Anar al contingut

Thymallus thymallus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
clava-ho comú (Thymallus thymallus)


El clava-ho comú (Thymallus thymallus), un peix d'aigua dolça de la família salmónidos, distribuïts per tota Europa menys la península ibèrica natural de la ecozona Paleártica, des d'Anglaterra i França en l'oest fins als monts Urales en el noreste de Rússia.[1]

Importància per a l'home

[editar | editar còdic]

Des de l'antiguetat ha segut una important font d'aliment en algunes comunitats rurals d'Europa, per #lo que apareixen els clava'ls en numerosos escuts o banderes de ciutats europees; la seua peixca és per tant comercial i també el seu acuicultura, sent el seu valor en el mercat alt.[1] La peixca deportiva també usa molt esta espècie, podent-se peixcar tant en carnaza natural de larvas d'insectes com a peix en mosca.[1]

Anatomia

[editar | editar còdic]

La seua llongitut màxima normal és d'uns 30 cm, encara que s'ha descrit un eixemplar que va alcançar els 60 cm.[2] En l'alta aleta dorsal que ho caracterisa té de 5 a 8 espinas, mentres que en l'aleta anal té de 3 a 4 espines,[1] sent esta la principal característica que ho diferencia del clava-ho àrtic.

Hàbitat i biologia

[editar | editar còdic]

Es troba en les corrents d'aigua situades entre les ondulacions dels Prealpes i el replanell. Troba les condicions de vida ideals en les corrents ràpides, en els fondos coberts d'arena i grava i entre la successió de sectors tranquils i turbulentos; també pot trobar-se en #llac i excepcionalment en aigües salobres del mar Bàltica. Remonten els rius d'alta montanya fins a zones en arena grossa o pedres en el llit per a desovar, en aigües ben oxigenadas,[3] fredes i en corrent ràpida. En Escandinavia solen viure en #llac d'aigua clara i algunes poblacions són semianádromas descendint els adults fins al mar Bàltica, encara que açò és una rarea i lo normal és que siga un peix d'aigua dolça no migrador,[1] que busca les aigües de més de 15 metros de profunditat.[3]

És una espècie gregaria que viu en cardumenés,[4] no migratòria, alimentant-se fonamentalment d'insectes,[5] nimfes, menuts cucs i crustacis.[3] En edat adulta sol convertir-se en un animal omnívoro, de manera que ademés d'invertebrats també menja matèria orgànica vegetal.

És presa dels grans peixos, inclós el Hucho hucho.

És una espècie molt sensible a la polució, per #lo que disminuïx en rius contaminats.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Kottelat, M. (1997). "European freshwater fishes". Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  2. Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. "Süßwasserfische". BLV Verlagsgesellschaft, München, Alemània. 224 p.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Billard, R., 1997. "Els poissons d'eau douce dones rivières de France. Identification, inventaire et répartition dones 83 espèces". Lausanne, Delachaux & Niestlé, 192p.
  4. Spillman, C.-J., 1961. "Faune de France: Poissons d'eau douce". Fédération Française dones Sociétés Naturelles,Prenga 65. París. 303 p.
  5. Vostradovsky, J., 1973. "Freshwater fishes". The Hamlyn Publishing Group Limited, Londres. 252 p.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons