Anar al contingut

Terremot de Sant Salvador de 1917

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els Terremots de Sant Salvador de 1917 varen ocórrer el dia 7 de juny, i varen ser originats per l'erupció del volcà de Sant Salvador. L'epicentre va tindre una profunditat superficial,[1] i va ser produït per falles locals.[2] És el primer event telúric que ha causat més de mil morts en El Salvador,[3] i el segon en morts despuix del Terremot de l'any 1986. Segons el Índex de Explosividad Volcànica les erupció del volcà de Sant Salvador són escala 5, mentres que l'erupció de 1917 va ser (IEV-3).[4]

Relació de fets

[editar | editar còdic]

D'acort a una conclusió de l'investigador David J. Guzmán, cap a l'any 1883 el volcà de Sant Salvador es trobava "totalment extinguit". No obstant, a finals de maig i principis de juny de 1917, una série de tremolació varen ser percebuts en la ciutat capital de Sant Salvador en epicentre de varis orígens, els quals varen anar el preludi d'un terremot ocorregut a això de les 18 hores i 55 minuts en 30 segons del dia 8 de juny quan es dona el primer terremot de 6.7 magnitut (6,5 MS),[5] que mate a 1,050 persones. Este sisme va ser molt fort i llarc i va ocórrer quan era celebrat el Corpus Christi. El sisme també va causar danys en les poblacions d'Armènia, Sant Julián, Sacacoyo, Tepecoyo, Ateus, Sant Salvador Quezaltepeque, Nejapa i atres llocs assentats a lo llarc de la Cadena Costera i volcànica del Salvador. Després del terremot es va registrar un incendi de gran proporció en la ciutat matant a 100 persones, mentres en Quezaltepeque varen morir 40 persones pel sisme.[6][7]

Els sismes varen continuar, pero a les 19 h i 30 minuts es va produir un atre de gran intensitat (6,4 MS)[5] de 6.4 magnitut que va derribar cases i edificis ya destruïts pel primer terremot en la capital .[7] A les 20 hores i 11 minuts, en la Loma de la Pinada, en el "vora boreal del Boqueró",[7] es varen obrir clavills per les quals es expelió fum i va emanar magma incandescent que va originar, d'acort a informe de Jorge Lardé i Arthés, un "mant de 2 km de llarc, de 250 a 250 m d'ample i de 2 a 3 m de gruixa, alguna cosa aixina com 800.000 m cúbics de lava i escorias".[7]

Per a les 20 hores i 45 minuts va ocórrer un atre sisme, el qual va coincidir en una nova erupció del volcà de Sant Salvador a través dels cràters denominats Els Chintos,[8] "del com es va derramar impetuosa una colada de materials piroclásticos, cap al Nort". El mant de lava va arrasar vivendes i extenses àrees de montanyes, i va tallar un trayecte de la llínea férrea entre Quezaltepeque i Lloc del Chiquet. L'activitat en este cràter va permanéixer fins al 10 de juny.[7]


L'investigador Jorge Lardé i Arthés va verificar l'aument de la temperatura en la laguneta del cràter del Boqueró, la qual, per al dia 28 de juny, estava totalment extinguida. Posteriorment, en eixe lloc va haver explosions que varen tirar columnes de fanc "de fins a 200 m d'altura", i erupció de matèries incandescents que varen terminar formant un menut con de 35 m d'elevació. L'activitat eruptiva del volcà va terminar cap al més de novembre.[7] El saldo del sinistre va deixar 1.050 persones fallides pel terremot, 325 morts per l'erupció[9] i també va causar una cantitat indeterminada de ferits, i danys materials que, segons l'investigador Carlos Canyes Dinarte: "de prop de les 9.000 cases components de la ciutat capital, solament 200 varen quedar intactes".[10]

Archiu:San Salvador 1917.jpg
Edifici de la Logia Masónica.

