Anar al contingut

Thelephora palmata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Thelephora palmata (Thelephora palmata)


Thelephora palmata és una espècie de fongo clavarioide de la família Thelephoraceae. Els cossos fructífers són coriáceos i semblats als corals, en branques que són estretes en la base abans d'eixamplar-se com un palmito i dividir-se en numeroses púas aplanadas. Les puntes en forma de falca són blanquecinas quan són jóvens, pero s'enfosquixen a mida que el fongo madura. Els noms comuns del fongo es referixen a la seua olor acre, comparat en l'all fétido.

Una espècie àmpliament distribuïda pero poc comuna, es troba en Eurasia, Austràlia i Amèrica, a on fructifica en el sol tant en boscs de coníferes com a mixts.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

El cos frutal de T. palmata és un mechón semblat a un coral que es ramifica repetidament des d'un talle central, alcançant dimensions de 3,5 a 6,5 cm (1+3⁄8-2+1⁄2 in) alt. Les branques del cos frutal terminen en puntes en forma de cullera o palmito que en freqüència tenen flocs o recalats. Les branques del cos frutal són inicialment de color blanquecino, pero gradualment es tornen grisos a marró sirimomo en la madurea.; les puntes, no obstant, permaneixen blanquecinas,[2][3] o més pàlides que les parts inferiors.[4] La carn és dura i correosa.[5] El himenio (teixit fèrtil portador d'espores) és anfígeno, és dir, es troba en totes les superfícies del cos frutal.[6]

L'olor del cos de la fruta és prou desagradable, semblat a l'all fétido,[5] "aigua de repollo vella" o "formage massa madur".[7] Se li ha cridat "candidat al fongo més apestoso del bosc".[4] L'olor desagradable s'intensifica despuix del secat.[8] Els cossos frutales no són comestibles.[7]


En depòsit, les espores són de color marró púrpura a marró.[7][8] Vistes al microscopi, les espores semblen morades, angulosas en lòbuls i barrugoses, en espines fines que medixen de 0,5 a 1,5 µm de llarc; les dimensions generals de les espores elíptiques són de 8 a 12 per 7 a 9 µm. Contenen una o dos gotes d'oli. Els basidios (cèlules portadores d'espores) medixen de 70 a 100 per 9 a 12 µm i tenen esterigmas de 2 a 4 µm de gruixa per 7 a 12 µm de llarc.[9] La polpa s'teñir d'un blau intens quan s'aplica una gota de solució d'hidròxit de potassi.[3] El fongo conté el pigment àcit telefórico.[10]

Thelephora anthocephala és alguna cosa similar en apariència, pero es pot distinguir per les branques que s'estretixen cap a dalt, les puntes de les branques que estan aplanadas (en lloc de tindre forma de cullera) i la falta d'una olor fétido.[8] L'espècie nortamericana T. vialis té espores més menudes i un color més variable.[5] Les espècies de Ramaria més obscures es distinguixen per la seua textura de carn no coriácea i puntes puntagudes de les branques.[7]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Thelephora palmata és una espècie ectomicorrícica que forma associacions mutualistes en coníferes.[7] Els cossos frutales creixen sols, dispersos o en grups en el sol tant en boscs de coníferes com a mixts[8] i camps coberts d'herba.[11] S'ha observat una preferència pel sol humit i les ubicacions a lo llarc de senderes boscoses.[5] Una espècie poc comuna,[6] els cossos frutales poden ser difícils de vore perque es mesclen be en el seu entorn.[5]


L'espècie es troba en Àsia (inclosos China,[12] Iran,[13] Japó,[14] Siberia[15] Turquia,[16] i Vietnam),[17] Europa, Amèrica del Nort,[4] i Amèrica del Sur (Brasil[18] i Colòmbia).[19] També s'ha registrat en Austràlia[20] i Fiji.[21] Els cossos frutales són consumits per l'espècie Ceratophysella denisana.[22]

Usos

[editar | editar còdic]

Els cossos frutales es poden utilisar per a teñir fongos.[23] Depenent del mordiente utilisat, es poden obtindre colors que van del marró negruzco al vert grisáceo obscur al marró verdoso a partir del procés d'teñir; sense mordiente, es produïx un color marró clar.[8]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita per primera volta en 1772 pel naturaliste italià Giovanni Antonio Scopoli, com Clavaria palmata.[24] Elias Fries ho va transferir al gènero Thelephora en 1821.[25] L'espècie té varis sinònims, com a resultat de vàries transferències genèriques en la seua història taxonómica, inclosa Ramaria de Johan Theodor Holmskjold en 1790,[26] Merisma de Christian Hendrik Persoon en 1822,[27] i Phylacteria de Narcisse Théophile Patouillard en 1887.[28] Atres sinònims històrics són Merisma foetidum, publicat per Christian Hendrik Persoon en 1797,[29] i Clavaria schaefferi de Pier Andrea Saccardo de 1888.[30] Persoon també va publicar una espècie en el nom Thelephora palmata en 1822, pero degut a que el nom ya estava en us, és un homònim illegítim; esta espècie ara es coneix com Thelephora anthocephala.[31]

