Anar al contingut

The Architects' Collaborative

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
John F. Kennedy Federal Building (1963-1966), Boston, Massachusetts

The Architects' Collaborative, també conegut per les sigles TAC, va anar un estudi d'arquitectura nortamericana, fundat en 1945 per Walter Gropius, Norman Fletcher, Jean Bodman Fletcher, John Harkness, Sarah Pillsbury Harkness, Robert MacMillan, Louis MacMillen i Benjamin C. Thompson. Va ser responsable de numerosos proyectes d'arquitectura en Estats Units i diversos països del món. Vinculat en els seus inicis al racionalisme arquitectònic, l'estudi va ser evolucionant des de mediats dels anys 1950 cap a un estil més formal i monumentalista. La seua sèu central es trobava en Cambridge (Massachusetts). La firma es va dissoldre en 1996.

Trayectòria

Walter Gropius va ser un arquitecte, urbaniste i dissenyador alemà, considerat un dels millors arquitectes del XX i un dels pares de l'arquitectura racionalista —també coneguda com a Estil internacional o Moviment modern—. Discípul de Peter Behrens, en els seus inicis va formar part del moviment expressionista, dins del com va estar vinculat als grups Deutscher Werkbund, Arbeitsrat für Kunst i Der Ring. En 1910 va obrir el seu propi estudi, en el que va treballar associat a Adolf Meyer.[1] En 1919 va fundar l'Escola de la Bauhaus, de la que va anar el seu primer director i va construir la seua sèu en Dessau (1925).[1] En l'arribada al poder dels nazis es va vore obligat a exiliar-se, primer al Regne Unit i després a Estats Units.[2]

Edifici Händelallee 3-9 (1957), Berlín-Hansaviertel

En el seu periple americà Gropius va eixercir una notable llabor tant docent com a constructiva. Com a director de la Graduate School of Design de l'Universitat d'Harvard va impulsar tant l'arquitectura com el disseny en el nou continent, de forma anàloga a la seua llabor de liderage en la Bauhaus,[3] i va formar a una nova generació d'arquitectes entre els que es troben Philip Johnson, Ieoh Ming Pei, Henry N. Cobb, Paul Rudolph i Benjamin C. Thompson.[2]

En 1945 es va associar en sèt jóvens arquitectes en la firma The Architects' Collaborative (TAC), formada junt a Gropius per Norman Fletcher, Jean Bodman Fletcher, John Harkness, Sarah Pillsbury Harkness, Robert MacMillan, Louis MacMillen i Benjamin C. Thompson. La seua filosofia era «sincronisar tots els esforços individuals... elevar el potencial del treball comú», en la que va mamprendre proyectes de gran envergadura basats en bona mida en les noves tecnologies. Entre les seues obres destaquen: l'Harvard Graduate Center en Cambridge, Massachusetts (1948-1950); la American Association for the Advancement of Science en Washington D. C. (1951); el John F. Kennedy Federal Building en Boston, Massachusetts (1963-1966); les oficines centrals de Johns Manville en el comtat de Jefferson, Colorat (1976); les oficines d'Union Square en Sant Francisco (1983); i el complex Copley Plau en Boston (1985).[4]

Ademés de les obres realisades en Estats Units, l'estudi va realisar en els anys 1950 i 1960 alguns proyectes en el país natal de Gropius: en 1957 va construir en Wils Ebert un bloc d'apartaments en el districte d'Hansaviertel en Berlín occidental; poc despuix va realisar la nova ciutat de Britz-Buckow-Rudow; i en 1964 va dissenyar l'edifici del Bauhaus-Archiv en Berlín, realisat despuix de la mort de Gropius per Alexander Cvijanovic en 1977.[2]

Entre els proyectes del TAC en atres països destaquen: l'Embaixada d'Estats Units en Atenes, Grècia (1956); la Faculty Tower de l'Universitat de Bagdad (1966), en Iraq; el Institute of Public Administration en Riad, Aràbia Saudita (1978); l'urbanisació de la comunitat Yanbu també en Aràbia (1980); el Basrah Sheraton Hotel en Iraq (1986); i el Chameleon Complex en el llac Taupo, Nova Zelanda (1991).[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Bussagli, 2009, pp. 256-257.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Khan, 2009, p. 148.
  3. ↑ Khan, 2009, p. 92.
  4. ↑ 4,0 4,1 Khan, 2009, p. 221.

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBussagli2009">Bussagli, Marque (2009). Atles ilustrat de l'arquitectura, Madrit: Susaeta. ISBN 84-305-4483-6.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFKhan2009">Khan (2009). L'Estil Internacional, Köln: Taschen. ISBN 978-3-8365-1053-0.