Anar al contingut

Theobroma grandiflorum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cupuassu.jpg
Theobroma grandiflorum (Theobroma grandiflorum)


Theobroma grandiflorum, de nom comú copoazú,[1] copoasu, cupuazú, cupuassu, cupu assu o cacao blanc, és originari de tota la Amazònia oriental i centre de Sudamérica principalment en Perú i Bolívia, en la regió nort de Brasil, sur de Colòmbia i al sur de Veneçola, el seu hàbitat natural és el bosc tropical humit en terrenys alts no inundables, pH entre 6,0 i 6,5 i una temperatura entre 22 i 27 °C. En Bolívia la seua utilisació és industrial ya que d'ell es fabriquen polpa, chocolate blanc, sagí, licor i atres productes d'exportació.


Descripció

[editar | editar còdic]

Alcança els 14-18 m d'altura, i 5-9 m de diàmetro; fulls simples, oblongas, coriáceas, de 22-38 cm × 6-13 cm . Inflorescèncias en cims, menudes, en branques horisontals (plagiotropismo), en 3-5 (7) flors: cada flor 5-sàpia-hos parcialment soldats, corola 5-pétals, 5-estams, ovari pentagonado, 5 lóculos. Frut baya drupácea, oblongo, 12-16 cm × 9-12 cm, i 0,5-2 kg (4,5 kg; epicarpi rígit, leñoso, i epidermis verdosa, en capa pulverulenta beige. 20-50 llavors, envoltes en polpa mucilaginosa, blanca groguenca, àcida, bon aroma.

Un arbre de 5 anys produïx 30 fruts, i un arbre madur (>8 anys) uns 70. Hi ha plantes en fruts sense llavors, cridades de copoazú-mamaú,[2] pero comercialment despreciables: #àcit, i productivitat baixa.

De la mateixa manera que el cacao necessita ombra per a créixer, aixina que és innecessari deforestar per a sembrar-ho.

El copoazú, a diferència del cacao, presenta més polpa que llavor, en una relació de 2 a 1, aixina que es pot aprofitar la polpa, cosa que no és possible en el cacao.

La polpa del copoazú és de color blanc, en alts continguts de fòsfor, pectina i continguts mijos de calcio i vitamina C. S'utilisa en l'elaboració de sucs, pastiços,[2] néctars, melades, #compota, #gelatina i dolces. Del frut també s'aprofita la seua llavor, que conté percentages alts de proteïna i grassa, per a la preparació de cupulate, un producte en característiques similars al chocolate.

Les seues llavors són utilisades per les indústries de productes cosmètics per a fer cremes de pell.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Theobroma grandiflorum va ser descrita per (Willd. ex Spreng.) K.Schum. i publicat en Flora Brasiliensis 12(3): 76, t. 17. 1886.[3]

Etimologia

Theobroma: nom genèric que deriva de les paraules gregues: θεός teos = "deu" + βρώμα broma = "aliment" que significa "aliment dels deus".

grandiflorum: epítet llatío que significa "en grans flors".[4]

Sinonímia
  • Bubroma grandiflorum Willd. ex Spreng.
  • Guazuma grandiflora (Willd. ex Spreng.) G.Don
  • Theobroma macrantha Bernoulli[5]

Usos

[editar | editar còdic]

Gastronomia

[editar | editar còdic]

La polpa del frut s'utilisa per a fer sucs i gelats.


Les llavors són comestibles. Menys freqüent, les seues llavors poden utilisar-se per a fer chocolate (cupulate) pero el seu punt de fusió és més baix que les llavors del Theobroma cacao.[6]

Oli i sagí de copoazú

[editar | editar còdic]
Archiu:Cupuaçu butter.JPG
Manteca de copoazú

El sagí de cupuaçu és un triglicèrit que té una composició equilibrada de #àcit grassos saturats i insaturados, lo que dona al producte un baix punt de fusió (aproximadament 30 °C) i l'apariència d'un sòlit bla que es derrite ràpidament al contacte en la pell. S'utilisa prou en la producció de cosmètics. També és un emoliente que dona un toc agradable, suavitat i tersura a la pell, lo que permet la recuperació de la humitat natural i l'elasticitat, especialment en pells seques i maltractades. Conté fitoesterolés (especialment beta-sitosterol) que funcionen a nivell celular per mig de la regulació de l'equilibri i l'activitat de la capa superficial dels lípits de la pell. Els fitosteroles s'han utilisat tópicamente en el tractament de dermatitis i per a estimular el procés de curació.[7]

Ademés d'aliment i cosmètic, nous estudis han mostrat atres característiques de la seua composició química. En l'indústria oleoquímica este sagí s'està utilisant per a la producció de lubrificants sintètics. S'estudia en el desenroll d'una silicona i suavisants biodegradables per a la roba.[8]

Composició de #àcit grassos del sagí de cupuaçu
Àcit mirístico 0,23%
Palmítico 11,22%
Palmitoleico 0,32%
Esteárico 38.15%
Oleico 37.83%
Linoleico 2,44%
Linolénico 0,19%
Araquidónico 7,44%
behénico 0,74%

Cultive

[editar | editar còdic]

La planta del copoazú pot ser planta consorciada en banana i papaya.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «El copoazú vol ser la pròxima superfruta amazónica». Plantilla:Sense cursiva. Consultat el 3 de febrer de 2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Müller, C. H. (1995). (en portugués), Brasília, Brasil: EMBRAPA-SPI, pp. 61. ISBN 85-85007-54-0.
  3. ↑ «Theobroma grandiflorum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de març de 2015.
  4. ↑ En Epítets Botànics
  5. ↑ «Theobroma grandiflorum». The Plant List. Consultat el 16 d'abril de 2015.
  6. ↑ Venturieri, G. A. (2011). Flowering levels, harvest season and yields of cupuassu (Theobroma grandiflorum). Acta Amazonica, 41(1), 143-152. http://www.scielo.br/scielo.php?pid=S0044-59672011000100017&script=sci_arttext
  7. ↑ Chlebarov; S. 1990: "Die Kosmetichen Eigenschaften der Phytosterole"1 TW Dermatologie,
  8. ↑ Winkler, A. 1977: Experimental studies of effect of water content of upper layers of human skin. Arztl. Kosmetologie,7 , 65-77.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Theobroma_grandiflorum&oldid=585761»