Terremot del Rann de Kutch de 1819
El terremot del Rann de Kutch de 1819 va ocórrer entre les 18:45 i les 18:50 hora local del 16 de juny de 1819. Va tindre una magnitut estimada que va variar de 7,7 a 8,2 en la escala de magnitut de moment i una intensitat màxima percebuda de XI en la escala d'intensitat de Mercalli. Va desencadenar un tsunami i va causar a lo manco 1.543 morts.[1] El terremot va provocar un àrea d'afonament que va formar el llac Sindri i una zona local d'alçament al nort d'uns 80 quilómetros de llarc, 6 quilómetros d'ample i 6 metros d'alt que represaron els rius Koree, Kori, Puran i Nara. Este assut natural es coneixia com Allah Bund ("Assut de Deu").
Entorn tectónico
[editar | editar còdic]El districte de Kutch de l'actual Guyarat es troba a 300 o 400 quilómetros del llímit de la placa entre la placa índia i la placa euroasiàtica, pero la tectónica actual encara es rig pels efectes de la contínua colisió continental a lo llarc d'este llímit. Durant la fragmentació de Gondwana en el periodo Jurásico, esta àrea es va vore afectada per fissures en una tendència aproximada d'oest a est. Durant la colisió en Eurasia, l'àrea va sofrir una acurtada, lo que va involucrar tant la reactivació de les falles originals com el desenroll de noves falles d'àngul baix. El plegament relacionat ha format una série de rancs, particularment en el centre de Kutch. El mecanisme focal de la majoria dels terremots és consistent en falles inverses en falles de rift reactivades. El terremot de Guyarat de 2001 va ser causat pel moviment en una falla de buzamiento cap al sur prèviament desconeguda, en una tendència paralela a les estructures de clavills inferidas.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Terremot
[editar | editar còdic]El terremot va durar de dos a tres minuts. Es va sentir en un àrea enorme, des de Chennai fins a Calcuta en l'est, tan al nort com Katmandú i tan a l'oest com Baluchistán. El terremot principal va ser seguit per una prolongada activitat de rèpliques, en grans terremots que varen continuar durant a lo manco 50 anys, inclós un en una magnitut estimada de més de 6,5 en 1846.[2]
El desplaçament màxim durant el terremot s'estima en 12 metros, segons l'altura del dic i la cantitat d'afonament cap al sur. Combinat en una extensió lateral d'a lo manco 80 quilómetros, açò dona una magnitut de moment estimada de 7,7. Açò coincidix be en les magnituts estimades utilisant tant l'àrea total sentida com l'àrea d'intensitat VIII.[2] Atres estimacions basades en medicions d'intensitat donen magnituts de fins a 8,2.[3]
La modelació de la deformació de la superfície indica que la falla que es va esgolar durant el terremot es va sumergir cap al nort entre 50 i 67°. Com les falles en un buzamiento superior a 50° són normalment desfavorables per a l'esmonyida, s'ha sugerit que es va desenrollar una pressió de decorregut intersticial relativament alta en profunditat per a permetre que ocorreguera este desplaçament.[2] Hi ha evidència de que el riu Indo es va desplaçar cap a l'oest despuix d'este terremot.[4]
Allah Bund (Assut de Deu)
[editar | editar còdic]L'efecte topogràfic més obvi d'este terremot va ser la formació d'una cresta d'uns 6 metros d'altura, que s'estenia per 80 quilómetros i formava un assut natural a través del riu Puran.[5][6] Per a distinguir-ho de les represas fetes per l'home que eren comuns en la regió, l'àrea alçada es va conéixer com Allah Bund, o Assut de Deu.[2] El montícul produït tenia una geometria marcadament asimètrica, en un marge de buzamiento cap al sur més curt i més pronunciat, d'uns 600 metros d'ample i un buzamiento de 0,65°, i un marge de buzamiento cap al nort més ampli de més de 5 quilómetros d'ample en un buzamiento de sol al voltant de 0,05°.[2]
Llac Sindri
[editar | editar còdic]El llac Sindri, en una superfície de més de 1000 quilómetros quadrats, es va formar per l'afonament de fins a 3 metros al sur del Allah Bund. Inicialment, el llac estava aïllat del riu i s'omplia d'aigua d'mar. En el marge occidental del llac, es va construir una menuda delta a partir de la part oriental del major delta del Indo. Despuix de 1826, el riu va trencar l'assut artificial i finalment va trencar el dic mateix, lo que va provocar que el llac tornara a ser aigua dolça.[2]
Terremots posteriors
[editar | editar còdic]El terremot de Anjar de 1956 es va deure a falles inverses, d'un tipo similar al que es creu que va causar el terremot del Rann de Kutch de 1819.[7]
Els canvis en la tensió causats per la transferència de tensió de Coulomb pel terremot de 1819 poden haver segut suficients per a desencadenar el terremot de Guyarat de 2001 i atres terremots històrics que varen ocórrer en la regió durant el periodo intermig.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «A Catalog of Felt Intensity Data for 570 Earthquakes in Índia from 1636 to 2009» (en anglés). Web Archive. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2013. Consultat el 2023-07-18.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Slip parameters for the Rann of Kachchh, Índia, 16 June 1819 earthquake, quantified from contemporary accounts.» (en anglés). Geological Society London. Consultat el 2023-07-18.
- ↑ «Magnitude calibration of north Indian earthquakes» (en anglés). Geophysical Journal International. Consultat el 2023-07-18.
- ↑ «Indus re-enters Índia after two centuries, feeds Little Rann, Nal Sarovar» (en anglés). INDIA TODAY. Consultat el 2023-07-18.
- ↑ «Two disasters that defined Índia's south-west border with Pakistan for ever» (en anglés). Aksharadhool. Consultat el 2023-07-18.
- ↑ «Anthropocene Metamorphosis of the Indus Delta and Lower Floodplain» (en anglés). Consultat el 2023-07-18.
- ↑ «Source parameters of the Anjar earthquake of July 21, 1956, Índia, and its seismotectonic implications for the Kutch rift basin» (en anglés). ScienceDirect. Consultat el 2023-07-18.
- ↑ «Postseismic deformation and stress changes following the 1819 Rann of Kachchh, Índia earthquake: Was the 2001 Bhuj earthquake a triggered event?» (en anglés). AGU. Consultat el 2023-07-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto del Rann de Kutch de 1819» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.