Thymelicus sylvestris

dorada llínea llarga (Thymelicus sylvestris)

La dorada llínea llarga (Thymelicus sylvestris) és una chicoteta palometa taronja de la família Hesperiidae que habita bancales en herbes i prats. Va ser descrita per Nikolaus Poda von Neuhaus en 1761 com Papilio sylvestris.

Atres espècies paregudes en les que es pot confondre són: T. acteon i T. lineola.

Descripció

Vore també: Terminologia de les ales

Són menudes, de 2,5 a 3 cm d'envergadura, ales anteriors entre 13 i 15 mm, més grans les femelles que els machos, en els que la part inferior de la maza de les antenes és de color taronja. En abdós sexes l'anvers de les ales és de color taronja, en les venes resaltades en negre, en una llínea enfosquida marginal i fimbrias blanquecinas a continuació. La zona basal d'abdós ales i la costa i esquena de les posteriors també apareixen enfosquides. Els mascles posseïxen una llínea negra androconial des de V1 a V3 en les ales anteriors.

• 
  Thymelicus sylvestris ♂
• 
  ♂ △

El revers en abdós sexes és més groguenc, en l'àpiç d'abdós ales de color gris verdoso —més estés en les posteriors—, les zones basals enfosquides i una taca obscura en l'espai I1a.

Com el restant d'espècies de la seua família les orugas són fusiformes. Els imagos presenten els seus caps més amples que el tórax, ulls grans que descollen i molt separats i palpos i antenes curtes molt separades en la base. Les pates són fortes, curtes i espinoses i les ales estretes i curtes que els permeta volar de manera caòtica i ràpida.

Cicle biològic

És una espècie univoltina. Les femelles posen grups d'ous de 5 a 15 sobre gramínees. A finals de l'estiu les orugas eclosionan i devoren la envoltura que les protegia, formen un capoll protector enrollando un full de la planta i d'eixa forma superen la diapausa hivernal. A finals de l'hivern les orugan es reactiven alimentant-se de plantes dels gèneros Aira, Piptatherum, Holcus, Phleum, Brachypodium, Deschampsia i Oryzopsis durant casi dos mesos. Mentres s'alimenten permaneixen amagades enrollando els fulls de les gramínees. Completat el periodo d'alimentació formen un capoll de seda i fragments del full hospedadora que protegix a la crisálida i ho fixen al talle de la seua planta nutricia d'a on eixirà la palometa a finals de la primavera. Els imagos volen fins a mediats d'estiu i són especialment atrets per les flors violetas, com les de les penques i trébols.

Distribució i hàbitat

És una espècia abundant que pot ser vista en camins, clars de bosc, prats, mont baix i bancales floridos fins als 1800 m d'altitut o més.

Des de Marroc i la península ibèrica fins a Iran. En Europa es distribuïx fins a Dinamarca, faltant del nort de les illes britàniques i de la majoria de les illes mediterrànees. Apareix en Marroc i Argèlia, pero no en Tunis.

Sinonímia

• Papilio sylvestris Poda, 1761
• Papilio flava Brünnich, 1763
• Papilio flava (Pontoppidan, 1763)
• Hesperia thaumas Hufnagel, 1766
• Papilio linea Denis & Schiffermüller, 1775
• Papilio flavus Müller, 1776
• Thymelicus flavus (Brünnich, 1763)

Bibliografia

• Aguado Martín, O. L. (2007). Les palometes diürnes de Castella i Lleó (Lepidòpters ropalóceros) Espècies, biologia, distribució i conservació, Valladolit: Junta de Castella i Lleó, pp. 1041.

• Higgins, L. G. i N. D. Riley (1980). Guia de camp de les palometes d'Espanya i Europa, Barcelona: Omega, pp. 452.
• Leraut, Patrice (2007). Insectes d'Espanya i Europa, Barcelona: Lynx Edicions, pp. 528.
• Savela, Markku. «Lepidoptera and some other life forms» (en anglés). Consultat el 13 de març de 2011.

Enllaços externs

• Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Thymelicus sylvestris.

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Thymelicus sylvestris.