Anar al contingut

Thaumasia Planum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Thaumasia Planum

Thaumasia Planum és un replanell de Mart que es troba al sur de Melas Chasmata i Coprates Chasmata. Està en el quadràngul de Coprates. El seu centre està ubicat en 21.66 S i 294.78 E. Va rebre el seu nom d'una de les característiques d'albedo en Mart. El nom va ser aprovat en 2006.[1] Algunes formes en la seua superfície són evidència d'un fluix de lava o aigua el Melas Chasma. Són visibles moltes crestes d'arrugues i fosses. Un conjunt de grabens, cridat Nia Fossae, sembla seguir la curva de Melas Chasmata que es troba just al nort.[2]

Alguns investigadors han descobert dics en esta regió. Per a l'estudi, es varen utilisar images infrarroges diürnes del Sistema d'images d'emissió tèrmica (THEMIS), images infrarroges nocturnes THEMIS, images CTX i imàgens HiRISE.[3][4] Estos dics contenen olivino ric en magnesi, lo que indica una composició de magma primitiva. Els dics es produïxen quan el magma seguix clavills i falles baix terra. A voltes l'erosió els revela. La presència de cràters de fossa, fosses angostes, canals llineals i canals ovoides també són evidència de dics.[5][6][7][8] Estos dics que es troben prop i paralels a Valls Marineris, el gran sistema de canons, són evidència de que la tensió extensional va ajudar a la formació de Valls Marineris. Poden ser part d'un sistema de dics que provenien de la mateixa font de magma que alimentava tota l'àrea. Eixa font pot haver segut una "ploma" de roca fosa que es va elevar des del mant marcià.[3][9]

Dics, vists per CTX Dics quan el magma puja prop de la superfície en els clavills de les roques. L'erosió posterior pot expondre'ls Llavors, els següents events varen succeir per a produir el paisage actual en Thaumasia Planum.


1. La massa dels volcans de Tharsis va provocar tensions que varen donar lloc a fractures.[10]

2. Els fluixos de lava de basalt varen cobrir la regió. Els fluixos poden haver vingut d'un sistema de dics.[11]

3. Crestes d'arrugues formades com a resultat de la compressió regional.[12]

4. L'etapa final va ser cobrir l'àrea en cendra volcànica i pols. El vent va moure el material de la superfície.


Referències

  1. ↑ https://planetarynames.wr.usgs.gov/SearchResults?target=MARS&featureType=Planum, plana
  2. ↑ Tanaka, K., et al. 2011. Plateau geology south of Valles Marineris, Mars: Implications for canyon formational history. EPSC Abstracts Vol. 6, EPSC-DPS2011-269, 2011 EPSC-DPS Joint Meeting 2011.
  3. ↑ 3,0 3,1 Huang, J., C. S. Edwards, B. H. N. Horgan,P. R. Christensen, M. D. Kraft, L. Xiao. 2012. Identification and mapping of dikes with relatively primitive compositions in Thaumasia Planum on Mars: Implications for Tharsis volcanism and the opening of Valles Marineris. Geophys. Res. Lett. 39. L17201, doi:10.1029/2012GL052523.
  4. ↑ Horgan, Briony; Edwards, C. S.; Christensen, P. R.; Horgan, B. H.(2012-09-06).«Thermally Distinct Olivine-Rich Dikes in Thaumasia Planum, Mars».Geophysical Research Letters.(1659): 2577.
  5. ↑ Mège, D., P. Masson. 1996. A plume tectonics model for the Tharsis province, Mars. Planet. Space Sci. 44 (12), 1499 – 1546, doi:10.1016/ S0032-0633(96)00113-4.
  6. ↑ Wilson, L., J. Head. 2002. Tharsis-radial graven systems as the surface manifestation of plume-related dike intrusion complexes: Models and implications. J. Geophys. Res. 107 (E8), 5057, doi:10.1029/ 2001JE001593.
  7. ↑ Mège, D., et al. 2003. Volcanic rifting at Martian grabens. J. Geophys. Res. 108 (E5), 5044, doi:10.1029/2002JE001852.
  8. ↑ Schultz, R., et al. 2004. Igneous dikes on Mars revealed by Mars Orbiter Laser Altimeter topography. Geology 32 (10), 889 – 892, doi:10.1130/G20548.1.
  9. ↑ «Dikes: Key link between Thaumasia Planum, Tharsis, and Valls Marineris? &#; Red Planet Report».
  10. ↑ Andrews-Hanna, J. 2012. The formation of Valles Marineris: 2. Stress focusing along the buried dichotomy boundary, J. Geophys. Res. 117 E04009, doi:10.1029/2011JE003954.
  11. ↑ Flahaut, J., et al. 2011. Dikes of distinct composition intruded into Noachian-aged crust exposed in the walls of Valles Marineris, Geophys. Res. Lett. 38 L15202, doi:10.1029/2011GL048109
  12. ↑ Golombek, M., et al. 2001. Martian wrinkle ridge topography: Evidence for subsurface faults from MOLA. J.Geophys.Res. 106 (E10), 23,811– 23,821, doi:10.1029/2000JE001308.