Terremot d'Equador de 2023
El terremot Guayaquil-Balao de 2023 va ser un moviment sísmic ocorregut a les 12:12 hora local de l'Equador (UTC-5), del dia dissabte 18 de març de 2023, el terremot va afectar el sur d'Equador[1]i el Departament de Tombes en Perú. El seu epicentre es va localisar front a la costa del Cantón Balao, a uns 80 km al sur de Guayaquil, i el seu hipocentro, a 68 km de profunditat.[1] Va tindre una magnitut de 6.9MW,[1]i va causar importants i severs danys en les províncies equatorianes d'Azuay, L'Or i Guayas, aixina com 16 morts, mentres que en el Departament de Tombes, en Perú, es varen reportar 2 morts més i decenes de ferits. Ademés, el Cantón Machala va ser el més afectat.
Entorn tectónico
[editar | editar còdic]La tectónica activa d'Equador està dominada pels efectes de la subducción de la Placa de naixca baix de la Placa suramericana. Equador es troba dins de la Zona Volcànica del Nort a on la zona de subducción es mou a una velocitat de 7 cm/any cap a l'est-noreste, significativament oblicua a la tendència d'este segment dels Vages. La zona de subducción té un buzamiento general de 25 a 30°, pero varia ràpidament a lo llarc del rumbo pels efectes de la subducción de Carnegie Ridge. Carnegie Ridge és un replanell oceànic que es va formar quan la Placa de Naixca va passar sobre el punt d'accés de Galápagos. L'interfaç de la placa per damunt de la part subducida de la dorsal té un buzamiento menys profunt que l'àrea tant al nort com al sur, i s'interpreta que els llímits consistixen en dos grans desgarros en la Placa de Naixca descendent.[2] La partix nort d'Equador se superpon a la part subducida de Carnegie Ridge i és un àrea a on s'interpreta que la Placa de Naixca està fortament acoplada a la Placa Suramericana, lo que provoca un grau inusualment gran de deformació intraplaca. Les principals zones de falles actives d'Equador són falles d'esmonyida de rumbo dextral en tendència SSW-NNE que corren paraleles a les principals subdivisions dels Vages, dos zones principals d'esmonyida de rumbo de direcció SW-NE, les falles de Pallatanga i Chingual, i falles inverses de tendència nort-sur, com la falla de Quito.[3] Els grans terremots són comuns en Equador. En el sigle passat, 32 terremots M6.0 i majors varen ocórrer dins dels 250 km d'este event.[1] El 16 d'abril de 2016, un terremot de magnitut 7,8 en l'interfaç de la zona de subducción 350 km al nort de l'event de 2023 va resultar en més de 600 morts i més de 27 000 ferits.
Terremot i Magnitut
[editar | editar còdic]El sisme va tindre una magnitut de 6.9 MW i una intensitat MMI màxima de VII (Molt Forta), segons el Servici Geològic d'Estats Units.[1] El Centre Sismológico Europeu-Mediterràneu va reportar una magnitut de Plantilla:M6.8.[4] Segons PAGER, un servici operat per el USGS, 8,41 millons de persones, casi la mitat de la població d'Equador, varen sentir tremolació amoladores de intensitat V-VII (Moderats - Molt forts), inclosa l'intensitat VI (Forta) en Guayaquil.[1] Es va sentir en 14 de les 24 províncies del país.[5]
El terremot va ocórrer com a resultat de falles d'esmonyida oblicuo a una profunditat intermija prop de l'interfaç de subducción de les plaques de Naixca i Suramericana. El seu mecanisme de falla i profunditat sugerixen que l'event va ocórrer dins de la litosfera subducida de la Placa de Naixca. Les solucions del mecanisme focal indiquen que la ruptura va ocórrer en una falla de buzamiento casi vertical que colpeja cap al surest o en una falla de buzamiento moderat que colpeja cap al suroest. En el lloc del terremot, la placa de Naixca es mou cap a l'est en relació en la placa suramericana a una velocitat d'aproximadament 73 mm (2,9 polzades) per any. Els terremots en Equador i la major part de l'oest d'Amèrica del Sur són causats per les tensions generades per la subducción en curs.[1]
Events com este es denominen terremots de profunditat intermija i ocorren a una profunditat de 70 a 300 km (43 a 186 milles). Els terremots de profunditat intermija representen la deformació dins de lloses subducidas en lloc d'en l'interfaç de plaques poc profundes entre les plaques tectónicas subducidas i superpostes. Per lo general, és menys amolador en la superfície del sol per damunt del seu epicentre que en el cas dels terremots de foc superficial de magnitut similar, pero encara pot ser destructiu. Els grans terremots de profunditat intermija poden sentir-se a grans distàncies dels seus epicentre.
Despuix de la tremolació va ocórrer una rèplica de 4,8 graus i 24 quilómetros de profunditat, d'acort al Institut Geofísico de l'Escola Politècnica Nacional.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «"M 6.8 - 6 NNW of Baláo, Equador"». earthquake.usgs.gov. Consultat el 2023-03-18.
- ↑ Earth and Planetary Science Letters.168(3-4)
- 255–270.doi:10.1016/S0012-821X(99)00060-6.Consultat el 2023-03-18.
- ↑ Eguez, A.. «Database and Map of Quaternary faults and folds of Equador and its offshore regions». USGS Open-File Report 03-289 págs. 2–3. Consultat el 2010-08-22.
- ↑ «M 6.7 - NEAR COAST OF ECUADOR - 2023-03-18 17:12:55 UTC». European-Mediterranean Seismological Centre.
- ↑ «Un terremot de magnitut 6,5 deixa a lo manco 14 morts en Equador» (en és). El País. Consultat el 2023-03-19.
- ↑ «Terremot de 6,5 en Equador: 14 morts i 446 ferits» (en és-mx). Primícies. Consultat el 2023-03-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Ecuador de 2023» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.