en el seu punt més propenc a les Illes Marianes.

Abans de l'arribada de la tormenta, més de mil residents varen evacuar als refugis habilitats en les Islas Marianas del Norte. També es va instar a les dònes en més de sèt mesos d'embaràs a acodir als hospitals, ya que els meges varen advertir que els canvis de pressió podrien desencadenar el part.

El 2 de novembre, el tifó Keith va passar pel canal de d'ample entre Trencada i Tinian. A pesar del pas propenc de la tormenta entre abdós illes, els vents màxims sostinguts superiors a 115 mph (185.1 km/h) no es varen estendre lo suficient com per a alcançar cap de les dos illes. No obstant, els vents màxims sostinguts en Saipán varen ser de 158 km/h (98.2 mph) en raches de fins a 175 km/h (108.7 mph). En Trencada, els vents varen alcançar els 93 km/h (57.8 mph) en raches de fins a 130 km/h (80.8 mph). En Tinian, els vents varen alcançar els 111 km/h (69 mph) en raches de fins a 130 km/h (80.8 mph). Els vents més forts registrats en Guam varen ser de 66 km/h (41 mph) en raches de fins a 101 km/h (62.8 mph)..

En les Islas Marianas del Norte, més de 800 vivendes varen resultar danyades o destruïdes i la majoria de les illes es varen quedar sense electricitat, deixant a unes 25 mil persones sense llum. La major part dels danys es varen produir en Saipán, a on 130 vivendes varen ser destruïdes, 436 varen sofrir danys importants i atres 226 varen sofrir danys menors. En Trencada, 24 vivendes varen ser destruïdes i atres 156 varen resultar danyades en diversos graus. A pesar de la gravetat dels danys, no es varen reportar pèrdues de vides i solament es va registrar un ferit en relació en el tifó. En totes les Islas Marianas del Norte, les pèrdues monetàries causades per Keith varen ascendir a 15 millons de dólars nortamericans.

Despuix del pas del tifó, President Bill Clinton va declarar les Illes Marianes zona de desastre, lo que va permetre que les illes afectades reberen ajuda del govern. Els treballadors de la Creu Roja varen ser desplegats en les illes per a ajudar en les llabors de recobre dies despuix de la tormenta. El tifó Keith va ser un dels 23 events ocorreguts en Estats Units durant l'event del Chiquet de 1997-1998 que varen justificar l'ajuda federal; en conjunt, els desastres varen costar $289,1 millons de dólars, dels quals 5.813.784 dólars es varen atribuir a Keith.

En Japó, una persona va morir a causa d'una ona jaganta provocada per Keith.