Anar al contingut

Terremot de Arakan de 1762

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terremot de Arakan de 1762 va ocórrer al voltant de les 17:00 hora local del 2 d'abril, en epicentre en algun lloc de la costa des de Chittagong (actual Bangladés) fins a Arakan en l'actual Birmània.[1] Tenia una magnitut estimada de fins a 8,8 en la escala de magnitut de moment i una intensitat màxima estimada de XI (extrema) en la escala d'intensitat de Mercalli. Va desencadenar un tsunami local en el Golf de Bengala i va causar a lo manco 200 morts. El terremot es va associar en àrees importants tant d'alçament com d'afonament. També està associat en un canvi en el curs del riu Brahmaputra des de l'est de Daca (antic riuBrahmaputra) a 150 quilómetros (93 milles) a l'oest a través del riu Yamuna.[2]

Entorn tectónico

[editar | editar còdic]
Archiu:Text6986-6.png
Mapa tectónico de Myanmar en el llímit convergent oblicuo.

La part oriental de Bangladés i la partix suroest de Birmània es troben a lo llarc del llímit convergent molt oblicuo entre la placa índia i la placa euroasiàtica. El grau en que esta deformació es dividix en zones de tectónica d'espente (que acomoda eixa part del moviment perpendicular al llímit) i tectónica d'esmonyida (que acomoda el moviment cap al nort de la Placa Índia) varia a lo llarc del llímit. Un llímit d'esmonyida de rumbo pur que colpeja paralel al vector de la placa corre a lo llarc de la escarpa de Birmània occidental, que és reemplaçada al nort pel cinturó plegat i corregut de falca indo-birmà, en la vora occidental de la zona llímit, i una série de grans falles d'esmonyida de direcció dextrales (laterals dretes), en particular la falla de Kabaw i la falla de Sagaing més a l'est. Es disputa la presència de subducción activa a lo llarc del marge oriental del Golf de Bengala.[3][4]

Terremot

[editar | editar còdic]

El terremot va durar uns quatre minuts en Chittagong. L'epicentre no està ben delimitat i les ubicacions provables han variat des de prop de Chittagong fins a la costa d'Arakan. L'extensió de la ruptura és incerta, pero pot haver segut de fins a 700 km a lo llarc de l'interfaç de la placa. Açò es basa tant en l'extensió de l'alçament, que es va registrar a lo llarc de la costa de Birmània des de l'illa Foul fins a l'illa Ramree, com en l'àrea d'afonament al voltant de Chittagong, més al nort. L'extensió de 700 km combinada en un desplaçament estimat de dèu metros dona una magnitut màxima estimada de 8,8 en l'escala de magnitut de moment.[5] Atres treballadors han senyalat que ni l'afonament, que podria deure's a un espargiment lateral, ni l'alçament, que no està inequívocament relacionat en el terremot de 1762, proporcionen necessàriament una estimació raonable de la magnitut d'este event i preferixen considerar-ho com un Terremot de magnitut 7-8.[4]

Els estudis de terrats marins alçats a lo llarc de la costa de Birmània han trobat evidència de tres alçament, el més recent dels quals s'interpreta com del terremot de 1762. La illa de Sant Martín es va elevar entre 2 i 2,5 m durant eixe terremot. S'ha sugerit un periodo de repetició d'al voltant de 500 a 700 anys per a terremots similars al de 1762.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Tectonophysics.745
    196–213.ISSN 0040-1951.doi:10.1016/j.tecto.2018.07.020.Consultat el 2022-11-22.
  2. «Flooding concerns return to northeastern Índia» (en en). www.aljazeera.com. Consultat el 2022-11-22.
  3. Marine Geology.266(1)
    143–155.ISSN 0025-3227.doi:10.1016/j.margeo.2009.07.015.Consultat el 2022-11-22.
  4. 4,0 4,1 Tectonophysics.524-525
    135–146.ISSN 0040-1951.doi:10.1016/j.tecto.2011.12.031.Consultat el 2022-11-22.
  5. Nature.449(7158)
    75–78.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature06088.Consultat el 2022-11-22.