Anar al contingut

Theobroma bicolor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Theobroma bicolor (Theobroma bicolor)

Theobroma bicolor, denominat també pataxte, pataxtle, mocambo, macambo, majambo, balamte,[1] bacao o maraca,[2] és una espècie propenca al cacao Theobroma cacao, i va ser molt amprada en l'Amèrica precolombina per a preparar una beguda denominada pataxte,[3] beguda de cacao típica dels pobles mayas.[4] També es diu bacao de Chocó.[5]

Descripció

Són arbres que alcança un tamany de 7-12 m d'alt. Fulls oblongas o ovadas, de 20-36 cm de llarc i 8-17 cm d'ample, àpiç agut, base redonejada o subcordada, fes glabra, envés homótrico, velutino-ceniciento inclús els nervis principals. #Inflorescència multifloras axilars; làmina dels pétals redonejada, pubescente, roja; estams 10, en 5 fas 2-anteríferos; estaminodios linear-oblongos, alguna cosa més llarcs que els pétals, erectos, pubescentes. Frut llenyós quan sec, elipsoidal, de 13 cm de llarc i 8 cm d'ample, 10-acostillado, espais intercostales marcadament reticulats.[6]

Les característiques de tamany són alguna cosa diferents a les d'atres espècies del gènero Theobroma. És llaugerament de brot més alt que el cacao (Theobroma cacao) i les flors posseïxen colors més vius. És considerat un cacao de calitat superior.

Distribució i hàbitat

És una espècie molt escassa, es troba en els boscs pantanosos i un atre tipo de sols. sempre que es troben ben drenados, en la zona atlàntica; a una altitut de 20-100 m; fr oct; és cultivada des de Mèxic fins al noreste de Brasil, noroest d'Equador i en Perú, provablement originària d'América Central.

global distribution of the pataxte

Taxonomia

Theobroma bicolor va ser descrita per Humb. & Bonpl. i publicat en Plantae Aequinoctiales 1: 104–106, t. 30a, 30b. 1808[1806].[6]

Etimologia

Theobroma: nom genèric que deriva de les paraules gregues: θεός teos = "deu" + βρώμα broma = "aliment" que significa "aliment dels deus".

bicolor: epítet llatío que significa "en dos colors".[7]

Sinonímia
  • Cacao bicolor (Humb. & Bonpl.) Poir.
  • Theobroma ovatifolia Moc., Sessé & DC.
  • Tribroma bicolor (Humb. & Bonpl.) O.F.Cook [8]

Importància econòmica i cultural

Un dels usos més freqüents és en forma de preparat de beguda denominada pataxte cacao. En la seua preparació els grans de la planta es posen a fermentar, en lo que es denomina calcificació.


En Oaxaca, el pataxte (Theobroma bicolor) és un ingredient tradicional del tejate, beguda prehispánica a pur de dacsa i cacao la recepta de la qual inclou, entre atres components, flors de cacao i, en ocasions, pataxte per a aportar cos i bromera.[9]

Història

Esta varietat de cacao va ser mencionada en el Popol Vuh. Apareix relacionada la seua beguda, el Pataxteen la Història Quiché de Don Juan de Torres, en el que es descriu que despuix de conseguir la conquista de Xetulul, en el XV, els Kiche varen rebre tribut que incloïa els següents productes: peix, camarón, cacao i pataxte.

Galeria d'imàgens

Referències

  1. ↑ The Jaguar Tree (Theobroma bicolor Bonpl.), Johanna Kufer & Cameron L. Mcneil, University Press of Florida.
  2. ↑ Teteye Botya, Juan Benito i Elver Antonio Teteye Giagrekudo(2013).«Construcció de Sabers entorn a aa Maraca (Theobroma Bicolor H.B K) per al conte de la Vida des de la Cultura Bora, de la Comunitat de Providència (Chorrera, Amazones)».universitat Pedagògica Nacional.
  3. ↑ John Edward Staller,Michael D. Carrasco, (2010), Pre-Columbian Foodways: Interdisciplinary Approaches to Food, Culture, and Markets in Ancient Mesoamérica, Springer, págs. 333-334
  4. ↑ McNeil, (2006,) The jaguar tree ( Theobroma bicolor Bonpl.). In Chocolate in Mesoamerica, Ed. Gainesville: University of Florida Press, pags. 90-104
  5. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Theobroma bicolor». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de març de 2013.
  7. ↑ En Epítets Botànics
  8. ↑ «Theobroma bicolor». The Plant List. Consultat el 16 d'abril de 2015.
  9. ↑ «El tejate» (en és). Arqueologia Mexicana. Consultat el 10 de novembre de 2025.