A pesar de la seua apariència similar a un coral, Thelephora palmata està estretament relacionada en alguns fongos en una apariència clarament similar a un corchete, com a T. terrestris i T. caryophyllea.[7] El epítet específic palmata es deriva del llatí i significa "que té la forma d'una mà".[6] És conegut pels noms comuns de "palmito de terra apestoso" [32] i "fals coral fétido".[7] Samuel Frederick Gray ho va cridar la "orella de branca apestosa" en la seua obra de 1821 A Natural Arrangement of British Plants.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «"Thelephora palmata (Scop.) Fr. 1821"».MycoBank. International Mycological Association.
  2. ↑ Cornell University Library (1888). [1], New York, D. Appleton and Co..
  3. ↑ 3,0 3,1 Bessette, Alan I.; Bessette, Arleen R.; Fischer, {{{nom3}}} (1997-09). [2] (en en), Syracuse University Press. ISBN 978-0-8156-0388-7.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Mushrooms of the Pacific Northwest.».Timber Press Field Guides. Portland, Oregon: Timber Press.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 David Arora. [3].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Rea, Carleton.; Rea, {{{nom2}}}; Society, {{{nom3}}} (1922). [4], Univesity press.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «The Book of Fungi.».Chicago, Illinois: University of Chicago Press..
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Bessette, Arleen R.; Bessette, Alan I. (2001-05-01). [5] (en en), Syracuse University Press. ISBN 978-0-8156-0680-2.
  9. ↑ «A Monograph of Thelephora (Basidiomycetes).».Nova Hedwigia Beiheft.
  10. ↑ Glasby, J. S. (1991-07-02). [6] (en en), CRC Press. ISBN 978-0-203-48987-1.
  11. ↑ «The Thelephoraceae of North America. I».Annals of the Missouri Botanical Garden.1
    185––227.doi:10.2307/2989992.Consultat el 2026-01-27.
  12. ↑ 12,0 12,1 Bi, Zhishu (1993). [7] (en en), Chinese University Press. ISBN 978-962-201-556-2.
  13. ↑ «"Contribution to the knowledge of Aphyllophorales collected in Iran"».Iranian Journal of Plant Pathology.ISSN 0006-2774.
  14. ↑ «Topography-specific emergence of fungal fruiting bodies in warm temperate evergreen broad-leaved forests on Yakushima Island, Japan».Mycoscience.50(5)
    388–399.doi:10.1007/S10267-009-0494-0.Consultat el 2026-01-27.
  15. ↑ «Hymenomycetous Fungi of Siberia and Eastern Àsia-Mostly of Wood-Destroying Species».Annals of the Missouri Botanical Garden.18
    469––487.doi:10.2307/2394033.Consultat el 2026-01-27.
  16. ↑ «"Levels of trace elements in the fruiting bodies of macrofungi growing in the East Black Siga region of Turkey".».Food Chemistry..doi:10.1016/S0308-8146(98)00194-0.
  17. ↑ «"Preliminary checklist of macrofungi of Vietnam".».Feddes Repertorium..doi:10.1002/fedr.19981090309.
  18. ↑ «"Basidiomycetes from the Parc Eestadual dona Ilha do Cardoso Brazil 4. Additions to the Hymenochaetaceae, Stereaceae, and Thelephoraceae".».Rickia (in Portuguese).ISSN 0080-3014.
  19. ↑ «"Notes on the Aphyllophorales of Colòmbia (Basidiomycetes, Aphyllophorales)".».Caldasia (in Spanish)..ISSN 0366-5232.
  20. ↑ «"Thelephora palmata (Scop. : Fr.) Fr., Syst. Mycol. 1: 432 (1821)"».Interactive Catalogue of Australian Fungi. Royal Botanic Gardens Melbourne.
  21. ↑ «"A contribution to the montane flora of Fiji (including Cryptogams), with ecological notes".».Journal of the Linnean Society of London, Botany..doi:10.1111/j.1095-8339.1909.tb01193.x.
  22. ↑ «"Spore resistance and gut-passage clave of macrofungi consumed by Ceratophysella denisana (Collembola: Hypogastruridae)".».Fungal Ecology..doi:10.1016/j.funeco.2009.06.003.
  23. ↑ «"Dyeing with fungi"».Mycologist..doi:10.1016/S0269-915X(97)80098-5.
  24. ↑ «Flora carniolica. Vol. 2».(2 ed.).
  25. ↑ Fries, Elias; Fries, Elias (1821). [8], Ex Officina Berlingiana.
  26. ↑ «Beata ruris otia fungis danicis (in Latin). Vol. 1.».Copenhagen, Denmark: Havniae..
  27. ↑ Persoon (1822). [9] (en la), Palmii.
  28. ↑ Société mycologique de France.; France, Société mycologique de (1885). [10], Victor Collot.
  29. ↑ Persoon (1797). [11] (en la), Wolf.
  30. ↑ «"Sylloge Hymenomycetum, Vol. II. Polyporeae, Hydneae, Thelephoreae, Clavarieae, Tremellineae"».Sylloge Fungorum..
  31. ↑ «Index Fungorum - Names Record». www.indexfungorum.org. Consultat el 2026-01-27.
  32. ↑ «Mushrooms.».Pa Macmillan..

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Thelephora_palmata&oldid=605099»