Thylacoleo

Thylacoleo ("lleó en bossa", en grec) és un gènero extint de marsupials carnívors que varen viure en Austràlia des de finals del Plioceno fins a finals del Pleistoceno (de 2 millons fins a fa 46.000 anys). Alguns d'estos "lleons marsupials" varen ser els majors depredadors mamífers en l'Austràlia de l'época, sent el seu major representant Thylacoleo carnifex en el tamany d'una lleona.
Descripció
Quilo per quilo, Thylacoleo carnifex tenia la major mossegada de qualsevol espècie de mamífer, viu o extint; un T. carnifex de 100 quilograms tenia una força de mossegada comparable a la d'un lleó africà de 250 quilos[1] i es creu que caçava grans animals com Diprotodon spp. i cangurs jagantes. Tenia membres davanters extremadament forts, proveïts de garres retràctils, una traça desconeguda en atres marsupials. Thylacoleo també posseïa grans garres en forma de gancho en els seus polzes semioponibles, els quals usava per a capturar i desentranyar els seus assuts. La llarga coa muscular era similar a la dels cangurs. Ossos especialisats de la coa cridats cheurones permetien a l'animal adoptar una postura de trípode, lliberant les seues pates davanteres per a tallar i aferrar.[2]
Els seus membres davanters, garres retràctils i poderoses mandíbules indiquen que Thylacoleo era capaç de trepar als arbres i potser transportar cadàvers per a devorar-los (en modo similar a l'actual lleopart). Per la seua particular morfologia predatoria, els científics han afirmat repetidament que Thylacoleo és el mamífer carnívor més especialisat de tots els temps.[3]
Thylacoleo media prop de 71 centímetros en la creu i prop de 114 centímetros de llarc fins a la coa. L'espècie T. carnifex era la major, i els seus cràneus indiquen que promediaban 101 - 130 quilograms de pes, i que els individus que alcançaven entre 124 a 160 quilograms eren comuns.[4]
Descobriments
Thylacoleo va ser descrit en principi per Sir Richard Owen en 1859. En 2002, huit notables esquelets complets de T. carnifex varen ser descoberts en una caverna de calcàrea baix la planicie Nullarbor, a on els animals caïen a través d'una estreta obertura oberta sobre la planicie. Basant-se en l'ubicació dels esquelets, a lo manco alguns varen sobreviure a la caiguda, només per a morir de set i fam.[5][6]
En 2008, es va descobrir art rupestre que es creu representa a un Thylacoleo en la costa noroest de Kimberley. Est representa el segon eixemple de megafauna representat pels habitants indígenes d'Austràlia. L'image conté detalls que d'una atra manera podrien haver permaneixcut com a meres #conjectura, per eixemple la coa es mostra en un mechón en la punta, posseïx orelles més puntagudes que redonejades i l'animal és rayado. Lo prominent de l'ull, una traça rarament mostrada en atres imàgens d'animals de la regió, sugerix la possibilitat de que la criatura puga haver segut un caçador nocturn.[7] En 2009, es va trobar una segona image que representaria a un Thylacoleo interactuant en un caçador qui està en l'acte d'atacar o defendre's de l'animal en una llança de vàries puntes. Esta image és menor i molt manco detallada que la troballa de 2008, i inclús podria representar a un tilacino. No obstant, el tamany comparatiu indica que és més provable que siga un lleó marsupial.[8]
Taxonomia
Família: Thylacoleonidae (lleons marsupials)
El nom de "lleó marsupial" aludix a la seua semblança superficial als verdaders lleons i a que igual que estos, eixercitaven el rol de gran depredador. No obstant, Thylacoleo no està relacionat cercanamente en els félidos.
Gènero: Thylacoleo (Thylacopardus) - este gènero va viure des de fa 2 millons d'anys, durant el Plioceno, extinguint-se fa prop de 30 000 anys, a fins del Pleistoceno.
- Thylacoleo carnifex (Pleistoceno)
- Thylacoleo crassidentatus va viure durant el Plioceno, fa aproximadament 5 millons d'anys, i tenia un tamany similar al d'un gos gran. Els fòssils de T. crassidentatus s'han trobat en el surest de Queensland.
- Thylacoleo hilli va viure durant el Plioceno i tenia la mitat de tamany que T. crassidentatus. El fòssil holotip va ser trobat en Town Cave, en Austràlia del Sur. Possibles espècimen adicionals han segut trobats en el lloc fòssil Bow per un equip de l'Universitat de Nova Gales del Sur en 1979.
La família a la que pertanyen, Thylacoleonidae, té representants molt més antics (per eixemple, Priscileo i Wakaleo) que daten de finals del Oligoceno, fa uns 24 millons d'anys.[9]
Referències
- ↑ «[1]», BBC News. Consultat el 25 de maig de 2010.
- ↑ NOVA | Bone Diggers | Anatomy of Thylacoleo | PBS
- ↑ Extinct Australian "Lion" Was Big Biter, Expert Says
- ↑ Wroe, S., Myers, T. J., Wells, R. T., and Gillespie, A.(1999).«Estimating the weight of the Pleistocene marsupial lion, Thylacoleo carnifex (Thylacoleonidae : Marsupialia): implications for the ecomorphology of a marsupial super-predator and hypotheses of impoverishment of Australian marsupial carnivore #fauna».Australian Journal of Zoology.47(5)
- 489–498.doi:10.1071/ZO99006.
- ↑ BBC News, "Caverns give up huge fossil haul", 25 January 2007.
- ↑ http://news.nationalgeographic.com/news/2002/08/0807_020731_tvmegafauna.html
- ↑ «An ancient roc painting of a marsupial lion, Thylacoleo carnifex, from the Kimberley, Western Austràlia». Antiquity (revista). Consultat el 11 de decembre de 2012.
- ↑ «Interaction between humans and megafauna depicted in Australian roc art?». Antiquity (revista). Consultat el 11 de decembre de 2012.
- ↑ Long, J.A., Archer, M., Flannery, T. & Hand, S.(2002).«Prehistoric Mammals of Austràlia and New Guinea - 100 million Years of Evolution».Johns Hopkins University Press.Baltimore:
- 224pp.