Terremot del Golf de Moro de 1976
El terremot del Golf de Moro de 1976 es va produir el 17 d'agost de 1976, a les 00:11 hora local, prop de les illes de Mindanao i Sulu, en Filipines. Va medir 8,0 en l'escala de magnitut de moment i va ocórrer a una profunditat de 33 quilómetros. El terremot va estar acompanyat d'un tsunami destructiu que va provocar la majoria de les morts estimades entre 5.000 i 8.000. Va ser el terremot més mortífero i fort en Filipines en 58 anys des del terremot de la Mar de Célebes de 1918.
Entorn tectónico
[editar | editar còdic]Vàries zones de falles en la regió són capaces de produir grans terremots i destructius tsunamis locals. Les dos zones de falla principals que són més perilloses són la Fossa de Sulu en el Mar de Sulu i la Fossa de Cotabato, una regió de subducción que creua el Mar de Célebes i el Golf de Moro en el sur de Mindanao. Segons el catàlec històric de terremots dels últims 100 anys de l'Institut Filipí de Vulcanologia i Sismologia, esta regió del sur de Filipines es caracterisa per una sismicidad de moderada a alta. El terremot més recent a lo llarc de la regió de subducción de la Fossa de Cotabato va ser el terremot del 6 de març de 2002 en el sur de Mindanao.
Terremot
[editar | editar còdic]El terremot va ocórrer en una regió a on la sismicidad típica s'origina a 500 quilómetros de profunditat en les zones Wadati-Benioff associades en la subducción a lo llarc de les illes Sangihe i Mindanao. Filipines es caracterisa per vàries zones de subducción actives i complexes. La més dominant geològicament de la regió és la Fossa de Filipines ubicada a l'est de Mindanao. Descendix cap a l'oest, com ho representa la zona Wadati-Benioff, que es pot detectar fins a a lo manco 200 quilómetros.[1][2]
El terremot principal va tindre una profunditat focal poc profunda i va representar una falla d'espente a lo llarc d'un pla que s'inclina cap al noreste en un àngul poc profunt. El terremot en la Mar de Célebes del Nort va estar associat en la fossa de Cotabato, més menuda; una característica batimétrica de nort a sur a lo llarc de la costa de l'illa a on es troba en el Golf de Moro. Els geólogos han interpretat el terremot com a evidència d'una subducción en orientació este-noreste baix de Mindanao. També es creu que la característica és geològicament jove per l'absència d'un arc volcànic actiu. El 15 d'agost de 1918, un gran terremot de 8,3 i un tsunami varen trencar un segment de la zona de subducción al sur del terremot de 1976; abdós terremots varen trencar un total de 300 quilómetros de la trinchera. La ruptura es va propagar cap al nort des de l'epicentre a lo llarc de la Fossa de Cotabato, evident des de la zona de rèpliques. No obstant, la rèplica més forta, dotze hores despuix, de magnitut 6,8, va anar el resultat d'una falla d'esmonyida i es va produir llunt de la zona de la rèplica.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «The 1976 August 16, Mindanao, Philippine earthquake (Ms = 7.8) - evidence for a subduction zone south of Mindanao» (en anglés). OXFORD ACADEMIC. Consultat el 2023-11-21.
- ↑ 2,0 2,1 «The rupture process of the 1976 Mindanao Earthquake» (en anglés). AGU. Consultat el 2023-11-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto del Golfo de Moro de 1976» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.