Terremot de Cachemira de 1555
El terremot de Cachemira de 1555 va ocórrer al voltant de la mijanit del més d'Ashvin en el calendari hindú, o setembre en el calendari gregoriano, encara que es desconeix el dia exacte en que va ocórrer. El terremot va afectar greument al vall de Cachemira en lo que hui és Pakistan i el noroest de la Índia. S'ha estimat per al terremot una magnitut de moment de 7,6 a 8,0 i una intensitat de Mercalli modificada de XII.[1] El terremot, considerat un dels més destructius en la vall de Cachemira, va causar greus danys generalisats i efectes en el sol, matant a unes 60.000 persones.[2][3]
Entorn tectónico
[editar | editar còdic]El nort de Pakistan i l'Índia estan situats en el cantó d'un llímit de placa destructiu actiu que separa la placa índia de la placa euroasiàtica. El llímit es definix a lo llarc de l'espente principal del Himalaya, a on la placa índia choca en la placa euroasiàtica. La convergència llaugerament oblicua es produïx a una velocitat de 17 ± 2 mm/any a lo llarc de l'espente principal del Himalaya, mentres que el sistema de falles propenc de Karakoram s'adapta a un moviment d'esmonyida lateral dret a 5 ± 2 mm/any.[4]
L'alta taxa de convergència significa que moltes de les falles del llímit de la placa estan acomodant la tensió mentres estan bloquejades, lliberant-les en freqüència en terremots de tamany moderat i, a voltes, en events molt grans. L'ocurrència de grans terremots fa que la regió de Cachemira siga vulnerable a terremots mortals.
Terremot
[editar | editar còdic]Es creu que el terremot va estar associat en una ruptura en una falla d'espente activa que forma part del llímit de placa del Himalaya de Cachemira. Fins fa poc, la falla font i les possibles ruptures superficials del terremot encara no s'han identificat per la falta d'informació de l'event, ademés de que la paleosismicidad de la regió està poc estudiada. S'ha propost que l'espente frontal principal, l'espente de Medlicott-Wadia, aixina com la falla de la conca de Cachemira, són l'estructura sismogénica responsable del terremot.[5]
L'espente de Medlicott-Wadia s'expressa en la superfície com dos estructures de falles ramificadas; les falles del Escorpión i la Pluja. Els estudis paleosísmicos han identificat tres grans terremots en la Falla de la Pluja i dos en la Falla del Escorpión en els últims 3.500 anys. Un relat en persa que descriu un terremot destructiu en 1250 a. C. correspon a l'event més antic que data de 1661 a. C. i 929 a. C. El terremot de 1250 a. C. va produir varis metros d'esmonyida en la superfície. Un atre terremot va ocórrer entre 1118 a. C. i 929 a. C. en menys d'1 metro d'esmonyida màxima. La falla de pluja pot haver-se trencat en un o dos terremots en algun moment entre 1110 a. C. i 660 d. C., i és possible que les dos falles estigueren involucrades en un terremot aproximadament en 1000 a. C. Els registres perses i sánscritos també es corresponien be en dos terremots en la Falla de Pluja datats entre el 660 d. C. i el 1470 d. C.[5]
La ruptura del paleoterremoto més recent data de 1470 d. C. o posterior. Les grans falques coluvials associades en la ruptura sugerixen que l'event va causar un moviment d'alta intensitat en la superfície. La data de la ruptura podria sugerir que va estar associada en el terremot de 1555 d. C.[5]
Un estudi d'excavació de sangues anterior realisat en la falla de Chandigarh prop de l'espente frontal principal també va trobar una ruptura superficial que provablement es va formar entre 1426 i 1700 d. C. Esta ruptura superficial podria correspondre al terremot de 1555 d. C., que va tindre una llongitut de ruptura estimada de 150 km.[6]
Perill futur
[editar | editar còdic]A raïl del terremot de Cachemira de 2005, s'ha prestat molta atenció a la regió de Cachemira per a comprendre la tectónica del terremot i evaluar el risc sísmic. La ruptura del terremot de 1555 s'ubica aproximadament entre la dels terremots de Kangra de 2005 i 1905. No s'han produït events sísmics importants des del terremot de 1555 en la brecha sísmica de Cachemira de 250 km de llarc en la falla llímit de la placa principal del Himalaya. En una taxa d'esmonyida de 16 mm/any, l'esmonyida acumulada des de 1555 s'estima en 7,4 metros. Si el terremot de 1555 va lliberar tota l'energia elàstica acumulada des del terremot anterior i va començar una nova acumulació de tensió despuix de l'event de 1555, el pròxim gran terremot podria ser tan gran com 7,8.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Seismic coupling quantified on inferred décollements beneath the western syntaxis of the Himalaya» (en en). HAL open science. Consultat el 2023-03-16.
- ↑ «Significant Earthquake Information» (en en). NOAA. Consultat el 2023-03-16.
- ↑ «Understanding and managing earthquake hazard visa viz disaster mitigation strategies in Kashmir valley, NW Himalaya» (en en). ScienceDirect. Consultat el 2023-03-16.
- ↑ «Oblique convergence and slip partitioning in the NW Himalaya: Implications from GPS measurements» (en en). AGU. Consultat el 2023-03-17.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Recurrence of large paleo-earthquakes in Kashmir Himalaya seismic gap (Riasi area, Índia)» (en en). ScienceDirect. Consultat el 2023-03-17.
- ↑ «Overestimation of the earthquake hazard along the Himalaya: constraints in bracketing of medieval earthquakes from paleoseismic studies» (en en). Springer Open. Consultat el 2023-03-17.
- ↑ «Crustal deformation rates in Kashmir valley and adjoining regions from continuous GPS measurements from 2008 to 2019» (en en). National Library of Medicine. Consultat el 2023-03-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Cachemira de 1555» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.