Terremot de Guatemala de 1751

Archiu:Municipalidadantigua1875.jpg

Ajuntament d'Antiga Guatemala, construït despuix del terremot de Sant Casimiro.

El 4 de març de 1751 el Terremot de Guatemala de 1751, conegut també com a terremot de Sant Casimiro va danyar la ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala, la qual s'acaba de recuperar del tot de les destrosses provocades pel terremot de Sant Miguel en 1717.

Història

El Palau Real va sofrir quantiosos danys i va haver de ser reconstruït totalment. L'encarregat de la reconstrucció va ser l'arquitecte major Luis Dèu de Navarro, a qui les autoritats de la corona espanyola li varen solicitar que l'edifici s'assemblara a l'edifici de la sèu del poder criollo de Guatemala, l'Ajuntament, i que tinguera un portal de columnes de pedra en cúpules en cada sector de intercolumnio, ademés de ser abovedado el sostre del conjunt.

El terremot de Sant Casimiro també va danyar completament el cimborrio de l'iglésia de la Companyia de Jesús, obligant novament als jesuïtes a solicitar l'ajuda dels fidels de la comunitat per a refer l'edifici, que novament va quedar catalogat com un dels més bells de tota Guatemala.

Un periodo de prosperitat comença despuix del terremot i la ciutat es beneficia de diferents obres públiques entre les que es troben el empedrado de carrers i la fabricació d'aqüeductes per a dur aigua potable. El perímetro de la Plaça Major s'arregla, incloent-se el Palau de l'Ajuntament, la construcció del qual es va concloure entre 1765 i 1768, i de l'Audiència. El 17 de juliol de 1753 conclouen les obres de renovació del empedrado del pati del temple de la Companyia de Jesús. L'arquitecte Juan de Deu Estrada va estar a càrrec de la construcció de l'Iglésia de la Mercé des de 1749 i el temple d'estil ultrabarroco guatemalteco va ser inaugurat en 1767 i conta en dos torres-campanars.

Descripció del terremot per Rafael Landívar

Artícul principal → Rafael Landívar.

Archiu:Rafael Landivar.jpg

Poeta jesuïta Rafael Landívar. Va descriure les destrosses provocades pel terremot de 1751 en un poema publicat en 1765 en la Rusticatio Mexicana.

El poeta jesuïta guatemaltec va descriure els estralls causats pel terremot de 1751 en el següent poema, que va escriure en 1765 i que seria publicat junt en el seu Rusticatio Mexicana despuix de l'expulsió dels jesuïtes de les possessions espanyoles en 1767:

Poema dedicat a la ciutat de Santiago aparegut en Rusticatio mexicana
Traducció del llatí de José Dumenge Diéguez
Calendari de la Pau, 1842

¡Salut, salut, o dolça Guatemala, Orige i delícia de la meua vida! Deixa, bella, que duga a la memòria Les dot les ofrenes que convidas: Les teues fonts, agradables, els teus mercats, Els teus temples, les teues llars i el teu clima. Ya em sembla que els teus alts monts A lo llunt la meua vista determina, I les praderies i campiñas verdes Que terna primavera fertilizan. Cada temps que cerquen les idees Dels torrents d'aigües cristalines, I les seues plages techadas d'ombrosos, Per a on les corrents s'esgolen: Els retrets d'adorns decorats; I els verjeles de les roses chiprias. ¿Qué fòra, si yo el lux recordara De dorats damascos i cortines, Ya de sedes vistoses, ya de llana En la tyria escarlata ben teñir? Per a mi sempre varen ser estes coses Una nutrició, un gust ben sentit, I dolç consol que socorre a l'ànima En els pesares i afligiment meus. M'enganye ¡ah! varen trastornar el meu cap Les ilusions que el deliri pinta! Lo que era poc ha del gran Regne Ciutat capital, soberba, altiva, Ora no és més que enrunes i montons.

Sense cases, places, temples, ni guaridas. No va quedar ya refugi al veïnat, Ni trepant del mont l'alt cim; Puix els fragments eren precipicis Que Júpiter va forjar per a la ruïna. Pero ¡qué dic! Ixen ya de la pols Des del llindar reposts, reconstruïts, Fins al cim els suntuosos temples En elegant i sòlit mestrage. Ya les fonts s'associen en els rius: Ya les places exhaustes i buides Es troben ocupades per la turba Restituïda a la calma primitiva. Recobra la ciutat ràpidament De les seues mateixes destrosses nova vida, Acàs més feliç ¡vullga-ho el Cel! Com un atre fénix d'immortal cendra. Goja't ya ¡resucitada Mare! ¡Capital d'aquell Regne la més rica! Lliure viu des d'ara per a sempre De tremolació, de les seues i de ruïnes; I yo faré resonar fins als astres L'eco tendre de cançons vives, Que pregonen el triumfo clarificat Que has alcançat de la mort impía. Accepta, en tant, aqueste ronc plectre, Treste consol d'amorosa rima; I que per premi conseguir yo puga Posseir en tu la meua sospirada dita.