Terremot de Guatemala de 1717

El terremot de Guatemala de 1717 va ser un terremot que va sacsar a Guatemala el 29 de setembre de 1717, dia de San Miguel Arcàngel, raó per la que també se li crida els terremots de Sant Miguel. Va tindre vàries rèpliques i una magnitut estimada de 7.4 graus en l'escala de Richter. En una intensitat d'aproximadament IX en l'escala de Mercalli, el sisme va destruir molta de l'arquitectura d'Antiga Guatemala, que era la capital colonial de la Capitania General de Guatemala en eixa época. Prop de tres mil edificis varen ser danyats incloent vàries iglésies. Una conseqüència del desastre va ser que les autoritats varen considerar traslladar la ciutat a un lloc menys propens als desastres naturals, encara que açò no es va portar a terme sino fins a 1773.

Descripció

Els terremots més forts que va viure la ciutat d'Antiga Guatemala abans del seu trasllat definitiu en 1776 varen ser els terremots de Sant Miguel en 1717. En eixa época, el domini de l'Iglésia catòlica sobre els vassalls de la corona espanyola era absolut i açò feya que qualsevol desastre natural fora considerat com un castic diví. En la ciutat, els habitants també creïen que la rodalia dels volcans i les montanyes que rodejaven a la ciutat, en especial el Volcà de Fòc, era la causa dels terremots; de fet, l'arquitecte major Diego de Porres va aplegar a afirmar que els terremots eren causat per les reventazones del volcà..

Des de principis de la nit del 27 d'agost va haver una erupció molt forta del Volcà de Fòc, que es va estendre fins al 29 d'agost i que els seus retumbos varen atemorisar als pobladors de la ciutat; els veïns de la ciutat varen demanar auxili al Sant Crist de la catedral i a la Verge del Recobre que eren els patrons jurats contra el fòc del volcà, per mig de processons, rogativas i novenes. El 29 d'agost va eixir la Verge del Rosario en processó despuix d'un sigle sense eixir i va haver moltes més processons de sants fins al dia 29 de setembre, dia de Sant Miguel; els primers sismes per la vesprada varen ser lleus, pero a això de les 7 de la nit es va produir una forta tremolació que va obligar als veïns a eixir de les seues cases i va danyar a la majoria de les estructures de la ciutat; varen seguir les tremolació i retumbos fins a les quatre del matí. Els veïns varen eixir al carrer i a crits confessaven els seus pecats, pensant lo pijor. Ademés dels danys ocasionats pels sismes, els rius que passaven per la ciutat es varen desbordar puix els seus caixers ser varen obstruir en restants dels edificis i en material que va caure per l'erupció, lo que va provocar una séria inundació en la ciutat.

Els terremots de Sant Miguel varen danyar la ciutat considerablement, i va haver un abandó parcial de la ciutat, escassea d'aliments, falta de mà d'obra i molts danys en les construccions de la ciutat, ademés de numerosos morts i ferits. Estos terremots varen fer pensar a les autoritats en traslladar la ciutat a un nou assentament menys propens a l'activitat sísmica; els veïns de la ciutat es varen opondre rotundament al trasllat, i inclús varen prendre el Real Palau en protesta al mateix. Al final, la ciutat no es va moure d'ubicació, pero el número d'elements en el Batalló de Dragons per a resguardar l'orde va ser incrementat considerablement. El propi capità general Francisco Rodríguez de Rivas —que va governar de 1717 a 1724— donó dels seus propis fondos per a reconstruir l'oratorio de Sant Felipe Neri i la parròquia del Calvari.

Els danys en el palau varen ser reparats per Diego de Porres, qui els va terminar en 1720; encara que hi ha indicis de que va haver més treballs de Porres fins a 1736.

L'intent de trasllat va originar un conflicte entre les autoritats reals i les eclesiàstiques, abdós llavors en un gran poder sobre la ciutadania: el bisbe Juan Bautista Álvarez de Toledo era partidari del trasllat i el president de l'Audiència, Francisco Rodríguez de Rivas, s'oponia al mateix. El bisbe pretenia que el rei ho nomenara president de l'Audiència, pero no ho va conseguir, puix per real cèdula es va agrair al president Rodríguez la seua llabor en la reconstrucció de la ciutat, i no es va autorisar el trasllat de la mateixa.

Posterior als sismes que es varen donar despuix dels terremots de Santa Marta de 1773, en 1776, la Corona espanyola finalment va ordenar que la capital es traslladara a un atre lloc, al Valle de l'Ermita, a on l'actual Ciutat de Guatemala permaneix fins a hui.