Terremot de Chlef de 1954
El terremot de Chlef de 1954 va colpejar la província de Chlef en Argèlia el 9 de setembre de 1954 a les 02:04 hora local. El terremot va medir 6,7 en l'escala de magnitut de moment i va tindre una intensitat màxima de Mercalli de XI. Va destruir Chlef, llavors cridada Orléansville, deixant més d'1.400 morts i 5.000 ferits. Els danys es varen estimar en 6 millons de dólars. Va ser seguit per múltiples rèpliques. Argèlia enfronta terremots anuals i ha sofrit varis canvis en els seus còdics de construcció de terremots des de les seues primeres regulacions d'ingenieria sísmica de 1717.[1]
Geologia
[editar | editar còdic]Forts terremots colpegen Argèlia anualment, en un ranc d'intensitat en l'escala d'intensitat de Mercalli de VI a XI. Chlef va ser colpejat per un atre gran terremot en 1980 que va matar a 5.000 persones. L'àrea de les Montanyes de l'Atles s'enfronta a una deformació sísmica, en sol canvis marginals de placa cada any.[2] Abdós terremots de Chlef es varen originar en la mateixa zona de falla inversa.[1]
El terremot de 1954 va medir 6,7 en l'escala de magnitut de moment segons el Centre Sismológico Internacional i va tindre una profunditat de 15 km. Hi ha evidència d'acurtada de la corfa a lo llarc d'una tendència noroest-surest prop de l'epicentre, pero l'estructura de les falles és poc coneguda. Degut a que Argèlia té una plataforma prima i una pendent costera empinada, els esmonyides de terra submarins són prou comuns, especialment durant els terremots. Durant el terremot de 1954, cinc cables telefònics submarins en el mar Mediterrànea[3] varen ser tallats per una remugada, tres registrant l'hora exacta de l'impacte.
Danys i baixes
[editar | editar còdic]Les tremolació es varen estendre a l'oest fins a Mostaganem, al sur fins a Tiaret i a l'est fins a Tizi Ouzou, i moltes rèpliques varen seguir al terremot, inclós una gran tremolació a les 23:18 hora local del 16 de setembre que va danyar encara més Orleansville. El choc principal va trencar 16 km de roca, esgarrant falles i creant fissures visibles en el sol a lo llarc del massiç de Dahra. Els sobreviviente varen descriure una sensació de rotació a lo llarc d'un eix i que les enrunes els varen recordar "ciutats bombardejades en Europa". El Servici Geològic dels Estats Units enumera el terremot de 1954 entre els terremots més mortíferos de l'història.[4] L'agència France-Presse va informar que va ser el pijor terremot en l'història del nort d'Àfrica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «The 1954 and 1980 Algerian earthquakes: Implications for the characteristic-displacement model of fault behavior» (en en). GeoScienceWorld. Consultat el 2023-02-11.
- ↑ «The El Asnam (Algeria) earthquake of 10 October 1980; conclusions drawn from a field study» (en en). Lyell Collection. Consultat el 2023-02-11.
- ↑ «Earthquakes with 1,000 or More Deaths since 1900» (en en). USGS. Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2013. Consultat el 2023-02-11.
- ↑ «https://earthquake.usgs.gov/learn/today/index.php?month=9&day=9&submit=View+Dona't» (en en). USGS. Consultat el 2023-02-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Chlef de 1954» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.