Thylacinus potens
Thylacinus potens ("tilacino poderós") era la major de les espècies de la família Thylacinidae, coneguda únicament per un fòssil mal conservat descobert per Michael O. Woodburne en 1967 en un jaciment del Mioceno tardà en una localitat prop d'Alice Springs, del Territori del Nort d'Austràlia. L'espècie va aparéixer entre 4 i 6 millons d'anys abans que el tilacino modern,[1] tenia un volum corporal superior en un 5 %,[2] era més robust i tenia un cràneu més curt i ample. S'estima que el seu tamany era similar al d'un llop gris; el cap i el cos junts medien al voltant d'1,5 m de llarc i les seues dents no estaven tan adaptats per a esgarrar com els de el tilacino modern.[1]
Li'l considera el segon major carnívor marsupial que ha existit, despuix del lleó marsupial.
S'ha informat que més espècimen varen ser descrits en 2014.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Some Thylacine Relics: Tertiary (page 1)». Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2011. Consultat el 24 de febrer de 2010.
- ↑ The Lost Kingdoms of Austràlia by Stephen Wroe
- ↑ Yates, A. M. (2014). "New craniodental remains of Thylacinus potens (Dasyuromorphia: Thylacinidae), a carnivorous marsupial from the clapix Miocene Alcoota Local Fauna of central Austràlia".[1]