Anar al contingut

Terremot d'Afganistan de maig de 1998

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terremot d'Afganistan de maig de 1998 va ocórrer en el nort del país el dissabte 30 de maig de 1998, a les 10:52 hora local en la província de Tajar, en una magnitut de moment de 6,5 i una intensitat Mercalli màxima modificada de VII. En eixe moment, la Guerra Civil Afgana estava en marcha; la zona afectada estava controlada pel Front Islàmic Unit per la Salvació d'Afganistan.[1]

Descripció general

[editar | editar còdic]

Este terremot va ser el segon gran terremot en la zona en 1998 despuix d'un atre terremot el 4 de febrer.[1] Entre 4.000 i 4.500 persones varen morir en les províncies de Tajar i Badajshán.[1][2][3] Casi 7.000 famílies varen resultar afectades i s'estima que 16.000 cases varen quedar destruïdes o danyades. [1] Aproximadament 45.000 persones es varen quedar sense llar.[4] Més de 30 llogarets varen quedar destruïdes i atres 70 varen sofrir greus danys.[5] Varen morir varis mils d'animals i es varen destruir cultius i infraestructures.[6]

Com a moltes nacions menys desenrollades, Afganistan no estava preparat per a afrontar este tipo de desastre natural.[5] El país no contava en formes de protecció ni de microzonificación de perills.[7] Les cases es construïen principalment en rajoles d'atobó en fonaments poc profunts.[5] Els pobles varen ser construïts sobre ales inestables.[5] Molts llogarets varen quedar completament sepultades per les esmonyides de terra.[7] Les rèpliques varen continuar durant un més.[1] També es va sentir en Mazar-i Sharif, Kabul, Andiján, Samarcanda, Islamabat, Peshawar, Rawalpindi i Dusambé.[3]

Esforços d'ajuda

[editar | editar còdic]

Durant l'operació de recobre varen sorgir varis problemes. La regió afectada era remota i caria de telecomunicacions modernes.[5] Les costums locals prohibien als meges examinar o parlar en les dònes.[1] No hi havia cap mapa precís disponible de la regió afectada;[1] no obstant, este problema es va mitigar ya que els pilots dels primers helicòpters de Tadjikistan havien servit en les Forces Armades Soviètiques en la zona durant la guerra soviètic-afgana i estaven familiarizados en moltes dels llogarets.[1] Els esforços d'ajuda també es varen retardar pel bloqueig de carreteres, el mal temps i l'agitació política en la regió.[4]

Els esforços de recobre de vàries agències en Afganistan varen ser administrats des del veí Pakistan, ya que moltes organisacions havien deprés d'experiències anteriors a no basar massa actius en Kabul o en qualsevol atra ciutat d'Afganistan.[1] Es va establir una subbase per a les tasques de recobre en Rostaq, en la província de Tajar, prop de la frontera entre Afganistan i Tadjikistan, que, a pesar de la falta d'aeròdroms, tenia espais oberts per a operacions d'helicòpters i una conexió per carretera en Tadjikistan.[1] Es va fer una crida mundial per a que es necessitaren helicòpters per a ajudar en les operacions de recobre.[1]

Les Nacions Unides i vàries organisacions no governamentals varen participar en els esforços de recobre en la zona afectada.[1] Les Nacions Unides, el Comité Internacional de la Creu Roja, la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja i vàries ONG nacionals i internacionals varen organisar una operació conjunta de recobre.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 (1999).«Disaster response with a difference – Afghanistan June 1998».Australian Journal of Emergency Management.
  2. Powerful Earthquake in Iran Kills Thousands.
  3. 3,0 3,1 «Magnitude 6.6 Afghanistan-Tajikistan Border Region 1998 May 30 06:22:28 UTC». National Earthquake Information Center. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2004.
  4. 4,0 4,1 (2001) Mountain Environments and Communities, Routledge, pp. 131–132. ISBN 978-0-415-18101-3.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 (1998) Physical Geography and People, Nelson Thornes, p. 14. ISBN 978-0-7487-4303-2.
  6. «Afghanistan Earthquake – ASAF82». ReliefWeb.
  7. 7,0 7,1 (2005) Landslide Hazard and Risk, John Wiley and Sons, p. 180. ISBN 978-0-471-48663-3.