Anar al contingut

Thlaspi arvense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Thlaspi arvense1 eF.jpg
Thlaspi arvense (Thlaspi arvense)


Thlaspi arvense (carraspique, perdiguera bolivià) és una espècie botànica de planta en flor, fétida, de Eurasia, en silicua chatas; naturalisada en Norteamérica, a on és una maleza aquàtica i terrestre. Està emparentada en les espècies de Lepidium.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta anual que alcança un tamany de fins a 70 cm d'altura, ramificada dalt, glabra rarament molt poc peluda. Fulls basals oblanceoladas, de 2-8 cm de llarc, 1-2 cm pecioladas, dentadas; fulls superiors lanceolado-oblongas, de 2-6 cm de llarc, 0,5-2 cm d'ample, sésiles, auriculadas en la base, amplexicaules, dentadas a subenteros. Arracades de 30-70-flors, fins a 25 cm de llarc en el frut. Flores de 3-5 mm de diàmetro, blanques; pedicels de 10-15 mm de llarc en el frut, glabra, estenent. Sàpia'ls c. 2 mm de llarc, 1,3 mm d'ample. Pétals de 3-4.5 mm de llarc, 1.5-2 mm d'ample. Estams c. 1.5:2 mm de llarc, anteres c. 0,5 mm. Silicua ± orbicular. 1-2 cm de diàmetro, profundament dentados en l'àpiç en l'estigma subsésil, glabros; ala. Prominent, reticulately veteada; septum 1,5 mm d'ample, 4-6 llavors en cada lóculo, 1.5-2 mm de llarc, elipsoide, de color marró obscur.[1]

Com a comestible

[editar | editar còdic]

Té gust alguna cosa amarc; usualment es parboliza (cocció parcial) per a llevar el amargor. És molt usada en ensaladas, i en sándwichs.


Atres usos

[editar | editar còdic]

Les seues llavors donen molt oli, parell fer biodiésel (36-40 % d'oli per pes), i un herbicida de base natural.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Thlaspi arvense va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 646. 1753.[1]

Etimologia

Thlaspi: nom genèric que deriva del grec thláspis; latinizado thlaspi = en Dioscórides i Plinio, nom de dos plantes; segons sembla, de la família de les crucífera; una d'elles potser la bossa de pastor o pa i quesiIloCapsella bursa-pastoris (L.) Medik.; Thlaspi bursa-pastoris L.–. Diu Dioscórides, segons la traducció d'Estany, que té “una #sement menuda... i de figura d'un plat, que sembla ser machucada, d'a on li va vindre el nom” (gr. thláō = trencar, machucar)[2]

arvense: epítet latino que significa "de cultiu en els camps".[3]

Sinonímia
  • Crucifera thlaspi (Roxb.) I.H.L.Krause
  • Lepidium thlaspi Roxb.
  • Teruncius arvense (L.) Lunell
  • Teruncius arvensis (L.) Lunell
  • Thlaspi baicalense DC.
  • Thlaspi collinum Bieb.
  • Thlaspi strictum Dalla Torre & Sarnth.
  • Thlaspidea arvensis (L.) Opiz
  • Thlaspidium arvense (L.) Bubani[4][1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20111230054235/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?105522 (22 ene 2008)
  2. Böcher, T. W., K. Holmen & K. Jacobsen. 1968. Fl. Greenland (ed. 2) 312 pp.
  3. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  4. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  5. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  6. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2013. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Flora of North America Editorial Committee, i. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  4. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  5. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons