Terremot de Sant Salvador de 1986
El terremot de Sant Salvador de 1986 va ser un dels sismes més violents i destructius de l'història de la ciutat capital d'El Salvador, inclús va causar més morts que els terremots del 13 de giner i 13 de febrer de 2001. La sifra de morts va ser de 2,000 i 200 000 damnificats i 20 000 ferits,[1][2] Segons l'historiador Thomas Anderson, en el seu llibre Politics of Central America, 1988. També va haver 150 000 edificis destruïts i 288 679 cases totalment destruïdes i 108 226 cases varen resultar danyades el terremot destruïxc el 80 % de la ciutat.[3][4]
El terremot va iniciar a les 11:49:26 del matí hora local (17:49 UTC), del divendres 10 d'octubre de 1986, en una magnitut de 7.5 en la escala de Richter[5] i una intensitat de IX en la escala de Mercalli, causant danys considerables a l'infraestructura de la ciutat, sent el foc de la tragèdia l'edifici Rubén Darío, danyat pel terremot del 3 de maig de 1965, pero que mai va ser demolit o reparat correctament. El terremot va durar de 38 a 49 segons. Va haver vàries rèpliques que varen durar una semana.[6][7] El sisme va ocórrer en plena guerra civil que va abatre al país de 1979 a 1992.[8]
Orige i epicentre
[editar | editar còdic]L'epicentre es va localisar en Els Plans de Renderos, al sur de la ciutat, en una profunditat de 5,4 km. Les ones sísmiques es varen dirigir cap al nort de la capital, travessant el centre i causant un rastre de danys en el seu pas pels barris Sant Jacinto, Santa Anita, Candelaria i el repartiment Santa Marta. El terremot va ser de tipo trepidatorio i oscilatori degut a que va anar violentament cap als costats i cap a dalt, sense previ avís i de manera repentina el terremot va assotar en una fortísima sacsada a Sant Salvador. El moviment telúric va ser sensible inclús fins a en Chalatenango, Guatemala i la partix sur d'Hondures que colindar en El Salvador.
X-IX: (Violent) Sant Salvador, Plans de Renderos, Sant Marcos.
VIII: (Destructiu) Mexicans, Ciutat Prim.
VII:(Molt fort) Soyapango, Ayutuxtepeque, Cuscatancingo.
VI:(Fort) Antic Cuscatlán, Nou Cuscatlán, Santa Tecla.
El terremot de Sant Salvador de 1986 va ocórrer dins de la corfa superior de la Placa del Cocos a lo llarc d'una falla que s'estén en Sant Salvador en 30 quilómetros de llarc des del volcà de sant salvador fins als Plans de Renderos.[9]
Les primeres senyes varen apuntar una magnitut de 5.4 pero un dia despuix es va canviar a una magnitut de 7.0, per a que dos dies despuix es donara, la magnitut correcta 7.5 en l'escala Richter.[10][11][12]
Efectes i conseqüències
[editar | editar còdic]



El violent moviment sísmic va causar que varis edificis de la capital colapsaren o sofriren danys significatius, un eixemple d'açò és l'edifici Rubén Darío, símbol de la tragèdia, el qual comprenia un àrea de casi una quadra i rodejava en part a l'edifici Pacífic, que va tindre que ser demolit.
Atres edificis danyats varen ser:
- L'edifici Ames, ubicat front a la Plaça Gerardo Barris
- El Gran Hotel Sant Salvador
- L'edifici de l'Institut Salvadoreny del Café
- L'edifici Tazumal
- L'Hospital Nacional de chiquets Rebuig Bloom, en el qual es va registrar un únic fallit, el qual va morir en fallar l'aparat respirador
- La Biblioteca Nacional i el Ministeri d'Educació (dissenyats per l'arquitecta Ehrentraut Katstaller Schott i l'arquitecte Karl Katstaller)
- Els ministeris de Facenda, Planificació, Treball, Agricultura i Ganaderia i la sèu de la Direcció general de Correus
- L'edifici Rodríguez Ruiz
- L'edifici de la companyia Tropigás
- L'edifici Torre López, en el sòtol de la qual funcionava el cine Izalco
- L'edifici CEFESA
- La Universitat del Salvador en diversos edificis
- El colege Externado de Sant Josep
- El monument al Diví Salvador del Món
- La Catedral Metropolitana de Sant Salvador
- L'escola Santa Catalina, a on varen morir 41 chiquetes i 1 chiquet
- L'hospital general del Institut Salvadoreny del Segur Social
Aparte dels edificis del centre, va haver considerables danys en els barris Sant Jacinto, La Vega, Candelaria, i especialment el barri Santa Anita, el qual va quedar reduït a enrunes casi en la seua totalitat, ademés en sant salvador es varen registrar varis incendis menuts.
Els habitants del repartiment Santa Marta varen quedar incomunicats en afonar-se el principal carrer d'accés. En este lloc també va haver danys considerables a les cases.
En la zona nort de la capital, els danys no varen ser tan severs, no obstant alguns edificis de la cridada Súper Poma Zacamil varen colapsar.
El terremot va causar que més del 90 % del sistema de salut quedara danyat.
Molts escenaris deportius varen resultar sériament danyats, entre estos tenim:
- El Monumental Estadi Cuscatlán,
- L'Estadi Flor Blanca (hui Jorge "Màgic" González)
- El Palau dels Deports (ara denominat Carlos "El Famós" Hernández)
Els morts es varen calcular en prop d'1,530 - 2,000.[13][14] Solament en l'edifici Rubén Darío es calcula que varen morir 500 persones. doscentes mil persones varen resultar damnificades i els danys materials es calculen en 1,5 billons de dólars.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «10 d'octubre 1986».
- ↑ «Recordant el terremot de 1986».
- ↑ «TERREMOTO DESTRUYE CAPITAL DE EL SALVADOR, HOY SE CUMPLEN 34 AÑOS DE AQUEL 10 DE OCTUBRE DE 1986».
- ↑ «El Salvador recorda a víctimes del terremot de 1986».
- ↑ «Terremot 10 d'octubre de 1986».
- ↑ Harlow, David H. (i.a.)Bulletin of the Seismological Society of America.83(4)
- 1143–1154.Consultat el 28 de maig de 2009.
- ↑ «Significant earthquakes in 1986». Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2009.
- ↑ «Earthquake in El Salvador, Analysis».
- ↑ «Tremola sant salvador 1986».
- ↑ «Un nou sisme estremix Sant Salvador».
- ↑ «RESUMEN DE NOTICIAS SÁBADO 11 DE OCTUBRE DE 1986».
- ↑ «STRONG QUAKE HITS SAN SALVADOR; SCORES DIE AS BUILDINGS COLLAPSE».
- ↑ «de-el-terremot-que-sacudio-a-la-capital-salvadorena-20201010-0011.html Fotos| Han passat 34 anys des del terremot que va sacsar a la capital salvadorenya».
- ↑ «El Salvador recorda a víctimes de terremots».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de San Salvador de 1986» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.