Terra de la Reina Mary
La Terra de la Reina Mary o costa de la Reina Mary (en anglés, Queen Mary Coast) és una part de la costa de l'Antàrtida Oriental que s'estén entre el cap Filchner (Coordenades no vàlides</noinclude>), llímit en la Terra de Guillermo II, i el cap Hordern (Coordenades no vàlides</noinclude>) en els tossals Bunger, llímit en la costa Knox de la Terra de Wilkes.[1] L'extrem occidental de la barrera de gèl Shackleton, en els 96°I, marca el llímit entre la mar de Davis, a l'occident, i la mar de Mawson, a l'orient.
L'àrea és reclamada per Austràlia (Queen Mary Land) com a part del Territori Antàrtic Australià, pero està subjecta a les restriccions establides pel Tractat Antàrtic.
Història
Esta costa va ser descoberta i explorada en febrer de 1912 pels membres de la Base Principal de l'Expedició Antàrtica Australiana (1911-1914), encapçalada per Douglas Mawson, que la va nomenar en honor de la Regna Mary, consorte del rei George V del Regne Unit.
l'Unió Soviètica va tindre tres bases en la Terra de la Reina Mary: la Base Piónerskaya Coordenades no vàlides</noinclude> va ser inaugurada el 27 de maig de 1956, i tancada el 15 de giner de 1959; i la Base Komsomólskaya Coordenades no vàlides</noinclude> va ser inaugurada el 6 de novembre de 1957 i tancada el 9 de març de 1959, quan va passar a ser base d'estiu, que va ser tancada en 1962; i la Base Salyut Coordenades no vàlides</noinclude> en la barrera de gèl front a la costa, entre l'1 de febrer i el 27 d'abril de 1978. Una atra base soviètica, la Base Victoria o Pobeda Coordenades no vàlides</noinclude> es va ubicar entre el 9 de maig i el 12 d'agost de 1960 en l'illa de gèl Pobeda o Victoria, un iceberg tubular a 160 km de la costa de la Terra de la Reina Mary que es forma i desapareix periòdicament. L'estació meteorològica va estar activa entre juliol de 1960 i giner de 1961.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tierra de la Reina Mary» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.