Carlos Meléndez, president del Salvador en eixos anys, va expressar:

Demà resorgirà Sant Salvador i resorgiran més lozanos els camps que hui va commoure en ruïnes la naturalea...Nos unix en este moment l'amor a la Pàtria en camp de llabor reconstructora, i les energies que de sobres tenim per a atres empreses, les amprarem en esta que no encén els nostres cors en ímpetus i guerra, sino en tendrees per a la República, per a la seua capital gallarda i llegendària i per als nostres pobles germans que patixen rigors del volcà, que si ahir va ser símbol del nostre ardimiento, és hui foguera en que cremem les nostres mesquines passions, per a que del fòc, com a incens posat en ell, puge als cels el fum sant de l'amor al treball, de la solidaritat i del deure.
Publicat en el Diari Oficial del dimarts 12 de juny de 1917, Tom 82, número 132, p. 1114.[11]

Per una atra part, els materials que predominaven en les vivendes de la ciutat (atobó, concret i bahareque) varen sucumbir davant els sismes, i varen sobreviure les de material més llauger, com la làmina, que va escomençar a predominar en els anys següents, ya que seria fomentat el seu us pel mateix Govern, sent importada des de França i Bèlgica. De fet, alguns edificis que varen quedar de peu eren de dit material, com la Basílica del Sagrat Cor i Iglésia Sant Esteban, o el Hospital Rosers, compost de làmina troquelar.[12]

En un principi, els veïns de Sant Salvador varen adjudicar l'erupció al con cridat El Javalí,

i per això es varen popularisar estos versos:

Plantilla:Llesta de columnes

Testic del sinistre va ser l'escritor colombià Porfirio Barba Jacob, que va deixar les seues impressions en el llibre El terremot de Sant Salvador: narració d'un supervivent. El sisme de les 18:55 h ho narra d'esta manera:

I és llavors quan escomença la tragèdia inenarrable. Se sent, lluntà, lluntà, un retumbo que es dilata sordamente, semblant a una tempestat que va commovent montanyes. La terra sancera se sacsa, i el seu primer ímpetu fa balancejar una atra volta els focs elèctrics i apaga les llums de la ciutat. L'edifici de l'hospital crujir tot com si ya anara a desplomar-se: L'Escola de Medicina se sacsa en traqueteos que apareixen anunciar la seua caiguda. Sentim que rebenten les raïls dels arbres. I passen per baix dels nostres peus una ona que nos dona fret i fa erizar els nostres cabells.
A este moviment succeïx un atre, i el terror aumenta a cada balanceig de la terra i de les coses. La llínea de la montanya d'Occident ondula en tal violència que allò sembla ya l'hora apocalíptica.[13]
Archiu:Iglesia de Quezaltepeque.png
Iglésia de Quezaltepeque destruïda en 1917 pel terremot de Sant Salvador

També va ser testic del sinistre l'alcalde municipal de Quezaltepeque el senyor Pablo Llort Anglés el qual narra en un dels seus llibres lo següent: [14]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ SNET, 2004, p. 2.
  2. ↑ SNET, 2004, p. 13.
  3. ↑ SNET, 2004, p. 3.
  4. ↑ «The 1917 eruption of Sant Salvador volcano».
  5. ↑ 5,0 5,1 SNET: Estadística de registres de terremots en El Salvador
  6. ↑ «SAN SALVADOR DEATH LIST IS REPORTED LIGHT».
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Lardé i Larín, 2000, pp. 123-125
  8. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada contra
  9. ↑ «SAN SALVADOR VOLCANO ERUPTIONS».
  10. ↑ El Diari de Hui: El Salvador: cronologia d'una terra danzarina [1] archivat en Wayback Machine.
  11. ↑ Imprenta Nacional: 1917-1_2T_Partix30.pdf [2] archivat en Wayback Machine.
  12. ↑ La Prensa Gràfica: La làmina va eixir d'un clavill
  13. ↑ Barba Jacob, 1999, p. 35.
  14. ↑ «LA ERUPCIÓN EL 7 DE JUNIO DE 1917EN EL VALLE DE LAS HAMACAS» (en és). Diari Co Llatí. Consultat el 2025-04-24.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terremot_de_Sant_Salvador_de_1917&oldid=641245»