Anar al contingut

Tholos de Montelirio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tholos de Montelirio

El Tholos de Montelirio és una construcció megalítica de forma circular que consta de dos cambres (una gran i una atra més menuda), un corredor i un atri, cobert per un túmulo artificial. S'estima que va ser construït durant l'Edat del Coure, en algun moment comprés entre els anys 2900 i 2800 a. C.,[1] i destaca per la seua conservació excepcional. Està en Castilleja de Guzmán, província de Sevilla, Espanya.

El lloc va ser descobert en 1868, pero va estar abandonat durant décades.[2] L'excavació va ser recuperada en 1980 pel creiximent urbà de Sevilla.[2]

El Tholos de Montelirio esta tancat al públic pero els objectes recuperats es mostren en el Museu Arqueològic de Sevilla.[2]

Context

Els restants arqueològics trobats en Castilleja de Guzmán sugerixen que la zona va tindre una important activitat econòmica basada en l'agricultura, la ganaderia, l'especialisació artesanal i el comerç. Donada la classificació antropològica de l'especialiste Elman R. Service, i considerant que Valencina pertany a l'Edat dels Metals, podria plantejar-se que les comunitats que varen habitar este jaciment tingueren una organisació social de tipo jefatura. En eixe sentit, podria interpretar-se la construcció megalítica del Tholos de Montelirio com un possible enclavament religiós.

Característiques arquitectòniques

El Tholos de Montelirio és un dels monuments megalítics més importants de la Península ibèrica. La construcció es troba baix un túmulo de 75 metros de diàmetro; el tholos en sí mateixa té una llongitut aproximada de 50 metros: 37,7 metros de llongitut per part del seu corredor, 4,75 metros de diàmetro pertanyents a la cambra gran i 2,75 m de diàmetro la cambra menuda.[3]

Sobre el seu disseny, el Tholos de Montelirio presenta característiques que ho diferencien d'atres monuments megalítics com el Dolmen de la Pastora, localisat en la veïna localitat de Valencina de la Concepció. Per eixemple, consta de dos cambres conectades (cambra Gran i cambra Menuda), cobertes per sengles cúpules de margas i argila. El corredor i les dos cambres es varen construir a partir de lajas de pissarra no locals (és dir, el material va ser extret d'atres zones), que presenten restants de pigments rojos (principalment d'òxit de ferro i cinabre). Aixina mateix, destaca la presència en les cambres de forats de poste, lo que nos aporta informació sobre les cúpules prèviament mencionades.

Referències

  1. ↑ Bayliss, A et al. (2016) capítul 21: «La cronologia radiocarbónica del Tholos de Montelirio», en Fernández Flores, A., García Sanjuán, L. i Díaz-Zorita Bonilla, M. Montelirio, Un Gran monument megalític de l'Edat del Coure (2016), Sevilla: Monografies arqueologia, 2016 (485-502).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «The mystery of the 20 priestesses poisoned with mercury 4,800 years ago in Seville». Spain's News (2019). Consultat el 2023-07-13.
  3. ↑ Fernández Flores, A. i García Sanjuán, L. (2016) capítul 4: «Arquitectura, estratigrafia i depòsits del Tholos De Montelirio», en Fernández Flores, A., García Sanjuán, L. i Díaz-Zorita Bonilla, M. (eds.), Montelirio, Un Gran monument megalític de l'Edat del Coure”, Sevilla: Monografies Arqueologia, 2016 (79-142).


Referències